Deixalles, 30 anys obrint portes als més vulnerables

PalmaSami s’emociona i fa emocionar-se a qui l’escolta. Fa un any, la seva situació no la desitjaria ningú. Tant ella com el seu marit estaven sense feina i només rebia una ajuda de 426 euros. El sou del fill gran sostenia la família. Quan l’orientadora laboral li va dir que entrava en el programa de formació dual de la fundació Deixalles, va “botar d’alegria”. El sou, la feina, la companyonia... tot és un al·licient, diu, “una porteta per tirar endavant i tenir alguna cosa més en el currículum” que li dóna esperança. Sami coneixia l’existència de la fundació Deixalles, però no ha estat fins que no hi ha entrat dins que ha pogut comprovar la feina que fa aquesta entitat des de fa 30 anys.

Un dia qualsevol, a la seu central de Deixalles, al barri del Rafal, sempre hi ha camions que arriben carregats de tones de roba per ser classificada i reparada per donar-li un ús nou, milers cada dia. Els treballadors, tant si són contractats per la fundació com si són els usuaris d’algun dels tallers o programes de capacitació sociolaboral o d’inserció (que es distingeixen pel color dels guardapits), tenen cada un una funció dins l’engranatge de l’entitat. A la part de la botiga, un home demana com ho pot fer per donar unes portes d’alumini de gran mida i altres persones fan una ullada, per veure si hi ha alguna cosa interessant que hagi arribat els darrers dies. Mobles, roba, llibres, electrodomèstics, juguetes... tot té una vida nova a Deixalles.

Un cicle per la inserció

L’entitat ha aconseguit completar un cicle d’inserció social i laboral, des dels nivells més baixos, oferint una ocupació a gent molt poc capacitada fins a la formació dual per a un altre tipus de perfil. Maria Jaume, treballadora social i gerent actual de Deixalles Serveis Ambientals, l’empresa d’inserció laboral de la fundació, es mostra satisfeta pel fet que, després d’un bon procés, “el 80% de les persones s’insereix en el mercat laboral”.

La mateixa fundació Deixalles té més de 220 treballadors contractats, a part dels programes de capacitació i dels treballadors que fan feina per a Tirme i Macinsular. Té en marxa i consolidats diversos programes d’inserció i capacitació per a gent en situacions de vertadera exclusió social. El juliol de l’any passat es va posar en marxa per primera vegada la formació dual, adherida al sistema estatal, per tal que els 15 participants puguin cotitzar i cobrar un sou.

El cas de Sami

Sami és una de les persones que participen en aquest programa que combina un 75% de feina en el taller de roba i un 25% de formació, amb el qual obtenen certificats oficials. A 50 anys, i encara que té el títol de Formació Professional de comptabilitat i sap parlar diversos idiomes -amb l’inconvenient que no té títols que ho acreditin-, el panorama de Sami era ben fosc. Després d’haver fet feina a l’hoteleria, de neteja, cuidant persones grans... va quedar a l’atur. Ella reconeix que psicològicament “et tanques” i que el programa de Deixalles l’ha fet “obrir-se de nou” i fins i tot s’ha tret el carnet de conduir, amb previsió de poder trobar feina.

No amaga que té una mica de por del que passarà a partir de dia 6 d’octubre, quan acabi la formació dual. “A fora no et donen oportunitat”, afirma sobre el mercat laboral.

Durant aquests mesos, Sami ha cobrat un sou digne, d’uns 800 euros, amb el qual ha pogut “pagar factures” i, de rebot, ha possibilitat que el seu fill gran s’hagi independitzat. “Era ell qui ens ajudava amb el seu sou”, explica amb ulls plorosos.

A Deixalles treballa a la secció de roba. La revisa, la destria i la prepara perquè pugui ser venuda en botigues. A prop d’ella hi ha María José Zaragoza, una jove de 28 anys que també va entrar l’any passat a Deixalles amb la formació dual. A la fundació els ha agradat com fa feina i en aquests moments està contractada. “La idea és que ella se’n vagi, encara que ara tingui un contracte normal”, comenta Maria Jaume.

Un revulsiu emocional

“Anímicament no tenia ganes de res. Vaig anar a Serveis Socials. No em sentia realitzada, tenia fins i tot com a depressió...”, explica María José sobre la seva situació de fa poc més d’un any. Havia fet feina netejant, cuidant infants i fins i tot de cambrera, però també va quedar en l’atur... fins que va entrar a Deixalles.

Des del primer moment, diu, va sentir-se acollida per tots. I les bones sensacions es van reforçar quan li van comunicar la primera nota dels exàmens que han de passar. “Un vuit, no m’ho creia. I arran d’aquell moment, vaig continuar”. Enguany, María José s’ha matriculat a un cicle d’Auxiliar d’Infermeria. I també, igual que Sami, s’ha tret el carnet de cotxe.

I és que tornar a tenir una feina, amb unes obligacions i un sou, els motiva per fer coses que de moment havien deixat aparcades, indica Maria Jaume. La responsable de l’empresa d’inserció assenyala que no tothom dóna el perfil per poder fer aquesta formació dual, però per això mateix existeixen els processos de capacitació, que estan becats, i que consisteixen a fer una feina molt bàsica. A més a més, hi ha les accions formatives en col·laboració amb el Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB), el servei d’orientació, que els prepara per fer entrevistes “i, enmig, hi ha l’empresa d’inserció”.

A banda de les persones que arriben a la fundació, sempre derivades pels Serveis Socials, hi ha els responsables que tot funcioni, les persones que es preocupen per trobar una sortida als usuaris dels diferents programes. “Tota la gent que fa feina a Deixalles hi està perquè ho sent”, afegeix Maria Jaume.

Un 18,9% de dependència de subvencions

L’any 2014, la fundació Deixalles va iniciar un canvi en l’organització interna i va passar d’un model territorial a un de sectorial. A partir d’aquell moment, les tasques s’organitzaren de manera que la central de Palma rep tota la roba, la destria i la distribueix segons vagi a mercaders, a botigues o a la botiga de Deixalles. I així amb la resta d’objectes.

A més a més, part de les places de capacitació sociolaboral es va transformar en contractes d’inserció, encara que l’administració no subvencionava aquest tipus d’empresa.

Un motiu de satisfacció és que menys del 20% del pressupost de la fundació depèn de les subvencions públiques, “tot un assoliment”, remarca Maria Jaume.

Part de l’èxit té a veure amb el fet que aquests anys s’ha potenciat la donació, les vendes i la reutilització de materials.