Què passa amb el vi Terra de Mallorca?
Quan un cau, el millor que pot fer és tornar-se a aixecar, espolsar-se una mica, mirar cap endavant i seguir el camí
EnòlegJa se sap que vivim en una societat on sempre ha estat complicat aconseguir un mínim comú denominador, ja que quan un no vol perdre ni un bri de poder, s’estima més ser com un ca que no lladra ni deixa lladrar. És la sensació que tenc aquests dies després de veure com ha aparegut un possible conflicte per l’aprovació del consell regulador del vi de la Terra de Mallorca.
Us en faig cinc cèntims. L’any 2011 es va fer una reunió entre les dues denominacions d’origen de Mallorca (DO Binissalem i DO Pla i Llevant) i l’associació Petits Cellers per veure si es podia posar en marxa una certificadora conjunta per abaratir costos i perquè la Conselleria ja parlava d’eliminar la certificació dels vins de la Terra de Mallorca. En principi, hi va haver bona predisposició per part de tots, encara que, poc temps més tard, la DO Binissalem va informar que no en volia saber res. Durant aquella època també es va parlar de la creació de la DO Mallorca i l’associació Petits Cellers va fer les sol·licituds oficials a la Conselleria d’Agricultura a iniciativa de diferents viticultors i cellerers, es feren diverses reunions que foren considerades per alguns presents com a catastròfiques, ja que els diferents representants no es posaren d’acord amb els aspectes més bàsics per poder tirar endavant un projecte tan important com aquell.
Quan un cau, el millor que pot fer és tornar-se a aixecar, espolsar-se una mica, mirar cap endavant i seguir el camí, i això és el que va fer l’associació Petits Cellers, que començaren a impulsar el reglament del vi de la Terra de Mallorca. Per fer-ho tingueren la gran ajuda de Miquel Àngel Frau, cap de Servei de Qualitat Agroalimentària de la Conselleria. Ara fa uns dos anys es va començar a parlar de fer un consell regulador del vi de la Terra de Mallorca per diversos motius. Per un costat, cada vegada hi ha més cellers a Mallorca que treuen els vins amb aquest segell, vivim un boom de nous projectes i a l’ambient es respirava la sensació que podien aparèixer vins de baixa qualitat -ja se n’ha detectat algun-, i per això es necessitava un millor control. Per l’altre costat, la Conselleria feia temps que volia deixar de fer els controls pertinents pel seu alt cost i, per tant, o es feia una certificadora a Mallorca o podria venir una certificadora de fora a fer les inspeccions. El reglament que es va fer fou molt bàsic, en podríem dir una proposta purament administrativa i legal, ja que no volien que hi pogués haver suspicàcies per part del sector. Una vegada complit aquests procediments, veuen que fa falta una certificadora, i com que la D O Binissalem contestà negativament, ho demanaren a la DO Pla i Llevant, que féu una passa endavant i es posà a fer feina per tal d’acreditar-se. Un cop aconseguit, s’arriba a un acord perquè puguin fer el cens i les inspeccions. Quan tot pareix correcte, es fa una reunió amb tot el sector que, en principi, llima i resol totes les possibles diferències. És en aquell moment que la DO Binissalem canvia d’opinió i decideix acreditar-se per poder certificar en un futur. Quan el reglament està enllestit, es proposa a la DO Binissalem que la certificadora encarregada de dur la feina durant el primer any donarà per bo el que ells certifiquin dels cellers que siguin socis de la seva denominació. Els promotors, la gent de petits cellers, que representen més del 80% del Vi de la Terra que es fa a l’illa, nomenen un consell regulador provisional que es proposa a la Conselleria. A partir d’aquí, per motius que encara no han sortit a la llum, el president de la DO Binissalem, José Luis Rosés, sembla que s’enfada i decideix verbalitzar, per primera vegada, una frase que aquestes setmanes s’ha fet famosa: “No és no”. A la Conselleria no li quedà més remei que fer el que marca la llei nomenant un gestor, i l’únic que ha arribat a un acord amb els promotors és la DO Pla i Llevant, que durant aquest primer any farà el cens i les inspeccions fins al moment que es convoquin eleccions per decidir la composició del nou consell regulador del Vi de la Terra de Mallorca.
No hi ha hagut la idea de menystenir i encara manco la d’excloure ningú. És trist que hi hagi gent que se senti marginada. Per això, el millor és recordar que parlant la gent s’entén i sobretot amb una bona copa de vi, perquè en el vi es troba la veritat.
Vi recomanat: Nounat 2015
Celler Binigrau (Biniali)
Celler familiar que va començar a caminar l’any 2002, però que prové d’una llarga tradició vitivinícola i sobretot d’una fort passió pel vi i per les varietats autòctones. Encara record la primera vegada que vaig visitar les vinyes de Miquel Batlle just quan construïen el celler: il·lusió, positivitat, segurs del projecte i amb ganes d’enfortir el sector. Nounat és una de les joies d’aquest celler que es passeja per mig món, ja que qui el tasta s’enamora d’aquest vi blanc de premsal i chardonnay amb flaires de fruites d’os com l’albercoc, el préssec i amb un gust de vi que t’omple la boca i et refresca al mateix temps.
