TOCAR TERRA
Balears 02/12/2016

Elogi del pa

Mateu Morro
3 min
.

Els vins balears

De cada vegada són més coneguts els que es produeixen a les Illes

El consum de vi té una tendència a la baixa a favor de la cervesa i altres begudes. Sols els vins amb identificació geogràfica mostren una tendència ascendent. Segons un estudi fet per l’Iqua, en col·laboració amb El Corte Inglés, un 68,8% dels consumidors pren vi qualque vegada. En beuen un poc més els homes i els majors de 45 anys. El 83,7% consumeix vi negre i un 50%, vi blanc. Els aspectes més influents a l’hora de triar un vi són la regió (59%), el preu (47,8%) i la marca (39,7%). El 86% coneix qualque denominació d’origen o vi de la terra de les Balears. Els vins de Mallorca més coneguts són els de la DO Binissalem (75%), el vi de la Terra de Mallorca (37%), el de la Terra Illes Balears (30%) i els de la DO Pla i Llevant (29%) i Serra de Tramuntana-Costa Nord (25%). Tot i l’elevat nivell de coneixement dels nostres vins, hi ha confusió entre les identificacions, les marques, les regions i els països.

Elogi del pa a Ciutadella

Tingué lloc en les Jornades de patrimoni culinari de Menorca

Tomeu Arbona, del Fornet de la Soca, va fer un intel·ligent elogi del pa al convent de Santa Clara de Ciutadella, en el transcurs de les Jornades de recerca sobre el patrimoni culinari de Menorca, organitzades per la Societat Històrica i Arqueològica Martí i Bella i l’associació Fra Roger. L’acte, que unia la cerimònia, la simbologia i la música en viu, va incloure la participació de l’Escolania de Ciutadella. Tant els conferenciants com les comunicacions presentades aportaren noves visions sobre la cuina menorquina, la gastronomia i els rituals gastronòmics, i acabaren amb una taula rodona sobre el producte local com a patrimoni culinari alimentari. S’ha de qualificar d’extremadament profitosa la tasca de difusió i recerca sobre la gastronomia de Menorca que du a terme l’associació Fra Roger.

Ajuda als fruits de closca

Madrid i la UE promouen aquests ajuts, un poc minsos

L’Estat finança una ajuda a favor dels conreus de fruits secs que es complementa amb l’aportació de la UE i de les comunitats autònomes. En el cas de les Balears, els ametlers i els garrovers han tingut, i tenen, una gran importància, però han estat perjudicats pels baixos preus que registren les ametles i les garroves. Actualment pateixen una sèrie de problemes provocats per les sequeres i els fongs de la fusta, amb efectes severs sobre el conreu. Per això, l’existència d’una ajuda al sector és un fet positiu i fins i tot necessari. Aquesta ajuda, un cop fixat l’import unitari, resulta francament diminuta: 8,43€ per hectàrea. La superfície amb dret d’ajuda és de 445.053 ha a tot l’Estat i de 20.548 ha a les Balears. Les hectàrees són la meitat aproximada de la superfície que hi havia fa 30 anys i amb una ajuda tan insignificant no s’aconsegueix ajudar els agricultors. El complement autonòmic i europeu la milloren un poc, però no fan que sigui eficaç en relació amb els objectius orientats a fer viable un conreu en regressió.

Evolució positiva dels ajuts

Han augmentat els suports al sector vitivinícola

D’acord amb l’informe mensual del FEGA (Fons Espanyol de Garantia Agrària) d’octubre de 2016, sobre els pagaments efectuats amb fons europeus per part d’aquest organisme, s’observen tendències clarament positives en els pagaments als agricultors de les Balears, que es fan visibles en el còmput total dels pagaments directes. En aquest sentit, l’Arxipèlag lidera la millora dels imports pagats amb fons europeus FEGA pel que fa a la situació durant el mes d’octubre de 2015, amb un 129,95% d’increment. Això vol dir que l’octubre del 2016 s’han pagat, en aquest aspecte, 34.796.482,97 euros als agricultors, davant dels 26.776.467 que es van pagar en tot l’exercici de 2015. Entre les diverses línies, destaca la bona evolució del programa de suport al sector vitivinícola: s’han pagat 5.944.137,44 euros a les Balears durant l’octubre del 2016, davant dels 1.469.219,38 pagats en tot el 2015.

La porcella mallorquina

És un producte diferenciat per si mateix i està identificada

Aquest desembre apareixerà al mercat la porcella mallorquina identificada. L’objectiu és aconseguir que el consumidor pugui reconèixer quin producte és local i fresc, i quin és una altra cosa. La porcella mallorquina, que té un creuament important amb el porc negre i una alimentació amb un pes destacat de cereals, és un producte diferenciat per si mateix, encara que moltes vegades no estigui identificat. Què passa, doncs? Idò que cada any s’importen més i més animals de la Península, que són comercialitzats com a porcelles mallorquines i que atenen la demanda, que el mes de desembre sol ser més elevada. Resultat: cada cop s’estan esvaint més els ramaders locals, ja que no poder resistir el fet de cobrar la porcella a preu de patató.

stats