TEATRE
Misc 02/05/2017

Dues hores amb Jaime Gil de Biedma

Joan Ollé en dirigeix un espectacle biogràfic al Lliure

i
Laura Serra
2 min
L’equip de l’obra al despatx que tenia Jaime Gil de Biedma a la Compañía de Tabacos de Filipinas, actual Hotel 1898, a la Rambla.

BarcelonaJoan Ollé va compartir dues trobades “amb whisky i simpatia” amb Jaime Gil de Biedma, que era habitual de l’entorn teatral català. Aleshores no en va sortir cap espectacle, però amb el pas dels anys ha aconseguit saldar aquesta “assignatura pendent”: el director ha tornat a l’obra i la vida del poeta català per aixecar el seu últim muntatge, Las personas del verbo. Contra Jaime Gil de Biedma, que es podrà veure del 3 al 28 de maig al Teatre Lliure de Gràcia. Ollé té la mà trencada a portar a l’escenari autors no estrictament teatrals; ho ha fet amb Maragall, Espriu, Estellés, Pla i Rodoreda. Aquí ha agafat tota l’obra de Gil de Biedma -poemes, diaris, entrevistes i material d’altres autors, des d’un manifest d’intel·lectuals contra Franco que l’escriptor hauria pogut signar fins al poema Bolero para Jaime Gil de Biedma, de José Agustín Goytisolo- i l’ha teixit seguint un fil biogràfic. “La seva obra permet seguir els meandres de la vida del mateix Gil de Biedma, però també ens condueix per la història d’Espanya, des de l’inici de la Guerra Civil a Segòvia fins a la Barcelona preolímpica”, diu Ollé.

El director posa en dubte la teoria que la seva escriptura versés sobre un personatge inventat o paral·lel: “Molts dels seus poemes reflecteixen moments de la seva trajectòria: relacions d’amistat i d’amor en relació a l’època que li va tocar viure”. I afegeix: “L’homosexualitat, amb la qual estava profundament disconforme, perquè feria els seus pares, és part d’una doble vida per no trencar amb l’herència familiar”.

La primera part de l’espectacle va del 1929 fins a principis dels 60 amb Fraga Iribarne, i la segona, des de la Gauche Divine fins a sis mesos abans de la mort de Gil de Biedma, durant una trobada a casa de Juan Marsé. Es pot entendre que els tres actors -Ivan Benet, Pep Munné i Mario Gas- interpreten tres edats de Gil de Biedma, però també que donen vida a les diferents persones del verb -del singular i del plural- i fins i tot que acosten les paraules dels amics del poeta: Marsé, Estapé, Ferrater, Goytisolo... “L’última generació que va glorificar la cultura de l’alcohol i l’escola superior que és l’amistat”, resumeix Mario Gas. Judit Farrés completa el repartiment i interpreta les poques dones que treuen el cap per la seva obra -la mare, la tata Modesta-, a més de compondre i interpretar versions d’alguns dels poemes. Un altre dels atractius de l’obra és la cançó que els ha “regalat” Joan Manuel Serrat, l’adaptació del poema No volveré a ser joven.

L’escenografia de Las personas del verbo s’inspira en els tríptics de Francis Bacon -que combinen “formalitat i destrucció”, afirma Ollé- però també en el despatx que tenia a Barcelona com a directiu de la Compañía de Tabacos de Filipinas. “No és una enumeració de dades ni una transposició d’estil poètic. És una elegia a Jaime Gil de Biedma -un poeta lúcid, lúdic i contradictori- i al seu món perdut amb l’estètica personal de les obres de Joan Ollé”, sentencia Gas.

stats