COMERÇ DE TOTA LA VIDA: NEGOCI AMB FUTUR?
Balears 02/12/2016

Temps de bonança per al Forn de la Glòria

Encara que ha passat èpoques dolentes, aquest negoci de Palma acumula segles d’història

Montse Terrasa
3 min
Els germans Sebastià i Xisca Camps Sastre duen el Forn de la Glòria. / ISAAC BUJ

PalmaSebastià i Xisca Camps Sastre no compten les hores que passen al Forn de la Glòria, perquè aquest establiment no només és el lloc on fan feina, és casa seva, perquè pràcticament hi han nascut i han decidit que continuar amb la tradició familiar és la millor opció.

Aquest forn, al carrer de la Glòria de Palma, viu un moment més que bo, però fins no fa gaire no ho haurien pogut imaginar. Xisca atribueix aquesta bona ratxa a les campanyes de promoció del pa artesanal, del llonguet i a l’interès que hi ha, ara mateix, per recuperar productes tradicionals -aquells que ells no han deixat d’enfornar mai. “És de veure com un simple entrepà mou tanta gent”, comenta sobre la ruta del llonguet, que es fa cada dimecres a Palma i que els ha permès el fet de donar-se a conèixer a més gent.

El seu germà Sebastià creu que ser especialistes en el que fan, mantenir la tradició i la qualitat han estat peces claus per sobreviure fins ara. I té mèrit, perquè hi ha fonts històriques que parlen de l’establiment ja en el segle XIII.

Totalment familiar

Sebastià explica que el forn de la Glòria és un negoci totalment familiar. De fet, els seus pares, que es van conèixer en aquest obrador, i Xisca encara viuen a dalt. Que l’edifici sigui de la seva propietat ha estat fonamental per poder mantenir l’establiment obert, reconeix el forner. Molts altres negocis, no només forns centenaris com el seu, han abaixat la persiana perquè no podien fer front a un lloguer, incrementat amb la revalorització del centre històric, i a la competència que ha imposat la globalització. “Afortunadament, no tenim aquest problema”, respon Sebastià.

Mentre ell s’encarrega de l’elaboració del pa, Xisca és la pastissera i també despatxa rere el taulell. El seu pare, Sebastià, sol ser pel forn, on va entrar a treballar quan era molt jove i el negoci era propietat dels seus cosins, Baltasar Covas i la seva dona Catalina. Ell se’n va fer càrrec amb el temps, cap als anys 70.

El tracte diari amb els clients, a qui coneixen pel seu nom, i parlar de coses quotidianes és part de l’èxit de la Glòria, creu Sebastià.

Encara que aquesta és una època de bonança per al negoci, els dos germans recorden quan, en aquest mateix establiment, hi havia tres forners perquès’hi feia moltíssima feina”. “Tots els majors de la família han vingut aquí a fer feina”, recorda Xisca. Era l’època en què es feien les festes de presentació en societat de les joves, s’elaboraven les galetes d’Inca per servir als vaixells, es feien els repartiments amb les barques (unes safates de fusta de grans dimensions on duien les ensaïmades), s’anava a vendre al camp del Mallorca, etcètera.

Avui és molt diferent, però Sebastià ho té clar: “Això és ca nostra i els doblers no sempre són allò més important”. La seva professió és, afegeix, “una manera de viure”, que implica no allunyar-se gaire del negoci, perquè sempre hi ha coses per fer, preparar les masses mare, enfornar el pa, preparar els encàrrecs, etcètera.

El Forn de la Glòria es manté amb la venda diària, una producció limitada, però que varia segons el dia. El pa i els llonguets no poden faltar, però després és qüestió d’anar combinant les panades, les espinagades, les coques, de manera que els clients no s’avorreixin amb la mateixa oferta cada dia.

Què passarà, en el futur, amb el Forn de la Glòria? Per Xisca i Sebastià és massa prest per poder saber-ho. La següent generació de la família encara és molt jove. La filla de Sebastià només té quatre anys. Potser seguirà els passos del seu pare, que, abans de continuar amb el negoci familiar, encara va provar altres coses.

N’hi ha constància en el ‘Llibre del Repartiment’

El Forn de la Glòria actual fou construït el 1870 per un empresari d’origen solleric que havia fet fortuna a Amèrica. L’edifici ja es va aixecar tenint en compte tots els espais que es necessitarien i instal·lant-hi el forn que encara avui es fa servir.

Però molt abans, el Forn de la Glòria ja existia. De fet, en el Llibre del Repartiment ja hi ha constància d’aquest negoci.

També hi ha constància escrita que una comitiva funerària va passar, el 1717, davant d’aquest establiment, que llavors estava situat just davant d’on és ara, comenta Sebastià Camps Sastre.

stats