Balears 02/09/2017

La compra pública d’aliments haurà d’incorporar criteris ecològics

Així ho recull l’esborrany d’avantprojecte de llei agrària

J.v.
3 min
Els menjadors escolars i les residències serien els més beneficiats per la nova política de compra pública d’aliments.

PalmaLa producció agrària ecològica a les Balears podria rebre un impuls important quan s’aprovi la llei agrària que prepara la Conselleria de Medi Ambient. Un dels articles dels quals consta l’esborrany d’avantprojecte que s’està redactant actualment estableix que tant les administracions públiques com la seva administració instrumental “han de valorar” en la contractació pública de subministraments de productes agraris i agroalimentaris, entre d’altres aspectes, els socials, els ambientals i els de qualitat diferenciada.

Així, l’esborrany preveu que els contractes que facin les administracions que incloguin productes agroalimentaris en els quals existeixi una vinculació entre aquests i l’objecte del contacte han d’establir mecanismes per afavorir la presència de productes de qualitat diferenciada, de venda de proximitat, frescos o de temporada.

L’esborrany l’està redactant el Servei de Millora Agrària i Pesquera (Semilla). Des de l’organisme públic, Aina Calafat assenyala a l’ARA Balears que la idea en la qual es treballa, actualment, és que la compra de productes frescos i de temporada per part de l’Administració comencin a aplicar la lògica del quilòmetre zero, és a dir que, tant com sigui possible, siguin adquirits a la mateixa illa.

Aquesta compra pública d’aliments implica diverses conselleries i departaments dels consells insulars. Inclou, majorment, l’adquisició dels productes que se serveixen en hospitals, residències i escoles, però també els càterings que contracten totes les conselleries quan organitzen esdeveniments mediàtics o jornades de formació. La dispersió de les competències i el fet que molts d’aquests serveis estiguin externalitzats complica fer un càlcul aproximat de l’impacte econòmic que podria suposar aquesta nova política per al sector. La Conselleria de Serveis Socials, assenyala, per exemple, que gasta entre 920.000 i 950.000 euros anuals en aquest concepte per abastir 2.656 places de residències. Amb tot, l’Administració podria obligar les concessionàries a aplicar aquests criteris de compra en les futures licitacions.

Pendents de l’estoc

Calafat adverteix, però, que en cap cas no es podrà garantir un abastiment complet amb producte de quilòmetre zero durant tot l’any. “Serà segons el producte i segons la temporada”, afirma. “Nosaltres, a l’estiu, arribam a tenir excedents d’hortícoles; a l’hivern, de vegades, no. O sigui, que també això dependrà de la capacitat de proveïment que tindrà el mateix sector”, afegeix. A Eivissa, per exemple, el sector es troba en una fase molt incipient i genera pocs excedents.

En aquest sentit, considera que la idea seria començar fent proves pilot per anar determinant les necessitats de cada centre. “En un hospital potser veim que, segons quins productes, ens fa falta una transformació intermèdia; per exemple, la verdura de quarta gamma, que segons a quines zones no la tenen”, assenyala.

“Els temes de compra publica”, afegeix, “funcionen bé, sobretot quan hi ha molta proximitat i comunicació entre el proveïdor i el comprador. I aquí també s’haurà de fer feina, segurament, amb qualque tipus de projecte de suport en aquesta mediació. Una residència el que no pot fer, per exemple, és tenir 40 proveïdors diferents”, conclou.

La mesura podria suposar un encariment de la despesa pública d’aliments, un factor que el Govern es veu disposat a assumir a canvi de millorar els estàndards de qualitat i d’impuls econòmic al sector.

Amb tot, el debat es troba en una fase incipient, reconeix, i el detall no es coneixerà fins que no s’aprovi el reglament que desenvoluparà la llei, que podria sortir a exposició pública la setmana vinent i passar a tramitació parlamentària a finals d’any o a principis de 2018.

Euskadi com a mirall i Menorca, pionera

El Govern no està treballant a cegues en aquesta nova política. Calafat assenyala que estan molt pendents d’algunes experiències que s’estan desenvolupant, a escala municipal, al País Basc. “Estan aconseguint que joves agricultors s’hi incorporin per poder proveir localment”, assenyala, i subratlla que aquest seria, sens dubte, un dels objectius principals de la nova política.

El projecte Ekolapiko, per exemple, que començà el 2006, ja serveix cada dia 700 menús infantils en nou municipis. Andalusia, Canàries i Astúries també han engegat projectes similars.

En aquest sentit, destaca, però, que a Menorca ja es fa feina, en l’àmbit privat, en iniciatives similars, gràcies a la tasca que desenvolupa l’ONG VSF Justícia Alimentària Global. A Mallorca, el lideratge el du l’Associació de productors d’agricultura ecològica de Mallorca (Apaema). A banda, s’estan estudiant projectes similars a Catalunya, Àustria i el Regne Unit.

Calafat remarca que l’objectiu principal de l’Administració ha de ser “cercar el punt d’equilibri” entre l’oferta i la demanda. “Si el pagès pot tenir el client assegurat a un preu just, ja està”, conclou.

stats