Toni Riutort Vives: Les oblades s’han de pescar a poc a poc o s’escalivaran

Toni Riutort Vives, Caragol (Portocristo, 1948), és pagès i pescador d’oblades amb canya, un art que al Llevant de Mallorca han dominat més i millor els pagesos que els mariners.

Qui us ensenyà a pescar oblades?

El meu padrí tenia devoció per aquesta pesca i m’hi va ginyar. Hi vaig anar moltes vegades a mirar abans de tocar la canya. Un dia que la mar venia seguideta, el padrí em va dir: “Avui pescaràs”. Tot d’una en vaig agafar una, dues, tres... Plam! Em va fotre becollada.

I per què?

Per atropellar el peix: voler agafar-ne quatre i tan seguides no pot ser. Han de ser tres d’espaiades i amollar la canya una estona. Amb ell hi anàrem molts de pics, bromejàvem, les vèiem brollar (1), però no les pescàvem. Per manca de sabonera, per no espenyar la pesquera, pels girants de les llunes... I és que just veure l’ombra de la canya, els basta per fugir. No hi ha peix més puta.

Us va ensenyar altres maneres de pescar?

A pescar sípies amb el ganxo passejant un reclam (2) viu. L’has de pescar sense espenyar-la gens i passejar-la per les voreres. Si dus una femella, vindran mascles a aferrar-s’hi. Si tens un mascle, altres mascles vénen a barallar-s’hi. La sípia viva marca quan en veu una altra canviant de color. Quan és a prop li dónes ganxo.

Quina és l’esca més bona per a l’oblada?

El puu (3) o l’arriet (4). També empràvem gamba d’esca i moixó (5) per a l’oblada més grossa. Millor si no era gaire fresc, trasmudat. Per tenir moixó, tiràvem un cartutxet de dinamita a un esbart i el replegàvem. Bromejàvem amb puu i, avançada la temporada, amb pa. Per pescar salpes empràvem taronja.

Bromejar bé és tan important per pescar oblades?

Just arribar s’han de tirar dues grapades de puu viu, un poc estret amb la mà, perquè neda aviat cap a penyes. S’ha de bromejar a poc a poc... i al cap de tres quarts o més es pot començar a pescar. Són molt vives, veuen una llambrejada (6) i s’ha acabat el pescar.

Hi ha moltes castes de puu?

El puu és com una puça grossa, n’hi ha de blanquet o pigardós. El pigardós aguanta més viu. L’arriet o gambó és més gros i és millor per tapar la coa de l’ham. També hi ha arriet ros i negre. El ros és més bo, més fluix i també hi ha l’arrietó panxablanca, que pica molt si entres dins l’alga sense roba.

Com es pescava el puu?

Calàvem una filera de boverons(7). Per fer-los, cercàvem herba salpera (8), que es fa a les tenasses. Solíem anar-hi al maig i amb un fasset la trèiem. L’eixugàvem a l’ombra dos dies i, un pic eixuta, en fèiem bolics i els fermàvem amb corda de cànyom fent un collar. Cada collar era un baveró. Els untàvem amb llet abans de calar-los per fer venir el puu.

On es calen els baverons?

Has d’anar a l’alga morta que hi ha a les platges i cales, dins el rim (9), passat el banc (10). En 10 o 15 minuts entres a l’aigua i espolses cada baveró dins una senalleta i el puu cau. Nosaltres anàvem a cala Magraner, a cala Virgília... La més puera era cala Pilota, però s’hi posen moltes bonisses (11), que es fan de la filassa (12) que allà es posa.

Fèieu pescades bones?

Si el dia venia bé, agafàvem sis o set quilos de peix, entre oblades i salpes. Hi ha dies que hi vas i no pots pescar, emperò. La pescada més grossa va ser un dia de Sant Antoni, n’agafàrem prop de 20 quilos, uns 70 peixos. Me’n record per la fretada que vaig passar. L’oblada més grossa que he agafat mai va pesar 980 grams. Aquell dia no en vaig agafar d’altra.

Què han de fer per no espenyar una bona pescada?

Per plena d’oblades que estigui la pesquera, s’han de pescar a poc a poc o s’escalivaran. Nosaltres ens alternàvem pescant salpes, que estan damunt la tenassa; en canvi, l’oblada s’ha de pescar en el tall de la tenassa. Hi ha d’haver estones llargues sense pescar. Dies clars, solellet, llevantó i millor al matí. La salpa la pots pescar d’horabaixa dins l’ombra també.

Heu sentit contar pescades impossibles?

Un home va anar a pescar roquer, i assuixí li peguen fort. Vatuadell!, fot estirada i va ser una grívia (13) grossa. Quan la treia, va passar un colom de penyes arran del fil i també s’hi va enganxar. De l’estirada, el volantí va anar a pegar un tros darrere ell amb tan bona fortuna que va matar un conill amb el plom.