Ara que el sant és passat

I passen els anys. I record com si fos ahir, perquè de fet era ahir, que llançàvem improperis contra les revetles que organitzava el govern popular de Ciutat per Sant Sebastià. Teníem molts motius per fer-ho: Palma continuava en la línia Operación Triunfo quan el concurs televisiu feia anys que s’havia esgotat. En la televisió, ja ho sabem, res no posa el punt final si puja l’audiència. Aquí demanàvem, i ho demanava també l’oposició d’esquerres, que la festa patronal canviàs de patró, no de sant, sinó de model, o millor dit que se’n proposàs un, de model, perquè no en tenia. Dèiem que tenim punts per mirar sense anar gaire enfora: Sant Antoni a tants de pobles, el Much de Sineu, Sant Joan tant si és el menorquí com si és el que s’ha establert arreu, o si més no una generalització de les festes alternatives que per al mateix vespre de Sant Sebastià es varen inventar els d’Orgull Llonguet, per orgull, sí, però també per insatisfacció amb la proposta pública. Algunes d’aquestes celebracions demostren que no es necessiten tants d’anys per agafar força ni per treure arrels.

Passen els anys i no direm que la programació musical i festiva que proposa Cort sigui igual que abans, que no ho és, però tampoc s’ha establert aquella singularitat que demanàvem. Sotmetre a votació ciutadana els grups que pujaran als escenaris és molt poca cosa, com es va demostrar l’any passat i també enguany. Si des de l’Ajuntament s’hi posassin a partir de demà, a pensar-hi juntament amb persones i col·lectius creatius de la ciutat (això és participació), potser la revetla del 2018 podria ser el principi d’aquelles festes que tantes vegades hem desitjat per a la nostra ciutat.

3,8 milions

Va ser durant la gala de lliurament dels premis Ciutat de Palma que el batle José Hila recordà que els pressuposts d’aquest 2017 inclouen fins a 3,8 milions d’euros “per a més i millors espais per a la cultura”. En línies generals, hauríem de convenir que qualsevol inversió en cultura és benvinguda, però una no està segura que el que falta a la ciutat siguin més espais per a la cultura, o no mentre els que tenim estan en les condicions actuals. S’ha de recordar que el pressupost per a la que encara és, però ho serà per poc temps, la Fundació Palma Espais d’Art gairebé no ha augmentat una quantitat que dona per a unes programacions i unes activitats molt per sota del que s’hauria d’esperar de centres que un temps foren i haurien de ser referents artístics de la ciutat. S’ha de recordar també, ara que s’ha tornat a convocar el concurs per a la direcció del Casal Solleric i del CAC Ses Voltes, que el sou per a la persona que assumeixi aquesta responsabilitat queda molt lluny de la dignitat professional que se li exigeix o se li hauria d’exigir, i que no es poden contractar tècnics, que bona falta fan a aquests centres. I, entre d’altres, no podem deixar de banda que l’aportació de Cort, com la del Consell de Mallorca o la del Govern, al museu Es Baluard és, des de fa uns anys, del tot insuficient, just per obrir les portes i poca cosa més.

I ja que som al museu Es Baluard, tothom dona per feta la renovació del contracte de l’actual directora, Nekane Aramburu. No se n’ha dit res oficialment, i tampoc no hauria de voler dir que el fet d’haver aprovat el seu pla d’actuació tingui una significació en aquest sentit, però així com estan sense direcció i amb un concurs en marxa el Solleric i Ses Voltes, amb el cacau armat recentment, i amb les suspicàcies creades al voltant de la plaça de conservadora de la Fundació Pilar i Joan Miró, qualsevol aconsellaria a l’Ajuntament que faci els ulls grossos i que no obri un altre front.

Educació i llibres

La setmana passada, en aquestes pàgines, l’editora Maria Muntaner apuntà a la necessitat de coordinar els programes educatius amb els llibres que s’editen a les Illes. Podem pensar que és el seu negoci i sí que ho és, però també és el de tots nosaltres. El nostre negoci és fer el país més fort i més vertebrat a través de la cultura. La via d’entrada a la cultura és l’escola; potser n’hi ha d’altres, però aquesta és la porta principal.

Els editors de les Illes fan una feina encomiable, no només amb la publicació d’obres escrites en llengua catalana, sinó també amb la creixent incorporació de traduccions al català de títols escrits en altres llengües. Coordinar la tasca dels editors amb els programes de lectures escolars, en totes les etapes, és una qüestió de voluntat política. No dubt que l’equip de Martí March n’és conscient, però s’hi han de posar. I no és, o no és només, una manera d’enfortir el món editorial i estimular els nostres escriptors, traductors, etc. És, sobretot, fer que les generacions que ara es formen creixin a un país normal.