VINYÒVOL
Balears 22/04/2017

Per desconnectar necessitam viatjar

L’estiu s’apropa, els instagramers fan el primer capficó

Andreu Majoral
4 min
Les Illes Balears ens hem convertit en un gran parc d’atraccions per als turistes.

EnòlegL’estiu s’apropa, els instagramers fan el primer capficó, els brots creixen sense parar, la feina de la vinya comença a esser feixuga i, segons ens anuncien, les nostres illes quedaran saturades de riuades de turistes que desitgen, igual que nosaltres, desconnectar de la rutina i endinsar-se dins un altre ecosistema per gaudir d’un descans del qual creuen esser mereixedors.

En plena diada de Sant Jordi és adient recomanar-vos uns llibres que poden esser ben útils, força interessants i que van més enfocats a la gent que té ganes de descobrir territoris, les anomenades guies enoturístiques. Des de fa un temps han sorgit llibres que recorren les diferents zones que elaboren vins fent-nos cinc cèntims dels paisatges, la història, llocs d’interès, gastronomia, restaurants, excursions i per descomptat cellers, vinyes i vins, en definitiva una alternativa ben interessant als típics llibres de viatges ja que ens expliquen la comarca des d’un punt de vista més llépol, el gastronòmic. De llibres, n’hi ha molts, fullejau-los abans de comprar-los i recoman un autor que s’ha convertit en un dels grans escriptors d’aquesta temàtica, Lluís Tolosa.

Els ciutadans occidentals ja ens hem acostumat al plaer de viatjar i de conèixer món. Per molt tocats que estiguem per la crisi, no volem renunciar als viatges encara que sigui visitar l’illa que tenim al costat. Allò que fa cent anys era un luxe i una aventura per a rics o per a privilegiats s’ha convertit en una necessitat de primer ordre per a un ample espectre de la població. Tant nosaltres com els guiris que ens visiten no volem esser uns simples turistes, sinó més aviat desitjam esser viatgers; ens horroritza anar darrere un guia amb un paraigua a la mà o dins un autocar amb 50 persones; no volem esser turistes, sinó autèntics viatgers i sentir-nos com un resident més dins la comunitat que hem triat. Fer un viatge a la carta, amb més llibertat, sense els fermalls dels turoperadors, hotels i agències de viatges però sense perdre una certa sensació de seguretat. Per aquestes raons, i segurament per algunes més, vivim un gran èxit dels lloguers de pisos vacacionals o d’intercanvi d’habitatges que podem trobar a diferents plataformes a la xarxa virtual i que estan provocant un intens debat a la nostra societat.

Entenc l’enuig i la frustració de molts companys quan observen que el sector turístic s’ha engolit la nostra economia i la nostra societat. Les Illes Balears ens hem convertit en un gran parc d’atraccions per als turistes, on tenen tot el que desitgen i nosaltres som els figurants d’un gran plató televisiu -Dragon-Khan ciclista, Tutuki splash sol i platja, Shambhala serra de Tramuntana, Stampida Punta Balena, Hurakan camps de golf i moltes més atraccions que segurament us vindran al cap. Facis el que facis, el món del turisme ho domina tot, fins i tot aquells que ens dedicam al sector primari i secundari i que tenim uns bons percentatges d’exportació estam sota el jou dels estrangers que ens visiten cada any.

Anar en contra de tot és com picar el cap contra una paret de formigó, et rebel·les contra un mur ben poderós i al final acabes amb un bon trau i un grau d’insatisfacció alt, sobretot quan veus molta gent que estava al teu costat i que acaba fent allò que tant criticava. No estic dient, de cap de les maneres, d’abaixar els braços, sospirar la terrible expressió ‘tanmateix’ i deixar la nostra terra en mans dels grans prohoms del turisme, senzillament hem d’esser conscients de la realitat i posar en pràctica els principis del judo: la manera de vèncer una força no és oposar-s’hi, sinó tot el contrari, donar-li suport i dirigir-la per al propi fi. Com una fulla que sosté unes gotes d’aigua i quan no aguanta més s’inclina i les deixa caure en lloc de trencar-se.

Els nous viatgers no duen les polseretes del tot inclòs ni tampoc volen endinsar-se dins els megaparks on només hi ha estrangers i grans cadenes. No facem dics de contenció que cauran al cap de poc temps, facem que l’aigua vagi al nostre molí sense espenyar cap paret i aprofitem la seva força per generar energia profitosa per a la nostra gent. En definitiva, maximitzem els beneficis i minimitzem els aspectes negatius.

Vi recomanat Xarel·lo Àmfora 2015, Celler Loxarel (el Penedès)

Un dels llibres e noturístics més interessants és la Guia del enoturisme del Penedès de Lluis Tolosa, que l’any passat guanyà el premi de millor llibre d’enoturisme de l’Estat i que pot guanyar, aquest mes de maig, els Gourmand Awards.

Fa poc vaig descobrir aquest petit celler de Vilobí del Penedès capitanejat per Josep Mitjans i Teresa Nin, dos equilibristes que s’han atrevit a rompre motles i apostar per vins singulars i amb tècniques d’elaboració de risc però amb un resultat excel·lent. D’aquests, vull suggerir-vos aquest meravellós Xarel·lo fermentat i criat durant 5 mesos dins gerres de fang. Flaires d’herbes aromàtiques i fruita madura tipus pomes i albercocs, en boca untuós, potent i amb una frescor que li dona vida.

stats