DRETS
Balears 11/02/2017

“La presó, avui en dia, no rehabilita, sinó que fomenta l’odi”

L’associació Equip 25.2 ofereix assistència a les persones que viuen als centres penitenciaris

Anna Schnabel
5 min
Alguns dels membres d’Equip 25.2:

PalmaEquip 25.2 és una associació sense ànim de lucre que opera sota la consigna ‘Presos sí, però amb drets’. És formada per un equip de juristes, treballadors socials, criminòlegs i psicòlegs, entre d’altres, l’objectiu dels quals és aconseguir una reinserció i una reeducació efectiva de les persones que estan a la presó.

Els membres de l’organització acompanyen els usuaris durant tot el procés penitenciari, des de l’ingrés a la presó fins a la llibertat condicional. També exerceixen un control sobre l’Administració Penitenciària, amb la finalitat de denunciar qualsevol funcionament anòmal o abús de poder.

Reflectim a continuació una conversa amb alguns dels integrants d’Equip 25.2. El diàleg no ha de ser atribuït a una sola persona, sinó a totes les que formen part de l’associació.

Tortures a les presons

Actualment hi ha dos procediments oberts per presumptes maltractaments contra funcionaris de la presó de Palma. Són els casos de James Langford i Guadi Aramburu. No obstant això, Equip 25.2 ha rebut més de 50 notificacions sobre tortures al centre penitenciari en dos anys i mig. Són “cartes duríssimes”, que es guarden i que il·lustren la manera com els funcionaris tracten els presos. Els interns “expliquen que se senten com si fossin cans, que mai deixen de ser prejutjats, que ningú no fa cas del seu passat i que a cap d’ells no li importa la seva situació”. Però el que cal és, precisament, "afluixar el llast del passat i intentar resocialitzar els interns”.

Igualment, expliquen que reben moltes queixes pel “tracte inhumà”, com també per “la falta de tracte, la manca de rehabilitació i l’absència d’esforç amb vista a una reinserció o una reeducació real”.

Segons explica Coco Campaner, una de les cares més visibles d’Equip 25.2, la presó disposa d’un equip tècnic, compost per professionals de l’àmbit social i que, teòricament, han de treballar amb els interns per millorar els seus dèficits i proporcionar-los eines respecte a habilitats socials. Ara bé, un intern, en dos anys, no sol visitar aquests professionals durant més de deu minuts, tal com confirmen unes enquestes de l’associació.

Segons asseguren, el sistema penitenciari, tal com està vertebrat, no disposa de cap òrgan de fiscalització. “L’intern es veu molt indefens”. Per això, “nosaltres som un òrgan exterior que, en rebre una denúncia, valora si té testimonis i posa la denúncia perquè s’investigui el cas”.

Els professionals d’Equip 25.2 entren al centre penitenciari i proporcionen “els serveis socioeducatius que hi manquen”, ja que “la presó és com una terra de ningú”. Presenten recursos, hi duen psicòlegs o acompanyen els interns a demanar ajudes públiques, entre d’altres. El problema de base, però, afirmen que “sempre és la situació econòmica de la gent” i “el sistema penitenciari en general”.

‘Reeducar’ els presos

“Molts diuen que la reinserció no existeix”. Què cal entendre, però, per ‘reinserció’? Quin tipus de reinserció estam aplicant actualment? A la presó de Palma hi ha sis psicòlegs per a 1.433 persones. El resultat és que hi ha un sol psicòleg per a cada 252 interns. En principi, cada psicòleg hauria de visitar un intern al dia, però, segons Equip 25.2, aquesta pauta mai no es compleix. “Realment no hi ha un protocol especial ni individual, que és el que cal -asseguren- i el que fa falta és que, en el moment en què l’intern entra al centre, algú n’analitzi les virtuts i els defectes i vagi a cercar quina és l’etiologia del crim o a quins factors de risc ha estat exposat”.

L’associació creu que, per reinserir algú des de la presó, cal, primer de tot, que es respectin els seus drets. “Si volem que algú sigui un bon ciutadà i el primer que feim és tractar-lo malament o sense respecte, l’únic que feim és fomentar l’odi”. Davant d’aquest fet, asseguren que “nosaltres creim que, si tractam bé algú, aquesta persona, delinqüent o no, es deixarà guiar. La vessant més bella de la feina que feim és contribuir a la reinserció, però, de fet, només intentam superar el dèficit de recursos humans que hi ha a la presó”.

