ÒPERA
Misc 15/05/2017

Bibiana Fernández, “una ocupa al Liceu”

L’actriu debuta a l’òpera amb un paper no cantat a la reposició de ‘La fille du régiment’

i
Xavier Cervantes
3 min
Bibiana Fernández i Sabina Puértolas en un assaig al Liceu.

BarcelonaHi ha obres que són com són perquè no poden ser d’una altra manera. Aquesta és la naturalesa de La fille du régiment, l’òpera còmica de Donizetti que explica la història de la Marie, la noia adoptada per uns soldats, i el Tonio, el jove que es farà militar per poder casar-se amb ella. El director d’escena Laurent Pelly va incidir en la part caricaturesca de la comèdia quan va fer la producció de La fille du régiment que es va veure al Liceu fa set anys i que ara hi torna en sis funcions, des d’avui i fins al 29 de maig, amb direcció musical de Giuseppe Finzi, que va debutar al Liceu fa dues temporades amb El barber de Sevilla. El repartiment de La fille du régiment l’encapçalen el tenor Javier Camarena i la soprano Sabina Puértolas, i l’actriu Bibiana Fernández interpreta el paper no cantat de la duquessa de Crakentorp, que el 2010 va fer Ángel Pavlovski i que al Real de Madrid va encarnar Ángela Molina.

“Soc una ocupa de luxe -explica Fernández sobre la seva primera participació en una òpera-. Fa 43 anys vaig venir a Barcelona de cabaretera i ara soc al Liceu”. I conscient del context afegeix: “El Pedro [Almodóvar] sempre em deia: si veus que falla alguna cosa, treu un pit. Però aquí no crec que faci falta”. Fernández, davant un paper no cantat, confia la interpretació a una qüestió “física i d’actitud”. “És altiva, una dona francament desagradable, a la qual només interessen els diners”, explica. En les giragonses del llibret, la duquessa, que vol casar el fill amb la Marie, acaba enfrontada a la marquesa de Berkenfield. Al Liceu l’enfrontament serà amb la contralt polonesa Ewa Podles, que torna al Liceu dos anys després de ser una contundent Erda a Siegfried. “L’Eva m’ajuda molt. És una gran actriu, i jo soc com Godzilla, m’hi abraono com si anés a menjar-me-la. Som com Tip y Coll”, diu Fernández recordant la diferència d’estatura entre totes dues. La idea de comptar amb l’actriu va ser de la directora artística del Liceu, Christina Scheppelmann, que la va veure presentant els premis lírics Campoamor a Oviedo fa dos anys. “M’ho van dir el 2015, i jo ni tan sols sabia si estaria viva el 2017”, fa broma Fernández.

L’ària dels nou sobreaguts

La fille de régiment no és l’òpera més representada de Donizetti, però té una de les àries més famoses, Ah! mes amis, quel jour de fête!, l’ària dels nou dos alts, i, segons Camarena, “un dels passatges més complicats de l’òpera”, Pour me rapprocher de Marie. “L’ària dels nou dos impressiona molt, però quan tens resolta la part dels sobreaguts no és tan complicada. L’altra, Pour me rapprocher de Marie, és purament belcantista, de frases llargues i una melodia molt maca, però amb notes que no són les més còmodes per cantar. És una ària més completa i que demana un domini vocal més gran”, explica el tenor mexicà, encara recent el seu triomf al Liceu com a duc de Màntua a Rigoletto.

Per a Puértolas, aquesta Marie és “un tour de force, tot un repte i no només vocalment”. “Tots els moments són difícil, però el més complicat és ser conscient que has d’arribar al final”, diu la soprano.

stats