L’exdirectiu de Sa Nostra Rafel Oliver, eximit de pagar 34 milions d’euros a BMN
La secció cinquena del tribunal provincial ha estimat el recurs d'apel·lació presentat per l'exconseller delegat
PalmaNova decisió judicial sobre les responsabilitats de la gestió al capdavant de Sa Nostra. L’Audiència de Palma va decidir aquest divendres revocar acceptar el recurs de l’exdirectiu Rafel Oliver i revocar la sentència que l’obligava a pagar a BMN 34 milions d’euros per una operació immobiliària fallida a Miami que va fer perdre a Sa Nostra 50 milions de dòlars.
Durant la proposta d’inversió, Rafel Oliver estava al capdavant d’Invernostra, l’entitat propietat de la caixa d’estalvis dedicada a la promoció immobiliària. Tot i així, el tribunal no ha vist actuació negligent en la seva manera de fer: considera que no hi ha “indicis suficients” per atribuir a Oliver les accions i omissions que varen provocar que es perdessin els 50 milions de dòlars en el projecte de construcció de dues torres de 55 pisos al barri de Brickell, a Miami.
Pel tribunal, no es pot provar que la promoció d’aquests immobles (que no varen arribar a construir-se perquè, de fet, ni tan sols se’n varen comprar els terrenys) fos una “ocurrència” de l’exdirectiu d’Invernostra, ja que “formava part del pla estratègic del grup Sa Nostra”. Si bé la primera sentència condemnava Oliver per ocultar informació al consell d’administració de Sa Nostra sobre els detalls de la inversió, els magistrats de l’Audiència consideren que aquesta ocultació no es va produir ni de manera “deliberada” ni per “mera desídia”. De fet, els jutges atribueixen aquesta responsabilitat al consell d’assessors externs.
Antecedents
El cas del projecte Brickell Bay Drive es remunta al 2007, moment en què s’aprova en el si d’Invernostra participar en la construcció de dues torres de 55 pisos al barri de Brickell, a les quals es donaria un triple ús: comercial, hoteler i residencial. L’operació implicava abonar 50 milions de dòlars a dos promotors i deixar-ho tot a les seves mans (Pedro Iglesias Moure i Juan Tolo Seguí, qui va vendre la finca de Son Puig a Fomento de Construcciones y Contratas per construir-hi la nova seu de RTVM, una operació que li va fer guanyar tres milions d’euros).
Amb l’esclat de la bombolla immobiliària als Estats Units, els promotors varen congelar l’operació i l’any 2009 es va donar per fallida, fet que va suposar la pèrdua total de la inversió.
Amb la creació de BMN, es varen exigir responsabilitats tant a Oliver com a Pere Batle, director general de Sa Nostra del moment, que va quedar absolt per prescripció. Des de BMN es demanaven 40 milions d’euros per no haver exigit totes les garanties necessàries abans de posar en marxa la inversió, com anàlisis de riscos. Durant el primer judici, tant Oliver com Batle varen admetre que no coneixien els detalls dels contractes “perquè estaven en anglès”.
Finalment, es va provar que els doblers invertits no estaven destinats a la compra dels terrenys, sinó que eren una contribució al global de l’operació i que, de fet, només hi havia tancada una opció de compra, la qual no va arribar a efectuar-se. Va ser la primera sentència contra un exdirectiu de Sa Nostra, la qual va condemnar-lo per falta de “control, supervisió i cautela” en la inversió. Ara, un tribunal capgira per complet la primera decisió judicial, malgrat que les parts poden recórrer-hi en contra al Tribunal Suprem.