També expliquen que l’àmbit delinqüencial és propi de l’habituació en un entorn on abunda la droga o del cas, per exemple, d’una persona la mare de la qual és prostituta i el pare, traficant de drogues. En un ambient d’aquestes característiques, les persones creixen amb el crim, que hi està normalitzat, diuen, “i no esperis que aquesta persona surti filòsofa ni advocada”.

La idea de ‘centre penitenciari’

“La presó, al segle XXI, s’ha convertit en una forma d’esclavatge i en una caixa on van a parar les juguetes trencades que molesten la societat”, lamenten. “Els aïllam, com si fossin patògens, i allà els deixam”. Segons expliquen, els anys de duració de la condemna no són els anys necessaris perquè un intern en surti corregit. “El temps d’internament no és el de la rehabilitació, que és la idea originària, i el temps d’internament és temps d’aïllament, d’alienació”. La major part dels presos han de tornar en un moment o un altre a la societat, però “la presó no rehabilita, sinó que fomenta l’odi”, asseveren. A més, “quan el pres surt, no està rehabilitat, sinó que es troba més desestructurat i encara més perdut que abans perquè els anys han passat i la família i els amics són més lluny”.

Segons les dades que proporciona el Govern amb relació a la reinserció dels presos, que provenen del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), tot sembla que està sota control, però "la realitat és que enviam els presos allà perquè no molestin" i els professionals dels centres penitenciaris “són més inquisitius i punitius que coadjuvants”.

Expliquen que quan una persona surt de la presó i rep algun tipus d’ajuda pública, tot va més o menys bé, però un dia els subsidis acaben i aleshores “tornen les necessitats bàsiques, les males influències de l’entorn, les drogues i els delictes”, motiu pel qual la presó acaba acollint, de nou, el pres.

A més, “per norma general, els jutges i fiscals no s’interessen per la reinserció real del pres, ja que els mateixos professionals poden enviar a la presó la mateixa persona quinze vegades i no es pregunten per quines causes”, afirmen. “Tot això forma part d’un altre món, per a ells”, lamenten.

Segons el que expliquen, una vegada que algú entra a la presó, les xarxes d’administració penitenciària, que són les més opaques del món, són les responsables de retenir-lo, perquè “la presó és com un forat negre a l’espai”.

El concepte de ‘delinqüent’

Els delinqüents, per a Equip 25.2, en unes altres condicions no haurien comès cap delicte. Asseguren que tota conducta delictiva “és propiciada tant per l’experiència com per les normes que es reben”. “Tot està influenciat per l’ambient, tot”. Encara que “qui comet delictes per enriquir-se no és una persona que s’ha de reinserir, és una persona que cal castigar, perquè ha jugat a riure’s del món. A Rodrigo Rato o a Luis Bárcenas, ningú no els reinserirà”. Ara bé, “qui comet un delicte i no és per enriquir-se ho fa perquè no té una altra via d’escapatòria”.

“Si demanam als interns: ‘Amb una nòmina de 2.000 euros i una casa, tu cometries algun crim?’, els presos riuen, comenten i hi afegeixen que el sistema no està preparat per a una reinserció efectiva. “Pràcticament tots els interns de la presó de Palma venen de Corea, Son Banya, Son Fortesa… barris marginals”. El problema real té relació amb el benestar social, comenten, ja “des del moment en què l’Estat es permet l’existència d’aquestes ‘granges de delinqüència’ o ‘guetos”. A més a més, asseguren que “pràcticament tots ells tenen problemes familiars (un germà amb drogoadicció, una mare amb incapacitat...), sembla que la vida se’ls menja una mica”.

“L’origen de tot plegat és, en realitat, la gran desigualtat respecte a les classes socials”, comenten. Segons els advocats de l’associació, també hi ha un ús abusiu de la pena privativa de llibertat i, ja a dins, manca un treball reinseridor. “Qui realment es rehabilita és perquè en realitat es dona a ell mateix una segona oportunitat, és gent que, si la deixes al desert, sap sortir-se’n”.

stats