Anthony Blake: “Sóc el primer que està en contra dels fraus”

BarcelonaSobre Anthony Blake corren per internet biografies carregades de frases fetes com que és “el jazz de la màgia de la ment” i un rastre de notícies que intenten descobrir com s’ho fa per endevinar des del resultat de les eleccions fins al número de la Grossa. Carregada d’escepticisme davant la possibilitat que jugui a vendre poders esotèrics, em trobo tot el contrari, un home imponent -per la corpulència i la vehemència- i amb un discurs molt estudiat sobre els límits del seu ofici. A més, a mitja entrevista em sorprèn amb un truc i endevina del no res, sense cap pista, el nom de la meva amiga de la infantesa: ha escrit Cristina en una targeta abans que l’hi digui.

José Luis Panizo González es va batejar com el personatge de Bill Bixby a El mag per evitar que la seva mare el cacés fent gales de màgia al seu Oviedo natal. Va estudiar medicina per satisfer-la, però tan bon punt va acabar va penjar l’estetoscopi i es va dedicar a la que era la seva passió des dels set anys. Ara torna a la Sala Barts fins diumenge amb l’espectacle de proximitat 100 x 100 Blake, on arriba a endevinar el codi de la targeta de crèdit d’un espectador.

Com entra al mentalisme?

Quan la màgia ja em tirava se’m va ocórrer fer un curs del mètode Silva de control mental. Em vaig adonar que la gent estava disposada a creure que el cervell humà té més capacitats de les que realment té. I em va fascinar la quantitat de possibilitats que oferia el mentalisme. És la més intel·lectual de totes les especialitats, i és la més creïble. Quan veus un tipus que canvia una carta o talla una senyora penses que ho fa d’alguna manera, però com puc saber el que estàs pensant?

Uri Geller suposadament doblegava culleres amb la ment. Ara hi ha tutorials a internet sobre com fer-ho.

Amb les xarxes socials i internet s’ha vulgaritzat moltíssim la màgia, hi ha massa explicacions a l’abast de la gent. Ara bé, no es tracta del que fas, sinó de com ho fas. Pots saber tanta màgia com vulguis, però si el mag la fa bé t’enganya igual. Tot porta implícit un ritme, un tempo i un timing, i si tot passa de manera fluïda no trobaràs escletxes per poder-ho analitzar. A més, el mentalisme manté molt del misteri perquè com que oficialment la nostra ment té unes capacitats sobrenaturals... la gent està disposada a col·laborar.

¿La nostra ment té unes capacitats sobrenaturals?

Segons els parapsicòlegs, sí. Segons els científics, no. Des que el món és món li han volgut atribuir determinades coses al cervell humà que la ciència ha anat demostrant que no són certes. Podem demostrar que tenim una sèrie d’habilitats molt normals, com escriure, llegir i caminar. Però existeix la telepatia? Jo no conec cap científic que ho defensi, i els primers interessats a saber-ho haurien sigut els científics.

¿Li demana al públic que es deixi anar i deixi de buscar el truc?

Jo no demano res. És el seu problema. És com quan vas al cinema i dius: els trets són de mentida, la sang és falsa, el tipus no està mort, l’avió que s’ha estavellat és un muntatge... millor que no hi vagis! ¿Tu quan vas al cinema plores?

A vegades.

Les llàgrimes són de mentida?

No.

I la història que veus?

Sí, però és que me la vull creure.

És que si et porten pel camí adequat ni t’ho planteges, ho disfrutes, ho vius, t’ho menges i després ho rumies i ho tornes a comentar.

Però alguns mentalistes han sigut tan convincents a l’hora de fer veure que les seves capacitats són veritat que hi ha gent que realment s’ho ha cregut.

A mi no em donis la culpa d’això! És culpa dels senyors que porten anys vivint del tema i sent autentificats per parapsicòlegs que, en comptes de ser crítics, el 99% dels que conec estan desitjant dir que sí a tot. Un parapsicòleg hauria de ser un científic que intenta analitzar un fenomen descartant el frau i veient la possibilitat que sigui real. Són ells els que han creat aquesta falsa imatge. Però si et pares a pensar-ho, aquesta idea de la capacitat de la ment de l’ésser humà ve de molt antic. Tots els presidents, reis, estadistes i dictadors de la història han tingut el mag al costat, per saber si els matarien, si la seva estirp continuaria... El mag catalitza les energies del poble.

Aquesta és la seva feina?

Evidentment. T’he de portar per un camí perquè quan surtis del teatre l’única solució que et quedi sigui dir: “No entenc res. No tinc explicació”. I quan no hi ha explicació, la solució és que és màgia.

Diu que no vol respondre pels fraus. Li ha tocat fer-ho?

Sóc el primer que hi està en contra. Vaig fer un programa a Antena 3 on jo era al costat dels racionalistes. Venien gent de sectes que em deien que la seva guru levitava, però resulta que era a la presó i no s’escapava! A mi si em pregunten si tinc poders paranormals dic que no. Tot el que faig té una explicació. Tinc anys d’estudi del comportament humà, de comunicació no verbal, programació neurolingüística, molt assaig, estudi i feina.

La seva frase és “tot el que veus és producte de la teva imaginació”.

Jo no sóc innocent ni sóc una monja de la caritat, però sóc honrat en els temes laborals. Dic: “El que veus és producte de la teva imaginació. No hi donis més voltes, no té sentit”. El que jo faig no té més transcendència, serveix per al que serveix, no és la panacea ni la fórmula magistral. És una professió per entretenir, crear polèmica i crear-te dubtes.

En les últimes eleccions va pronosticar els resultats, i els va encertar.

Esclar, si no tinc la seguretat al 100% que sortirà bé no m’hi fico. Això ho vaig fer per un atac de banyes, perquè tenia una gala prevista el 26 de juny i fent una cosa cridanera els mitjans em van parar atenció, i vaig duplicar el que havia venut.

Doncs ja que hi som, ens pot avançar com acabarà el procés?

No arribarà enlloc, ningú està per la labor. Tothom està molt obstinat i molt neci. Ningú pot passar per sobre de la legalitat. La solució passa per una consulta a tot l’Estat.