La majoria dels palmesans elegeixen el mateix barri o els adjacents per mudar-se

PalmaLes darreres dades obtingudes pel padró municipal de Palma, facilitades aquest dijous per la regidora de Funció Pública Aurora Jhardi, dibuixen la fotografia d’una ciutat dinàmica i en constant creixement, i amb uns residents fidels als seus barris. Enguany, per primera vegada, Cort ha recopilat d’on venen i a quins barris van els ciutadans que canvien de domicili. En xifres absolutes, els tres barris on més ha crescut la població han estat el Camp Redó, Pere Garau i l’Olivera. En tots tres, la major part dels moviments provenien del mateix barri. El mateix fenomen s’observa a les barriades que més decreixen: Son Armadans, Santa Catalina i Foners. En aquests casos, els residents també s’han mudat al mateix barri. Si observam les segones i terceres opcions, però, es pot arribar a la conlusió que els palmesans no són gaire amics de moure’s gaire o de trencar radicalment amb els seus hàbits. Els qui abandonen Santa Catalina, per exemple, se’n van, preferentment, al Camp d’en Serralta o a Son Espanyolet. Qui se’n va de Son Armadans té preferència per Son Espanyolet o Santa Catalina.

La tendència és similar però ja no tan manifesta als barris més cèntrics, els que, en general, més població han perdut. Dels 12 barris que integren el districte Centre, la meitat han perdut població el darrer any. Jhardi va atribuir aquesta dada a l’inici de la constatació que la gentrificació ja és una realitat palpable a Ciutat. “Els anys següents seran més significatius”, va assegurar.

En aquests barris, la tendència és desigual. Els veïns de Jaume III que deixen el barri tendeixen a anar-se’n al Secar de la Real o la plaça dels Patins; els de Monti-sion, a Son Armadans o la Missió. Un altre barri emblemàtic on també s’estan notant els efectes de la gentrificació és el Molinar. En aquest cas, la tendència es recupera. Els veïns generalment es muden al mateix barri però, en segona opció, elegeixen el Coll d’en Rabassa. La mar estira.

Casos particulars

Els habitants d’un altre barri emblemàtic, el Jonquet, elegeixen Santa Catalina (es creua el cap de cantó, en alguns casos), el Camp d’en Serralta o, com a molt, se’n van a fins al Molinar, un altre barri amb tradició marinera.

Els de Bons Aires se’n van al Camp Redó, Arxiduc o a la plaça de Toros. Son Oliva, el barri que més població ha perdut, ha vist com els seus residents s’han mogut a la plaça de Toros, Bons Aires o Son Fortesa Sud, tots ells a tocar. Altres opcions remarcables, Pere Garau o Foners, a no més de dues aturades d’autobús, en el pitjor dels casos.

La tendència, per tant, es repeteix a tota la ciutat, malgrat que hi ha casos extrems, com el de Son Riera, que inclou el poblat de Son Banya, on els qui decideixen canviar de domicili acostumen a fer més quilòmetres, en aquest cas gairebé obligats. Els residents varen triar preferentment Can Capiscol i Pere Garau.

Un altre cas particular és el del Nou Llevant, el barri que pareix que ha de patir la major transformació urbana en la propera dècada a la ciutat. De barriada marginal i conflictiva pot passar a ser un barri de referència i seu d’indrets emblemàtics com la Caixa de Música i on el Palau de Congressos ja ha canviat l’ skyline per sempre, en espera del nou ús que es doni a l’edifici de Gesa. Tot i aquestes expectatives o potser precisament aquestes expectatives han impulsat molts dels residents a deixar el barri, incitats, de ben segur, per l’augment de la cotització dels terrenys i els immobles. En el seu cas, tampoc no s’han mogut gaire. Les destinacions més triades, habitualment, varen ser Son Gotleu, Pere Garau i Foners.

Son Ferriol, el que més creix

Tothom xerra de Pere Garau com el barri de moda, però allò cert és que, si comparam les xifres dels darrers sis anys, on ha crescut més la població és a Son Ferriol. La barriada, aïllada i que és gairebé com un llogaret, ha guanyat gairebé un miler d’habitants des de 2010. La majoria d’aquests nous veïns han vingut de diversos indrets de Ciutat, malgrat que, novament, la immensa majoria dels canvis de padró corresponen a persones que ja hi vivien. La resta provenien de Pere Garau, el Coll d’en Rebassa, Foners o Bons Aires.

Un altre cas és el de Son Gotleu. La barriada, de les més poblades, va ser la que més ciutadans va perdre entre 2010 i 2016, tot i que l’any passat va revertir la tendència i va guanyar població. L’explicació la podem trobar en la seva particular composició social i els efectes de la crisi econòmica. Qui ha deixat Son Gotleu se n’ha anat a Pere Garau, Foners i la Soledat Nord. Els nouvinguts han arribat de Pere Garau, Nou Llevant i Foners.

Son només algunes de les dades que es poden extreure del padró de 2016, un reflex d’una ciutat “diversa, multifuncional i molt plural”, en paraules de Jhardi, i que enguany ha trencat el rècord de població fins a arribar als 434.516 habitants.