CRIATURES
Balears 27/11/2015

Realitat virtual com a eina terapèutica en el nin

L’avanç de les noves tecnologies té un gran impacte en el món clínic i comença a incorporar-se com a suport en els programes de rehabilitació

PAULA SEIJAS, terapeuta ocupacional
4 min
realitat virtual

Avui dia, a la majoria de cases on hi ha nins, i no tan nins, podem trobar una gran varietat de videoconsoles i videojocs com la Wii, Xbox, Nintendo, Playstation o la Kinect, cada vegada més demanades pels nins de la casa. Havíeu pensat alguna vegada que aquest tipus de consoles, a més d'una eina d'oci, pot convertir-se en un dels pilars fonamentals en la rehabilitació en un futur proper?

Des dels darrers anys, l'avanç de les noves tecnologies està tenint un gran impacte en el món clínic i comença a incorporar-se com a suport o complement en els programes de rehabilitació convencionals.

Quan un nin inicia un programa de rehabilitació física, psíquica o social guiat per diferents professionals, com poden ser terapeutes ocupacionals, fisioterapeutes, logopedes o psicòlegs, es parla d'un conjunt de tècniques o mètodes destinats a la recuperació d'una funció o una activitat del cos que ha disminuït o s'ha perdut com a causa d'una malaltia o traumatisme, entre d'altres.

El desenvolupament de la realitat virtual suposa un avanç sense precedents en l'àmbit de la reeducació i recuperació de la funcionalitat perduda o no adquirida.

Realitat virtual

La realitat virtual és un sistema que simula un entorn real, generat per ordinador, sistemes informàtics o mitjançant una interfície home/màquina, que permet a l'usuari interactuar amb certs elements dins d'un escenari de simulació. Dos aspectes importants a tenir en compte són la immersió i la interacció. La immersió pot ser definida com la sensació que té la persona de ser físicament en un entorn virtual, és a dir, té la sensació de desaparèixer del món real, utilitzant diferents dispositius com cascs, ulleres, guants, etc. La interacció es refereix a quan la persona interacciona amb el món virtual però no submergit, per exemple, a través d'un monitor.

En la infància

El nin interactua dins de l'entorn virtual realitzant determinades tasques funcionals o jocs de diferents nivells de dificultat, sempre supervisats pel terapeuta, el qual determina els factors ambientals òptims per a l'infant.

Dins de l'espai d'interacció del nin, ocorren sensacions i percepcions relacionades amb l'experiència virtual.

Posteriorment, el nin passa per una fase de transferència de l'adquisició d'habilitats o tasques, a més de modificacions ambientals de l'entorn virtual als diferents entorns del món real.

L'objectiu final és ajudar el nin a aconseguir la participació en l'entorn del món real mitjançant la superació, adaptació i minimitzant les barreres existents.

Avantatges

Encara que aquest tipus de teràpia innovadora té poc temps amb relació a les teràpies tradicionals, existeixen estudis que demostren resultats positius i millorances clíniques, per exemple, en l'ocupació de sistemes de realitat virtual sobre l'extremitat superior en nins amb paràlisi cerebral.

Alguns dels avantatges més destacats de la realitat virtual són els següents:

- Posseeix la capacitat de graduar els estímuls de simples a complexos.

- Té la capacitat de registrar el progrés de l'infant.

- Garanteix un ambient segur d'aprenentatge.

- Ofereix un tractament individualitzat, segons el diagnòstic i les necessitats del nin.

- La influència en la motivació del nin a través de la possibilitat d'incloure el joc en el procés de rehabilitació.

- Permet un nombre de repeticions diàries dirigides als dèficits específics de l'infant per produir canvis i optimitzar l'aprenentatge.

- Proporciona retroalimentació ('feedback') que permet conèixer l'evolució. La retroalimentació dóna informació de com es realitza una habilitat o acció i, a més, és motivacional, imprescindible per ajudar a millorar els resultats i, per tant, l'aprenentatge.

Aplicacions de realitat virtual en teràpia ocupacional

La teràpia ocupacional en la infància abasta totes aquelles situacions en les quals el nin presenta alguna limitació en la participació a causa de diferents factors físics, psíquics o cognitius, com poden ser la paràlisi cerebral, l'hemiparèsia, els trastorns de l'espectre autista o de dèficit d'atenció i hiperactivitat. Aquests són alguns exemples de possibles teràpies basades en la creació d'un entorn de realitat virtual:

- Rehabilitació del braç (paràlisi cerebral, hemiparèsia): Simula situacions de la vida diària que es poden entrenar sense riscos i amb tants assajos com siguin necessaris personalitzant i adaptant les exigències a l'estat de recuperació del nin. Es detecten els moviments que el nin realitza amb el braç mentre aquest es mou en escenes virtuals dissenyades (per exemple, recollir les miques de pa a la taula o tocar el piano). Permet entrenar habilitats com la força, el moviment, el control motor, l'atenció, la memòria o la resolució de problemes. Augmenta potencialment el sentit de l'autoestima i l'autonomia.

- Trastorn de l'espectre autista: se simulen entorns per superar dificultats en la comunicació, la socialització i la imaginació dins d'un entorn familiar, en què el nin viu, aprèn, se socialitza i interactua a través del joc. Es realitzen tasques com esperar a la coa d'un autobús virtual, trobar un lloc adequat per asseure's en un espai virtual o realitzar la compra en un supermercat. Per poder interactuar amb el sistema també s'utilitzen sistemes alternatius de comunicació com fotografies o pictogrames amb el gran avantatge que es pot esperar que els resultats es generalitzin al món real perquè es tracta de la seva simulació.

- Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH): es recrea mitjançant ambients escolars (pupitres, professor virtual, pissarres, finestres) per reproduir el context natural i minorar les deficiències d'atenció característiques dels infants amb TDAH. L'aula virtual simula una classe en la qual el nin ha de realitzar diferents proves de rendiment i respondre a estímuls durant un determinat temps. La tasca s'executa tant amb distraccions auditives i/o visuals o en la seva absència. Permet l'exposició del nin a la situació natural en viu. Després de diversos assajos, el pacient aprèn habilitats per afrontar situacions que esdevenen en el context escolar amb l'objectiu final de reduir els dèficits d'atenció característics d'aquest trastorn per augmentar el seu rendiment acadèmic.

stats