Guillem Cifre de Colonya, l’home de Clara Hammerl
Un nou llibre posa d’actualitat la vida d’aquesta dona
PalmaSi Clara Hammerl hagués nascut un segle després del que ho va fer, probablement no protagonitzaria aquesta pàgina de diari, ni el llibre que l’historiador Pere Salas li ha dedicat. Però resulta que aquesta dona va contribuir a la modernització de Pollença, on va fundar una escola laica i progressista, i va ser la primera dona que va dirigir un banc a l’estat espanyol i possiblement a Europa. Hammerl té prou mèrits per ser recordada, al marge que fos l’esposa del banquer Guillem Cifre de Colonya.
Ja fos pel seu caràcter germànic (va néixer a Prússia el 1860) o per la seva alçada, molt superior a la mitjana mallorquina, la qüestió és que al seu voltant es va crear una llegenda negra, comenta Pere Salas, que ahir va presentar el llibre Clara Hammerl. Una dona de paraula, a l’església pollencina de Monti-Sion. “Era impossible de tractar, era de ferro, un masclot, no era catòlica...”. Salas enumera els qualificatius que s’utilitzaven a la Mallorca de principis del segle XX per referir-se a Hammerl. L’any 2013 va ser declarada filla adoptiva de Pollença.
“No hem de demanar-li que fos perfecta. Segurament era exageradament germànica i el seu físic hi feia joc”, reconeix Salas. Però el que és indiscutible, amb la perspectiva que dóna el pas del temps, és que Hammerl va ser avançada a la seva època, moderna, per més que això soni a tòpic. De fet, Clara encaixaria perfectament en un model actual de dona treballadora, que ocupa un alt càrrec i que, a la vegada, és mare de família.
Hammerl i Guillem Cifre de Colonya es van conèixer a Berlín, on es van casar. L’arribada a Pollença es produeix al voltant del 1880. Clara i Guillem compartien els mateixos interessos i van fundar l’Escola de Colonya, tot seguint els fonaments de la Institució Lliure d’Ensenyament. A la vegada, Guillem va crear una entitat “per ajudar la gent en l’àmbit material i com a eina per combatre la usura, fomentar l’estalvi i facilitar l’accés al crèdit gràcies als capitals estalviats”, segons recalca la coneguda com a Colonya Caixa Pollença.
Allò que sembla obvi és que Clara Hammerl va demostrar un caràcter més fort que el seu home. Va saber mantenir-se davant la incomprensió de la societat mallorquina i va superar la mort d’una de les filles del matrimoni, amb només cinc anys. En canvi, Guillem “era molt sentimental i estava molt afectat per l’ambient. Era depressiu i les coses no van anar-li com es pensava”, descriu Pere Salas, que coneix bé aquest personatge, ja que el 1999 va escriure Guillem Cifre de Colonya. Un sant que no anava a missa, llibre que va donar peu a un documental posterior.
Després del suïcidi del marit
El banquer pollencí es va suïcidar a Lió el 1908 i Hammerl, lluny de quedar diluïda en l’ombra del seu marit, va continuar amb la missió educadora i es va posar al capdavant del banc. En aquest punt s’ha de destacar que, allò que en aquella època seria l’equivalent a un consell administratiu d’una caixa, la va triar com a directora, “la primera d’Espanya i possiblement d’Europa”, s’aventura a dir Salas. “De fet, fins ara ningú no ha sortit a dir que n’hi hagi hagut una d’anterior”, explica l’historiador.
L’escola no va funcionar més enllà dels anys 20, “tot el contrari de la caixa”, que ja tenia vida per ella mateixa. Hammerl en va ser la directora entre el 1908 i el 1916. Acabada aquesta etapa, “canvia la missió de Pollença pels seus fills, encara que no els va abandonar mai”, diu Salas. La família va recórrer món amb la intenció d’instal·lar-se a Berlín, però el començament de la Primera Guerra Mundial els féu canviar d’idea. Durant uns anys, Hammerl viu a Oregon, als EUA, on el seu fill, Guillem, estudia la carrera d’enginyer. La relació amb la filla, Antònia, no és gaire bona -tot i que, cap al final de la seva vida, Clara acaba vivint-hi a Rufino, devora Rosario, a l’Argentina, on mor el 1931.
