Balears 18/04/2017

L'espeleòleg rescatat d'una cova a Manacor: "Pensava que no m'arribarien a trobar mai"

Xisco Gràcia ha concedit la primera entrevista després de passar 60 hores atrapat a la cavitat subaquàtica

Efe
3 min
Xisco Gràcia

PalmaL'espeleòleg Xisco Gràcia, que va ser rescatat anit després de passar unes 60 hores en una cambra d'aire d'una cova subaquàtica a Manacor, ha explicat aquest dimarts que va arribar a perdre la noció del temps i a pensar que no arribarien a trobar-lo.

"Per a mi varen passar cinc dies com a mínim", ha contat Gràcia en una entrevista a la Cadena Ser, en la qual ha explicat que el més difícil de l'espera va ser que va arribar a pensar que el seu company que havia anat a cercar ajuda no havia pogut sortir de la cova per explicar als rescatadors a quin lloc de la cavitat es trobava.

"El problema era psíquic, de pensar això i també de respirar, perquè era un aire molt viciat i costa molt respirar", ha contat. Gràcia ha dit que se sentia "mentalment recuperat, com si no hagués passat res", i ha relatat com va començar tot, dissabte horabaixa, quan realitzava tasques de topografia amb un altre bussejador: el cap guia que seguien per orientar-se es va trencar i varen consumir gran part de l'aire de les ampolles que duien mentre intentaven solucionar-ho.

Varen tornar enrere fins a una cambra d'aire i, com que no els quedava subministrament suficient per sortir tots dos, varen decidir que fos el seu company qui intentàs sortir per donar la veu d'alarma, perquè de tots dos era qui consumia menys. "Sabíem perfectament on érem, era un problema d'aire, si jo hagués tingut més aire, jo mateix hauria pogut sortir", ha explicat.

El rescat va ser complex per la mala visibilitat de l'aigua i pel recorregut laberíntic fins a arribar al lloc on era Gràcia, situat a uns 900 metres de l'entrada. Durant les 60 hores que va estar tot sol esperant el rescat, Gràcia va témer "que el meu company no hagués tingut aire suficient per tornar per la ruta més llarga" i que, per tant, no hagués pogut comunicar la seva posició, que portava apuntada. "Em semblaven molts dies", ha afirmat. "Jo ja ho donava quasi per impossible", subratlla.

Durant aquest temps, Gràcia va mantenir la llanterna que tenia apagada tant de temps com va poder i només l'encenia per orinar i recollir aigua del llac de la cavitat per beure, les úniques operacions que feia.

Si bé el protocol de rescat quan algú ha desaparegut és revisar totes les sales amb aire de la cavitat, Gràcia ha indicat que la zona on va quedar a l'espera estava poc explorada: "Hi ha molt poca gent que la coneix, i jo n'era un".

A causa del CO2 que hi havia a la cambra d'aire, l'experimentat espeleòleg va arribar a tenir "la sensació que veia com llums i alguna bombolla". "Al final ja pensava que no trobarien la sala, que en Guillem no havia pogut sortir".

També sentia de prop la remor que feia la màquina que varen utilitzar els serveis d'emergències per intentar perforar la superfície de la roca que cobreix la cova, treball que es va interrompre als 37 metres de profunditat sense haver arribat a l'objectiu d'estar a prop de Gràcia per facilitar-li oxigen.

Ha detallat que quan va veure arribar a la sala el company bussejador del Grup Nord de Mallorca que el va localitzar, va començar a pensar en nous treballs per fer. "Se't passa tot. Són treballs importants de documentar els que tenim a baix, fer plànols... La vida prossegueix i s'ha de continuar endavant".

stats