EVOLUCIÓ DELS SALARIS
Balears 20/05/2017

Més esforç i menys recompensa: el còctel que ens ha tret de la crisi

Els costos laborals unitaris i reals caigueren a les Balears un 54% més que a la zona euro entre 2009 i 2016

Jaume Vinyas
3 min
Més esforç i menys recompensa: el còctel que ens ha tret de la crisi

PalmaLes Balears s’han convertit, els darrers anys, en el motor econòmic de l’Estat gràcies als sacrifics dels treballadors, que entre 2009 i 2016 han augmentat un 10,9% la productivitat per hora, mentre que els salaris creixien a la meitat, un 5,1%; un increment, a la vegada, menor que el de l’IPC, un 8,85%.

Treballar més intensament, per tant, a canvi de perdre poder adquisitiu. Aquesta ha estat la recepta, generalitzada a tota la zona euro però que s’ha aplicat a les Balears amb molta més intensitat.

De l’‘encreuament’ d’aquests tres indicadors (salaris, productivitat i PIB) s’obtenen els Costos Laborals Unitaris i Reals (CLUR), una xifra que permet assenyalar, amb precisió, com la caiguda dels sous empeny, a l’alça, els comptes de les empreses. En aquest sentit, els resultats a les Balears són significatius. Si bé a tot Europa la sortida de la crisi ha estat acompanyada per un abaratiment d’aquestes despeses per a les empreses, a l’Arxipèlag la distorsió ha avançat al doble de ritme que la mitjana europea. Els CLUR a les Illes varen reduir-se un 6,1% entre 2009 i 2015, un 24,5% més que a la resta de l’Estat (-4,6%) i un 54% més que la mitjana europea (-2,8%). El premi de la recuperació se l’han enduit els empresaris als quals els costos laborals només augmentaren un 4,2% en el mateix període. El conseller de Treball, Comerç i Indústria del Govern balear, Iago Negueruela, considera que les dades de la zona euro mostren que la pujada dels salaris és compatible amb l’increment de la competitivitat.

Adeu “asimètric” a la crisi

Les dades estan incloses en el primer Indicador de Costos Laborals de les Illes Balears (ICLIB), presentat dimecres per la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria. Les conclusions que ofereix aquesta nova eina estadística són prou contundents: la sortida de la crisi s’ha produït de manera “asimètrica”, en paraules del conseller Negueruela, i, a més, presenta comportaments irregulars que no s’apreciaven en crisis anteriors en què l’evolució dels sous i el PIB solien anar de la mà, tal com va admetre el director general d’Ocupació, Llorenç Pou.

Comportament desigual

Aquesta irregularitat de comportament es constata en posar la lupa sobre els tres principals sectors productius de les Balears. Els costos laborals en el sector de la construcció, per exemple, varen créixer un 10,5% en els pitjors anys de la crisi (2009-2012), mentre que es varen esfondrar (-7,2%) entre 2012 i 2016, quan el PIB ja començava a remuntar. Els costos laborals a la indústria, per part seva, es varen mantenir gairebé estancats (+0,2%) entre 2009 i 2012, però finalment caigueren quasi al mateix ritme que els de la construcció en el quadrienni seguent (-6,7%). En el sector serveis, varen augmentar lleugerament durant la recessió (+1,1%) i encara més durant la recuperació (+5,4%).

Els serveis són el sector principal i indiscutible de l’economia balear i, per tant, sembla evident que sigui, de tots tres, l’únic que realment ha incrementat els costos laborals. Amb tot, les dades mostren pistes que aquesta recuperació econòmica s’ha fonamentat en una precarització del treball. Entre 2012 i 2016, els costos laborals derivats de contractes a temps parcial varen pujar un 38,8% més que els vinculats als contractes a temps complet. En l’inici de la crisi (2009-12), aquesta diferència va ser molt menor i a favor dels contractes a temps complet. Els costos laborals vinculats a aquests varen pujar un 8,6% respecte dels parcials. Un canvi de model, doncs, en tota regla.

stats