La gentrificació comercial i els riscos de la sobreprotecció

PalmaLa desaparició d’establiments emblemàtics de determinats barris de les ciutats va lligat a un concepte cada vegada més popular: la gentrificació. L’antropòleg Marc Morell és un dels referents en aquesta qüestió a Mallorca i explica que el tancament del comerç tradicional no només es dóna per la desaparició de les rendes antigues. A més, “és una tendència que s’està donant a tot el comerç i mercats municipals com el de Santa Catalina en són un exemple clar, perquè van néixer amb la filosofia de donar un servei públic d’abastiment a la població i s’estan elititzant”.

Per Morell, els processos de desaparició dels comerços emblemàtics es veuen afectats per altres factors, com el fet que siguin establiments amb productes molt especialitzats o que durant els darrers anys hagin canviat els hàbits de consum de la població. Les noves tecnologies són ara una eina de compra i “això provoca canvis importants en els negocis, també de Palma”.

Per aquestes i altres qüestions, ara mateix hi ha “tipus de negoci que són més rendibles per metre quadrat que d’altres”, afirma. L’obertura de bars i franquícies en un local comercial surt més a compte al propietari que una llibreria, sobretot en zones com, per exemple, la de la Ruta Martiana de Palma. Tot i així, Morell recorda que, en un procés de gentrificació comercial, “hi ha d’haver hagut una baixada prèvia dels preus dels locals, acompanyada del deteriorament dels edificis i fins i tot d’una certa estigmació social de la zona, com ha passat al barri chino ”.

Així, s’afegeixen a la pujada dels lloguers els nous patrons de consum, l’obsolescència dels productes que ven el comerç emblemàtic i un relleu generacional que potser no vol continuar el negoci i que “té dret a la mobilitat social”.

En qualsevol cas, Morell recorda que és important fer una reflexió sobre què consideram emblemàtic i per què, de cop i volta, consideram emblemàtiques determinades activitats i d’altres, no: “Per què una merceria és protegeix però una botiga que abans venia cassettes, després CD i ara USB, no?”.

L’antropòleg no es mostra favorable ni desfavorable a la protecció d’aquest tipus d’establiments, però recorda que s’hi ha d’anar en compte per les conseqüències que implica. “Hem de saber si el que protegim és una activitat o el negoci d’unes determinades persones”.

Per Morell, no és exactament el mateix protegir un monument situat en un espai públic que un element explotat per una família, del qual treu profit, perquè “si jo, per exemple, tinc un quadre a casa i decideixen protegir-lo per donar-hi valor, m’estan fent ric de cop”. I és precisament per aquest motiu que demana precaució a l’hora de comprovar “quins sóns els interessos i els agents més importants en aquests processos de protecció”.

Una de les causes: el lloguer de renda antiga

La desaparició, l’any 2015, de les popularment conegudes com a rendes antigues va ser el detonant principal de tancament de molts establiments, que ja sofrien una situació precària des de la crisi. Els lloguers de rendes antigues van néixer amb la Llei estatal d’arrendaments urbans i es caracteritzaven per tenir uns preus molt baixos i una durada molt llarga perquè incloïen la pròrroga forçosa del contracte.

Als anys 90, es va considerar que aquesta llei protegia excessivament l’arrendatari i es va fer una nova norma que exclou els lloguers indefinits, amb l’aprovació d’una moratòria de 20 anys. La mesura va afectar aproximadament 200.000 establiments a tot l’Estat i, de fet, molts d’ells es van trobar amb augments substancials dels preus dels seus lloguers.

Aquest fet va causar un degoteig de tancaments de microempreses centenàries situades, sobretot, als centres de les ciutats, que estaven conquerits -cada vegada més- per franquícies.

En algunes ciutats, com ara Barcelona, els establiments emblemàtics estan constituïts en una associació que defensa els seus interessos més enllà de la protecció municipal. Els de Palma esperen el catàleg municipal, que els ha d’ajudar a sobreviure.