KYLIE MINOGUE: APHRODITE LES FOLIES PALAU SANT JORDI DISSABTE 12 CròNica Música
Cultura 13/03/2011

Kylie Minogue Munta el seu circ al Sant Jordi

Borja Duñó
2 min
Emulant 'El naixement de Venus' de Botticelli, Minogue-Afrodita va emergir de les profunditats marines amb una petxina.

La pluja no va espantar els fans de Kylie Minogue, que no volien perdre's la primera actuació de l'australiana a Barcelona, tot i que no van acabar d'omplir el Sant Jordi. A dos quarts de deu, una de les dues coristes va anunciar en català: "Esteu preparats per a la vostra Afrodita?" Minogue va aparèixer del que representaven ser les profunditats marines, sobre una gran petxina daurada i escortada per vuit ballarins i quatre acròbates que compensaven la poca mobilitat de l'artista. Un "Bona nit Barcelona" va servir de presentació, tot i que unes quantes cançons més tard la va vessar fent onejar una bandera espanyola que li havien tirat des de les primeres files.

L'escenari, emmarcat per vuit columnes corínties, comptava amb dues rampes laterals que convergien gairebé al centre de la pista. Entre les rampes i l'escenari, un fossar amb uns quants escollits. L'espectacle, inspirat en el món clàssic, no podia -i potser no volia- ocultar una evident factura carnavalesca, de cartró pedra. Els que sí que estaven amagats eren els músics (baix, bateria, guitarra i teclats) a pesar de la seva aparent solvència, si jutgem pel que sortia dels altaveus.

Enfilada dalt d'un cavall blanc o en una quadriga estirada per esclaus forçuts i mig despullats, l'australiana es va passejar amunt i avall de l'escenari mentre presentava els temes del seu últim treball Aphrodite (2010). Es feia difícil de dir si cantava o feia playback , però la veu va sonar prou bé durant tot el concert. Amb constants canvis de vestuari i una accentuada iconografia gai -atenta a bona part del seu públic-, el xou va avançar com un espectacle de macrodiscoteca, amb projeccions, acrobàcies i coreografies diverses.

Amb Spinning around , el primer autèntic hit de la nit, el públic va començar a respondre al tro del bombo i a una melodia tan enganxifosa com un xiclet a la sabata. La gent saltava i botava i l'escenografia clàssica donava pas al cabaret contemporani, mentre Minogue deixava algunes parts a l'eficiència de les seves coristes. En alguns moments, com a Beautiful , l'aspecte teatral va fregar l'horterada; a Closer , Minogue va sobrevolar el seu públic a cavall d'un acròbata alat, l'àngel del seu celebrat homenatge als Eurythmics. De fet, There must be an angel , després del qual l'australiana va sortir fortament ovacionada, va marcar l'autèntic clímax del concert.

Amb el Sant Jordi finalment convertit en una macrodiscoteca, espectacle aquàtic inclòs i mullena generalitzada, Minogue es va acomiadar del seu públic convertida en la reina de les gogós. Un petó al seu xicot Andrés Velencoso va satisfer els aficionats a les revistes del cor i va certificar que no és només la música allò que mou els fans. La pirotècnia, el ball, el mullader i el conte de fades, ho són tant o més. En tot cas, tothom va semblar content d'haver pagat la seva entrada.

stats