Una de freda i una de calenta

EnòlegDe vegades em fa certa vergonya definir-me com a vinyòvol quan hem trob al costat de savis del camp com l’amo en Joan Colom. Sóc un senzill aprenent que va gaudir del merescut homenatge que li va retre la DO Binissalem per tota una vida dedicada a la vinya i per ajudar tots aquells que ens hi hem acostat, i als qui ens obsequiat amb l’experiència, els coneixements i els consells sense esperar-ne res a canvi. Ara fa un any vareu poder llegir en aquest diari un article dedicat a l’amo en Joan, en què ens contava moltes coses i deixava molt clar la seva profunda estimació per la pagesia i, sobretot, per la vinya. Ens va dir que “de les altres varietats mallorquines, consider que no n’hi ha cap que guanyi el Mantonegro”. I per això, dilluns passat, rebé el premi Mantonegro d’Argent per part de la Denominació d’Origen, juntament amb el pintor i l’escultor Joan Bennasser.

Però, tant a la vinya com a la vida, sempre hem d’aprendre dels altres, ben atents i amb els ulls ben oberts. Aquests dies ens trobam davant l’inici de legislatura del nou govern espanyol. Si un està pendent de les informacions periodístiques, sap que durant aquest any hi podrien haver més retallades, ja que la Comissió Europea ens ha recordat que s’ha de fer un ajustament de 5.500 milions d’euros, com a mínim. Per tant, molts analistes ja parlen de possibles pujades d’impostos. Quins? La veritat és que no ho sabem, però si que coneixem la capacitat que tenen els nostres governants de fer com els trilers que es passegen per l’Arenal: ens ensenyen la bolleta de no pujarem impostos, mouen els daus per marejar-nos una mica mentre amaguen la promesa i, al final, es queden amb els doblers i ens deixen ben astorats i amb la boca oberta. I si no ho creieu, un petit exemple ben clarificador.

El juny del 2014 es presentà una nova associació vitícola anomenada Organización Interprofesional del Vino de España (OIVE), formada per tres sindicats agrícoles (ASAJA, UPA i COAG), les cooperatives agroalimentàries, la Federación Española del Vino (organització privada que agrupa els cellers més grans de l’Estat) i l’Asociación Empresarial Vinos de España. En principi, sorgeix per fer promoció del vi a España, per vetlar per un vi que tingui més suport i que funcioni millor. Però, incomprensiblement, no deixen entrar-hi les Denominacions d’Origen de l’Estat ni tampoc altres organismes que donen suport a les petites i mitjanes empreses. Fins aquí, res a dir, ja que qualsevol persona física o jurídica pot muntar l’associació que cregui oportuna. L’agost del 2015, el Ministeri d’Agricultura es treu de la màniga una nova declaració, en què es demana la quantitat de vi produït i venut a cada celler; una notificació que, en principi, no tenia cap sentit, ja que a les administracions públiques se’ls n’informa periòdicament. Les dades s’han d’introduir en un programa informàtic que sembla dissenyat pels personatges del gran dibuixant Francisco Ibáñez, com ara Pepe Gotera i Otilio, ja que no deixa escriure decimals; de tal manera que cada vegada que es fa la declaració, se n’han d’arrodonir les dades. En pos un exemple senzill: si tens 250.45 hectolitres, no pots posar la dada real; per tant, hem d’eliminar 45 litres, fer que les dades no siguin les correctes i que l’error es vagi acumulant, ja que aqueststs registres s’han d’omplir cada mes o cada tres mesos. En definitiva, els valors que es declaren no coincidiran mai amb la realitat del celler. El 23 de juliol del 2016, un any més tard, apareix al BOE que el govern de l’Estat i la nova organització OIVE han arribat a un acord per fixar una aportació econòmica obligatòria, de 23 cèntims per hectolitre, que han de fer tots els cellers a la nova associació, tenint en compte les dades de la nova declaració.

En conclusió, es recapten uns doblers, a causa d’una nova declaració imposada pel govern, que aniran a un organisme privat. Si les dades de vendes d’enguany són com les de l’any passat, rebrà uns 10 milions d’euros de tots els cellers. I tot això sense cap coneixement, ni consens i sense saber ben bé a on es destinaran (en principi, per realitzar actes de promoció del vi al mercat interior). Podria ser que no pujassin ni l’IVA ni l’IRPF però, si estam atents, veurem com apareixen petits augments i nous impostos extraordinaris que aniran a parar a les butxaques d’algun lobby proper al BOE. Com diuen alguns, capitalisme d’‘amiguets’.

Vi recomanat

Brancellao Adega Algueira 2014 (Ribeira Sacra)

Una de les zones més espectaculars i on la viticultura es converteix en un acte heroic i quasi impossible d’imaginar. Les vinyes estan plantades en les profundes valls i en els congostos dels rius Miño i Sil, que, a causa de la inclinació i la forma dels bancals, dificulta la mecanització. No només hi podem gaudir de paisatge sinó també de varietats locals desconegudes, com aquest Brancellao, per uns 30 euros. Un vi ben vermell amb poca capa i que, al nas, recorda la nostra gorgollassa però més fresc, amb notes vegetals, de romaní i flors com la violeta i fumats; a la boca té un pas agradable, afruitat i amb volum.