Robert Swartz: “Molts estudiants estan confusos perquè no saben pensar bé”

PalmaGuru de l’educació a escala mundial, Robert Swartz arriba a Palma per inaugurar les IV Jornades d’altes capacitats, que organitza la Universitat de les Illes Balears. Treballa per explicar als docents una nova manera de fer classe: ensenyant a pensar als alumnes.

Tots els professors pensen?

Tothom pensa, però no tothom pensa tan bé com podria fer-ho, inclosos professors, inclòs tu i inclòs jo. Hi ha elements que perdem quan pensam. I, desafortunadament, molts estudiants estan confusos perquè no saben pensar bé.

Per tant, qualsevol estudiant pot convertir-se en un bon pensador?

Sí. No dic un pensador perfecte, però sí un millor pensador.

Quina és la diferència entre el mètode que defensau i la manera com ensenyam?

La manera usual és que un professor estigui dret i digui coses als estudiants. Els estudiants escriuen amb el cap baix, llegeixen els seus llibres de text i prenen nota sobre el que hi diuen. Després, el professor fa un examen basat en la memòria. Qui és el tercer rei d’Espanya? Tu potser ho has après mentre estudiaves, aproves els exàmens, però ara pots no recordar-ho. L’únic motiu pel qual estudien és aprovar els exàmens. La meta és aprovar. Però després tornaràs al món real! L’escola, se suposa, t’ha de preparar per al món real. Alguna cosa està malament.

Sempre s’ha pensat. Aquest mètode es presenta com una cosa innovadora. Per què anam tan endarrerits?

Hi ha mètodes innovadors i tècniques que els mestres necessiten usar. Però si vas enrere, a l’antiga Atenes i a Sòcrates, Sòcrates reconeix que molta gent pensa sobre moltes coses, no accepta només el que l’altra gent diu, es fa preguntes. I aquesta és la manera de fer-ho. Jo et faig una pregunta i tu pensaràs què respondre. No donaràs una resposta automàtica. La gent ha d’ajudar els altres a pensar millor.

Com?

Tenim diversos tipus de pensament: pensament crític, pensament creatiu... A Espanya, ara, en la meva experiència, molts professors s’han adonat que han de fer quelcom diferent, però no saben com. Vaig pensar que havia de compartir les experiècies amb professors dels EUA i d’altres països, la tècnica que utiltiz. M’agrada ajudar altres professors. I cada classe és diferent. Fa milers d’anys que la gent diu que hi ha quelcom malament, que hem d’ajudar la gent a pensar millor. Petites coses s’han fet, però ara hi ha una cosa gran. No és difícil de fer.

Podem dir que la societat és creativa?

La gent ha creat moltes coses. Jo pens que tothom pot ser creatiu, però necessiten aprendre com. Tu pots ensenyar a qualsevol.

Com seria el món si pensàssim més?

Seria meravellós. La gent aniria més alerta, deixaria de fer coses estúpides. Algunes persones no pensen i fan desastres.

Seria Trump president dels EUA?

Donald Trump està elegit per molta gent. I també molta gent va votar per Hilary Clinton. Ells no pensen acuradament. Responen a anuncis. Un anunci et diu coses bones sobre un producte i la gent pensa “Oh, que bo!”. La majoria de persones va respondre així, però no va mirar els avantatges, si allò que diu que sona bé és veritat. No pensen profundament.

Per què?

És per la manera com s’han educat a l’escola. No es fan preguntes.

Estam preparats per resoldre problemes?

És clar que sí, tothom pot. Tenim un cervell on emmagatzemam les coses que aprenem. Durant tota la teva vida has estat emmagatzemant coses al teu cervell. Tu pots aprendre com solucionar problemes o saber què necessites aprendre.

Dius que els infants, ja des dels tres anys, poden aprendre. Com?

Professors. Has de donar als estudiants oportunitats per aprendre per ells mateixos. Els professors han de fer de guia. Que aprenguin, que entenguin per ells mateixos. Perquè quan deixin l’escola hauran de prendre decisions, solucionar problemes. Han d’aprendre com fer segons quines coses. Hi ha estratègies que els estudiants poden seguir.

El vostre mètode és vàlid per a totes les assignatures?

Per a totes les assignatures, per a tots els països, religions, grups ètnics... Si has de prendre una decisió, és una bona idea pensar en les conseqüències, no només les bones, sinó també els desavantatges. Poden ser més importants.