El sòl rústic i l’agricultura

Els esports a Sant Joan

Antoni Sastre recull, amb detalls, els eixos de la vida sanjoanera

Antoni Sastre de sa Botigueta acaba de publicar Els esports a Sant Joan. L’amo Antoni ha estat pagès, fotògraf, cooperativista i regidor de l’Ajuntament de Sant Joan. Col·laborador de la revista Mel i Sucre, ha duit a terme una gran tasca de recerca sobre el poble. Amb Les eres de Sant Joan (2002), Menestrals i botiguers de Sant Joan (2004), Empresaris, industrials i fabricants de Sant Joan (2008), Els hortolans de Sant Joan (2012) i Agricultura i ramaderia a Sant Joan en el segle XX (2014), ha recollit, amb detalls, els eixos de la vida santjoanera, que ara completa amb aquest volum en què ens informa de la vida esportiva de Sant Joan, plena de pàgines importants per a l’esport de les Balears. Els llibres d’Antoni Sastre no sols són d’interès local, sinó que tenen interès per a qui vulgui conèixer el nostre passat més recent i, de manera particular, el món de la pagesia.

El sòl rústic i l’agricultura

Afavorim els usos residencials i en dificultam els agraris i ramaders

La bona gestió del sòl rústic és inseparable d’un projecte de futur per al sector primari. Tot el que allunyi els sòls no urbans del seu ús propi per excel·lència, que és l’ús agrícola, a la llarga ens acabarà passant factura. I, fins ara, tendim a funcionar al revés del que insinua la lògica: afavorim els usos residencials o d’altre signe i dificultam els usos agraris i ramaders. Mallorca i Eivissa estan experimentant un impressionant creixement de la urbanització, impulsat pels elevats rendiments econòmics d’aquesta activitat, davant dels quals una agricultura, que sovint es mou per davall del límit de la rendibilitat, poc o res té a fer. El procés converteix les activitats pròpies del sòl agrari en activitats en tràmit d’extinció i consolida l’edificació extensiva. El tema és tan greu que exigeix un veritable pacte d’estat en el qual es combinin, a la vegada, les mesures d’impuls al sector primari amb la protecció dels sòls agrícoles.

Tasts gastronòmics

L’objectiu és donar a conèixer els productes de Mallorca

Sota l’impuls de l’Obra Cultural Balear i de Gastronòmicament es duen a terme els Tasts Gastronòmics en la seva setena edició. L’objectiu és donar a conèixer els productes de Mallorca, en unes sessions agradables amb els responsables de les empreses més destacades de l’illa. Els mateixos productors i elaboradors presenten i conviden a tastar els millors aliments de qualitat de les Balears. En aquesta setena edició, hi participen 21 empreses i se celebren a Palma, es Capdellà, Esporles, Santa Maria del Camí i Vilafranca. Hi ha cellers, oliers, xarcuters, formatgers, licorers, cervesers, cafeters, hortolans, gelaters i neulers. L’èxit és total, pel contingut i per l’assistència. A la web http://gastronomicament.cat/ca/tasts es pot obtenir el calendari de tasts i molta informació complementària.

Sa Font Garrover

Campins hagué de deixar els seus camps i s’hi establí

L’amo en Pep Campins era un pagès que tenia les terres prop de Lloseta. Però varen començar a fer pedreres i cimenteres i ningú vetlava per la gent que conrava la terra. En Pep va haver de deixar els seus camps i es va establir en plena serra, a Sa Font Garrover, en el terme de Mancor. D’això ja fa un raig d’anys, era l’any 1980. Ara, amb el seu fill, segueix allà dalt conrant les marjades d’olivar i mantenint els animals, amb produccions d’oliva, oli, fruites i hortalisses, xots i porcelles. Fa un oli de qualitat amb olives de les oliveres mallorquines centenàries. També té olivera arbequina i picual. És mal d’entendre com unes famílies pageses, contra tot pronòstic, han aconseguit no tan sols sobreviure sinó guanyar-se dignament la vida en una possessió aïllada, allunyada i malplana. L’experiència de Sa Font Garrover demostra que viure fent de pagès a la serra de Tramuntana és difícil, però és possible.

La porcella de Mallorca

Un dels problemes és l’entrada d’animals des de fora

Continua la preocupació entre els ramaders de Mallorca dedicats a fer porcelles. En les darreres setmanes diferents trobades de ramaders han servit per constatar que el preu cobrat per les seves produccions de porcelles es troba bastant per davall dels costos de producció. Segons els ramaders, un dels problemes és l’entrada d’animals des de fora que no reuneixen els mínims requisits de seguretat i qualitat alimentària. Els ramaders es demanen com és possible que arribin animals a les Illes a preus que no arriben a la meitat del que es paga a la Península. Aquestes produccions excedentàries o amb dificultats de comercialització per problemes de qualitat s’utilitzen per esclafar el mercat mallorquí. Ningú entén el que està passant ni a on es vol arribar, si no és a la desaparició del sector productor illenc.