CAP A UNES ILLES SENSE OBSTACLES
Balears 20/01/2017

L’accessibilitat va més enllà de les barreres arquitectòniques

La llei autonòmica exigirà que tots els serveis públics i els productes de consum estiguin adaptats a tothom

Montse Terrasa
3 min
Els béns de consum, els farmacèutics i els que continguin elements perillosos hauran de tenir un etiquetatge especial.

PalmaEtiquetatge en Braille per a productes amb components tòxics o amb una data de caducitat, parades d’autobús amb un sistema d’informació sonor, intèrprets per a persones sordes als ajuntaments, promocions d’habitatges amb una reserva específica per a persones discapacitades i notícies de la televisió pública adaptades a la llengua de signes. Aquestes són algunes de les passes que, juntament amb l’eliminació de les barreres arquitectòniques, poden garantir que qualsevol persona, independentment de si té una discapacitat física o sensorial, pugui viure amb autonomia i en les mateixes condicions que la resta de la societat.

Aquestes són també algunes de les coses que implantarà, o almenys n’establirà les bases, la nova llei d’accessibiltat universal, que, si es compleix el calendari de tramitació, podria aprovar-se el mes de juny al Parlament balear.

Una vegada aprovada, s’haurà de desplegar amb diferents reglaments al llarg del 2017, que s’ha declarat any de l’accessibilitat universal, i del 2018. Els edificis, els espais públics, els transports, els mitjans de comunicació, els d’informació, els serveis públics en general hauran de ser accessibles a tothom.

L’avantprojecte, que es podria aprovar en Consell de Govern al febrer, també inclou sancions per a qui no faciliti aquesta accessibilitat.

Alguns esculls

Entrar en el sector privat, i més en concret en com ha de ser l’etiquetatge de béns de consum, sembla ser un dels punts més difícils d’assolir, perquè és una qüestió que sobrepassa les competències autonòmiques. Una part de les 47 al·legacions que ja s’han presentat a l’esborrany d’avantprojecte es refereixen a això, segons confirma Marc Pons, conseller de Territori, Energia i Mobilitat. La seva cartera ha impulsat aquesta nova legislació, però serà la Conselleria de Presidència la que es farà càrrec de la seva aplicació, avança Pons, perquè es tracta de possibilitar l’accessibilitat en tots els sentits, de manera transversal.

El col·lectius que representen les persones amb una discapacitat física, sensorial, intel·lectual o mental han format part del treball que s’ha fet amb l’avantprojecte. El text, que encara s’està treballant amb la incorporació d’al·legacions, incideix, per exemple, en la no-discriminació per a l’accés i la utilització de les tecnologies, dels productes i dels serveis relacionats amb la societat de la informació i de qualsevol mitjà de comunicació social.

Amb la nova llei, l’anterior és de l’any 1993, s’exigirà que les administracions públiques, com ara els ajuntaments, tinguin un pla d’accessibilitat. Estaran obligats, per exemple, a atendre en llengua de signes les persones sordes. Una possible solució perquè els municipis puguin disposar d’aquest servei seria firmar un conveni amb l’associació de sords, a fi de tenir la seva col·laboració quan ho necessitin, suggereix Pons.

Eliminació de barreres

L’eliminació de barreres arquitectòniques, que hauria de ser un fet consumat, no s’ha assolit encara a les Balears i és només una part de la llei, que obligarà cada conselleria del Govern a fixar en els seus pressupostos una partida per eliminar obstacles a l’accés dels seus serveis i a explicar en què s’invertiran aquests recursos. La quantitat econòmica que hi destinin dependrà de les competències de cada departament, indica Marc Pons.

Les mateixes exigències es traslladaran a la resta d’administracions públiques.

Balears treu pit i presumeix de ser una comunitat capdavantera en la promoció de l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques, però els testimonis que segueixen aquestes pàgines en donen una altra versió. Encara que s’ha avançat, una persona en cadira de rodes ho té difícil per desplaçar-se pel carrer o per anar en bus, encara que desplegui la rampa. Tampoc no és fàcil anar a comprar o poder gaudir del cinema o d’espectacles culturals, tant amb alguna discapacitat física com sensorial...

I anant més enllà, per a alguns és una tasca impossible trobar una feina, mantenir-la i haver de suportar la manca de consciència social o fins i tot el rebuig.

stats