La cova dels Coloms, el topònim més usat

PalmaEl filòleg Joan Miralles veu materialitzada una obra en la qual ha invertit prop de 20 anys de recerca i que ofereix una amplíssima mostra de la toponímia actual no urbana de l’Arxipèlag.

Parlam del Nomenclàtor toponímic de les Illes Balears, un projecte que ofereix una actualització de les dades toponímiques obtingudes en el marc dels grans projectes de recerca en el camp de la toponímia. A més, és una eina de gran ajuda en la tasca de retolació dels indrets toponímics amb la deguda grafia i forma. “No oblidem, però”, assenyala Miralles, “que es tracta d’una tasca també eminentment filològica, cosa que ens ha permès revisar i dur a terme la tasca de normativització dels topònims”. D’altra banda, “hem classificat els topònims seleccionats amb una ‘P’ perquè presenten alguns trets lingüístics especialment interessants; en total, són 55 els analitzats”, apunta Miralles.

Els topònims, en part, resumeixen la idiosincràsia d’un país. És per això que arreu de les Illes trobam noms curiosos o que fan referència a l’escatologia, al sentit de l’humor i, moltes vegades, també a l’humor negre, com es mostra en el complement.

Topònims de terra

Al Nomenclàtor toponímic, els materials hi apareixen classificats per illes. “Hi consignam la llista de topònims no urbans i en destriam els de terra, els noms de les urbanitzacions, els noms d’illes, illots, esculls, seques, i altres talassònims en els municipis de costa marítima”. Pel que fa a l’abast de l’aplec, “deixam de banda els edificis no singulars més o menys moderns situats a foravila; tampoc no hi incloem els noms de molins que es troben en terreny urbà”, afegeix el filòleg; per exemple, el camí de s’Alcadena (també camí de Son Cadena) a Alaró. El Nomenclàtor és un organisme viu. De fet, d’ençà que “l’hem presentat, ja s’han posat en contacte diverses persones per dir-nos algun topònim que no hi és o bé fer algun suggeriment”. A la pàgina web hi ha una bústia on els ciutadans poden expressar els seus dubtes o peticions.

Un dels exemples curiosos en l’àmbit lingüístic que ens remarca Miralles és el de Son Amonda, un topònim que apareix al municipi d’Inca i que “s’ha d’escriure Son na Monda, que fa referència a un nom de dona medieval, Escleremonda; ja sabeu que en català els sufixos són el que fa els diminutius dels noms (Bartomeu, Tomeu) i, en aquest cas, és Monda. El topònim correcte, doncs, és Son na Monda”.

Topònim repetit

Hi ha alguns topònims que es van repetint per totes les illes, com per exemple el de la cova dels Coloms, un dels més emprats. Hi ha més d’una dotzena de coves dels Coloms a les Balears: en trobam a Alaró, Alcúdia, la Dragonera, Andratx, Artà, Calvià, Campanet, Capdepera, Escorca, Estellencs, Felanitx, Fornalutx, Llucmajor, Manacor, Palma, Pollença, Sant Llorenç, Santanyí, Selva, Sóller, Son Servera, Valldemossa, Ciutadella, es Castell, es Mercadal, es Migjorn Gran, Maó, Sant Lluís, Sant Antoni i Santa Eulària.

També hi ha topònims d’alt interès lingüístic, com és el cas del llinatge Guerau i del genèric toponímic Grau; els llinatges Morell i Morei; els també llinatges Cledera i Menera; Lofra (Sóller); ses Turqueries (Menorca); Can Cuirassa de Pollença; Can Canall a Montuïri; es Saluet a Andratx; Pou Jurà a Ariany; Sos Sanxos a Artà i Caloscamps, també a Artà.

Per a la confecció d’aquesta obra, s’ha acudit a fonts escrites i fonts orals Quant a les fonts escrites, Miralles assenyala que s’han basat en el treball Transcripció i normativització toponímica, elaborat per Cosme Aguiló. És on “tenim tota la casuística de topònims que poden oferir algun problema des del punt de vista fonètic, morfològic, ortogràfic i lèxic”, precisa Miralles.

Treball de camp, els informants

Les tasques de treball de camp a Mallorca amb els informadors començaren el 2009 amb una primera incursió a Santa Maria; després vingueren Artà, Andratx, Petra i Montuïri. I així s’anà treballant a la resta de municipis d’arreu de les Balears. A Menorca, la tasca va ser liderada per Xavier Gomila, i a Eivissa, per Enric Ribes.

Una de les eines clau d’aquest nomenclàtor són les persones de cada municipi que han format part dels equips d’informadors, persones que tenen un coneixement del medi local absolutament excepcional. “Han estat un total de 304 informadors a l’illa de Mallorca”, assenyala Joan Miralles.

Futur

El Nomenclàtor toponímic ha de servir de base de dades del que, després de passar un procés de selecció, pot conformar els fonaments del gran Nomenclàtor toponímic georeferenciat de les Illes Balears. De moment, segons ens informa Miralles, “només s’ha pogut fer en una primera prova amb l’illa de Formentera, on tots els topònims no urbans recollits s’han geolocalitzat”.

En aquests moments, el nomenclàtor s’aproxima a la xifra de 50.000 topònims no urbans en l’actualitat vius encara. Com a aspectes especialment innovadors del projecte, a més de les llistes toponímiques pròpiament dites, l’usuari podrà consultar al web de l’IEC un cercador de mots i una mostra de georeferenciació del topònim i de l’enregistrament del topònim en qüestió, a banda de la classificació del topònim pel fenomen lingüístic que el caracteritza. Es pot consultar a: http://notib.recerca.iec.cat.