ATENCIÓ SANITÀRIA
Balears 21/01/2017

L’IB-Salut paga 45 milions per serveis concertats

La xifra correspon als tretze contractes amb empreses i clíniques i als dos convenis singulars

Montse Terrasa
4 min
L’IB-Salut paga 45 milions per serveis concertats

PalmaL’IB-Salut va gastar 45,4 milions d’euros durant el 2016 en la concertació de serveis amb empreses privades i en els dos convenis singulars que té amb Creu Roja i Sant Joan de Déu. Aquest és el cost que té garantir la cobertura sanitària per a tota la població de les Balears en les èpoques de més demanda assistencial, com l’estiu, amb població desplaçada.

En opinió de Nofre Sans, responsable de prestacions sanitàries del Servei Balear de Salut, “seria molt complicat i no tindria sentit que l’IB-Salut assumís tots aquests serveis”. En aquest sentit, explica que hi ha contractes capitatius amb empreses que s’encarreguen dels serveis d’oxigen a domicili, un producte que no pot produir el sistema de salut públic.

La concertació de serveis sanitaris va suposar 14,7 milions d’euros durant el 2016. En total són 13 contractes amb hospitals i empreses, als quals s’han de sumar els dos convenis singulars que l’IB-Salut té amb l’hospital Sant Joan de Déu i Creu Roja, 25,2 milions pel primer i 5,5 pel segon. En total, els 45,4 milions esmentats abans són una quantitat que no diferirà gaire de la concertació del 2017, segons comenta Nofre Sans.

Sense alternativa

A part de l’activitat quirúrgica i assistencial, la concertació amb empreses i clíniques inclou teràpies respiratòries, la dispensació d’oxigen a domicili i altres serveis dels quals l’IB-Salut no disposa, especifica Sans.

Altres serveis es concerten per poder complir el futur decret de garantia de demora, que s’ha d’aprovar enguany i segons el qual, com amb el ja derogat, cap pacient no ha d’esperar més de dos mesos per una primera consulta amb l’especialista ni més de sis mesos per una intervenció quirúrgica.

Aquest reforç, en alguns casos, només es necessita quan la població de les Balears s’incrementa a l’estiu, remarca el responsable de prestacions sanitàries. És el cas de l’hemodiàlisi, que es concerta amb Nefdial per 1,9 milions d’euros i amb la policlínica Miramar per 1,8 milions. “L’IB-Salut tindria màquines ineficaces durant tot l’any i personal no necessari”, respon Sans a la pregunta de per què no ho assumeix directament el sistema públic.

Amb la policlínia Nuestra Señora del Rosario d’Eivissa, per exemple, s’ha concertat el servei de neurocirurgia per a casos urgents i amb la policlínica Miramar el contracte d’assistència sanitària inclou disposar de llits sociosanitaris i activitat quirúrgica.

Hi ha casos en què la inexistència del servei dins el sistema públic no deixa més alternativa que concertar-lo. És el cas de la teràpia respiratòria i de la cambra hiperbàrica de Medisub, utilitzada per a tractament d’oxigenoteràpia, o de la radioteràpia a Eivissa, que es realitza a l’hospital de Can Misses però amb un equip de professionals de l’UTE Policlínica Miramar-Juaneda.

Concertació i no externalització

Dins el marc de la concertació de serveis, l’IB-Salut també ha acordat amb tres centres privats l’assistència a les dones per la interrupció de l’embaràs.

Tant Nofre Sans com altres representants de l’IB-Salut es neguen a parlar d’externalització de serveis hospitalaris. En una intervenció parlamentària aquest estiu, la consellera de Salut, Patrícia Gómez, va dir que considerava la sanitat privada “una aliada o un complement” per assolir els objectius, “que, evidentment, segueixen sempre la línia de donar el millor servei a la població, però utilitzant aquesta activitat privada de manera testimonial i només quan és imprescindible”.

Un altre aspecte en el qual s’insisteix des del Govern és que tots aquests contractes i concertacions es revisen i se’n milloren les condicions. Sobre aquesta qüestió, la consellera de Salut, en resposta a una pregunta del grup parlamentari de Podem, va aportar recentment dades sobre la facturació a empreses. En proves diagnòstiques, l’import facturat a centres concertats fins a l’abril d’enguany havia baixat un 97,89% respecte de l’any anterior. En intervencions quirúrgiques s’havia aconseguit un 66,5% menys de facturació. També en consultes externes els descensos en facturació havien superat en la major part dels casos el 90%.

Finalment, en hospitalització, segons les dades aportades per la consellera, també s’havia aconseguit reduir la facturació.

Els convenis singulars

Els acords amb l’hospital Sant Joan de Déu i Creu Roja, entitats sense ànim de lucre, tenen la categoria de convenis singulars. Es van signar a finals del 2013 per un període de cinc anys.

La diferència econòmica entre un concert i l’altre (5,5 milions per HCR i 25,2 per HSJD), segons Nofre Sans, s’explica per la major capacitat d’assitència i llits disponibles per als pacients derivats de l’IB-Salut que té el centre ubicat al Coll d’en Rebassa.

Pacients derivats per reduir les llistes d’espera

La darrera actualització de les llistes d’espera publicada per l’IB-Salut indica que hi ha 834 persones derivades a altres hospitals, com el de Creu Roja i el de Sant Joan de Déu, per ser ateses per un especialista.

En consultes externes, l’hospital Sant Joan de Déu ha atès 152 persones enguany; Creu Roja, 597 i altres centres, 85.

La xifra és similar a les intervencions quirúrgiques efectuades. Sant Joan de Déu ha atès 495 persones derivades per l’IB-Salut i Creu Roja 177, mentre que la resta d’hospitals concertats han operat 320 persones. En total, 992.

La llista d’espera de consultes externes a les Balears és de 37.632 pacients, mentre que 12.419 estan pendents de ser operats.

stats