23/02/2017

Jordi Savall rescata la màgia de Vivaldi

2 min
Jordi Savall rescata  la màgia de Vivaldi

BarcelonaVivaldi ha sigut víctima de Vivaldi. Això explica, segons Jordi Savall, per què les òperes del mestre venecià han tingut menys notorietat de la que mereixen. “Quantes òperes de Vivaldi hi ha enregistrades? Molt poques”, diu Savall, que demà i dissabte dirigirà en versió concert l’òperà Teuzzone al Gran Teatre del Liceu amb Le Concert des Nations i el sopranista Paolo Lopez, la mezzosoprano Marta Fumagalli, la contralt Sonia Prina, la soprano Roberta Mameli, el baríton Furio Zanasi, el contralt Aurelio Schiavoni i el tenor Carlo Allemano. Les quatre estacions, els concerts instrumentals i les obres religioses “van donar molta popularitat i prestigi a Vivaldi, però com a compositor d’òpera havia quedat completament oblidat”, afegeix Savall. Per exemple, Teuzzone, composta el 1718, fins ara no s’havia interpretat mai al Liceu. Tanmateix, és una de les fites d’Antonio Vivaldi (1678-1741), estrenada al Teatro Arciducale de Màntua durant el Carnaval del 1719.

“Fa uns anys gravava per a la discogràfica Astrée Auvudis, que després va ser comprada per Naïve, que està fent la integral de l’obra de Vivaldi -recorda Savall-. Primer vaig dirigir l’òpera Farnace al Teatro de la Zarzuela de Madrid -editada en disc per Alia Vox el 2002 i reeditada per Naïve el 2008-. Uns anys després, dins del projecte que havia de fer a l’Òpera de Versalles, van proposar-me fer una nova òpera de Vivaldi. Vaig estar estudiant les que quedaven per fer, que eren moltíssimes, i Teuzzone em va agradar molt per la temàtica, per l’originalitat i per un contingut completament diferent del que es feia en aquella època”. A Savall també el va seduir “la visió d’un món oriental que també es reflecteix en la manera de tractar la música, amb unes àries en què totes les veus, incloent-hi el cantant, canten la mateixa melodia, que és una cosa molt típica de la música oriental”.

El poder evocador de l’Orient

Teuzzone, amb llibret d’Apostolo Zeno, explica la història del príncep xinès Teuzzone, i del joc de conspiracions que miren de prendre-li el poder. A partir d’aquest material, i del poder evocador de l’Orient, Vivaldi va compondre “una obra molt exigent tant a nivell expressiu com de virtuosisme”. Per fer justícia a aquest nivell d’exigència, Savall va buscar “cantants magnífics” com els que finalment van registrar Teuzzone a Versalles l’any 2011. Alguns d’ells també seran al Liceu, com ara Paolo Lopez, Roberta Mameli i Furio Zanasi. “Tots són cantants que estan molt bé dins del seu paper”, assegura Savall.

Tot i que Teuzonne no arriba a Barcelona en versió escenificada, Savall recorda que “sentir-la en versió concert també és molt bonic perquè sents la música pura”. “A vegades et dona més plaer llegir un llibre que veure la pel·lícula que l’adapta. M’agrada molt poder fer una representació, com vam fer amb l’ Orfeo de Monteverdi, però la música parla tant ella mateixa que és una molt bona manera d’entrar en la història de Teuzzone”, afegeix.

Una de les novetats de les dues cites al Liceu respecte a l’enregistrament de Versalles és la introducció d’instruments xinesos com el pi-pa, el llaüt xinès. “Fan una petita intervenció que li donarà un caràcter molt especial, un so típicament oriental que aportarà una atmosfera encara més màgica”, explica.

stats