Minva el malbaratament del menjar

Vi de la terra de Menorca

La comercialització es va incrementar més d’un 10%

El vi de Menorca va fent camí, i si tenim en compte que va partir d’un nivell molt baix, els progressos són grossos. Segons dades de l’IQUA, el servei de qualitat agroalimentària de la Conselleria d’Agricultura, l’any 2016 la comercialització de vins de qualitat de Menorca es va incrementar més d’un 10% sobre l’any anterior. A l’actualitat hi ha 41,15 ha plantades de vinyet i el 2016 es produïren 231.582 kg de raïm. Es varen comercialitzar 1.238,39 hectolitres de vi, dels quals el vi blanc va ser el majoritari amb 623,94 hl, seguit del negre amb 455,16 hl i el rosat amb 159,29 hl. Les condicions per a una viticultura de qualitat estan afavorides per la diversitat de sòls i microclimes, que incideixen en l’elaboració de vins excepcionals. El 93% d’aquests vins es comercialitzen a Illes Balears, un 6% a l’estat espanyol i menys d’un 1% s’exporta.

Tudam menys menjar

El 2016 es malbarataren 1.245,9 milions de kg/l d’aliments

Augmenta la consciència en les famílies enfront de la tudada d’aliments. L’any 2016 es varen malbaratar a les llars de l’Estat (hi ha dades per comunitats autònomes però el Ministeri no les publica) 1.245,9 milions de kg/l d’aliments, cosa que representa una reducció del 6% respecte del 2015, que foren 1.325,9 milions de kg/l. Es tiraren al fems 80,1 milions de kg/l menys. Setmanalment es tiraren 24 milions de kg/l el 2016, fet que suposa 1,5 milions menys cada setmana dels que es tudaren el 2015. Del total d’aliments malversats, el 85,6% són aliments sense elaborar, tal com es compraren, i el 14,4% són de menjars cuinats i tirats des del plat o després d’un temps d’estar guardats a la gelera. La taxa de tudada representa un 4,3% del total d’aliments comprats, amb una reducció de 0,2% respecte de l’any anterior.

La fruita, el més tudat

Les hortalisses és la categoria que més ha reduït el malbaratament

L’aliment que més es deixa perdre a les cases és la fruita (343,6 milions de kg tirats el 2016) i és l’únic que puja en la tudadissa (30 milions de kg més respecte al 2015. El segueixen les hortalisses (167,1 milions de kg), lactis (125 milions de kg), begudes (72 milions de litres), pa (66,3 milions de kg) i carnis (58 milions de kg). Però, amb l’excepció de la fruita, les famílies reduïren la quantitat tirada als fems en tots els productes. Això no s’explica sense una major conscienciació social respecte del tema. La categoria que més ha reduït el malbaratament és la de les hortalisses (15,4 milions de kg menys llençats). La tudada de plats cuinats a casa és de 179,8 milions de kg, un 6% menys que el 2015, que implica una reducció d’11,5 milions. El major consens en contra de tirar els aliments és en els hàbits dels ciutadans: un 24,5 % dels enquestats diu que tira menys aliments i begudes enfront del 28,2% que ho deia el 2015.

Consorci de la Serra

Es vol incentivar treballs de regeneració de l’arbratge

La convocatòria d’ajudes efectuada pel Consorci Serra de Tramuntana Patrimoni Mundial va dirigida a la recuperació d’elements etnològics i arquitectònics amb valors patrimonials, a la recuperació del paisatge agrícola i al seu entorn i dels espais agrícoles i forestals de titularitat municipal que estiguin situats dins l’àmbit de la serra de Tramuntana. La línia d’ajuda per a la recuperació del paisatge agrícola i el seu entorn, dirigida a persones físiques i a entitats sense ànims de lucre, és una mesura important per als propietaris de finques de la Serra. L’objectiu és incentivar treballs de regeneració de l’arbratge (exsecallades), treballs silvícoles de prevenció d’incendis, control de plagues mitjançant tales, aclarides i eixermades.

Via lliure al CETA

L’impacte del serà considerable sobre el medi rural

El ple del Congrés dels Diputats va ratificar l’acord de lliure comerç de la UE amb el Canadà (CETA), vist amb preocupació per diferents col·lectius i, de manera particular, per les organitzacions agràries, que consideren que tindrà un impacte negatiu per als productors de carn de vacum, de porcí, llet i cereals. Un argument és que la legislació canadenca permet la injecció d’anabolitzants, antibiòtics i hormones de creixement als ramats. A Europa productes com la ractopamina i altres promotors del creixement estan prohibits des de 1996 per protegir el dret a la salut dels consumidors. L’impacte del CETA en donar via lliure a produccions que no responen a les mateixes exigències que les europees serà considerable sobre el medi rural. Les organitzacions pageses també es refereixen a les facilitats per privatitzar els serveis públics i a la prohibició de la municipalització de serveis privatitzats.