L’educació, a debat

CuinerLa finestra nua, despullada d’aquella persiana tan nostra, feta per a voyeurs i xafarderes. Els núvols encrespats, tenyits amb una ràbia maldestra que usa tota la paleta cromàtica possible. Les gotes de pluja patinen pel vidre fred, impàvid, inert. El vent que no sent, es fa escoltar grunyint ferotge, siulant potent. La llum menteix el rellotge, que, estorat, defensa el que el Sol li nega. El sembrat ix verd de la terra fecunda, mentre els ametllers, atònits i desfillats dels seus fruits, esperen la blanca flor hivernal escopint les darreres fulles.

Dins casa nostra, imbuït per la melancolia contagiosa d’un horabaixa plujós de tardor, la mir. Davant meu, asseguda a l’altre costat de la taula del despatx, na Catalina escriu alguna cosa en una llibreta després de llegir-la de la pantalla de l’ordinador. Polida i ordenada com Sa Mare, acaba d’enllestir la tasca amb una policromia i cal·ligrafia perfectes. Concentrada, es mesa els cabells mentre tanca l’estoig i arreplega els estris, que tornen a la motxilla. Surt de la sala fora acomiadar-se, cosa que li retrec exigint una besada que em garrepeja, polissona i riallera.

Els cavalls resten als estables privats del seu esbarjo per les inclemències del temps. Ella, talment com les bestioles, també renega i pateix per l’enclaustrament temporal. La rabieta li dura tan sols uns instants, ben aviat pul·lula per l’habitació amb papers de colors. Tutorials online d’alguna cosa semblant a la papiroflèxia han estat l’elecció; una altra cosa que també deu haver agafat de la progenitora, perquè la meva concepció espacial està a l’altura de ma coordinació digital (al soterrani).

En els darrers temps, la polèmica associada als deures no fa més que créixer, sobretot a fora de les aules. En el nostre entorn pareix que, com sempre, la cosa s’està polaritzant. Algunes associacions vinculades a l’Església s’hi han manifestat totalment a favor, mentre que al vèrtex oposat hi militen els partidaris de la seva prohibició per llei. Al centre, gairebé també com sempre, els professionals, que, si bé no ho fan de manera monocord, es postulen majoritàriament per un tipus d’activitats que ampliï i consolidi el que s’ha après a classe, que incentivi les capacitats de recerca i l’esperit crític, i que suposi una despesa temporal racionalitzada.

Les xarxes socials han servit, com sol passar darrerament, per fer visibles algunes opinions particulars sobre les tasques dels escolars. L’opinió, evidentment, ha de ser lliure, però per tenir pes també hauria de ser contrastada. El que encara no ha après a ponderar aquest submón virtual és que no val el mateix l’aportació d’un pedagog que parla de la seva especialitat que la de qualsevol exaltat de torn, per molts likes o retuits que tingui. L’educació forma, amb el futbol i la gastronomia, una terna sobre la qual tothom es veu amb cor d’opinar, al mateix temps que les úniques veus que es qüestionen són les dels experts en la matèria. Mal camí, mala arribada.

La recepta: pop amb ceba

Ingredients i elaboració

Netejam el pop, el bullim amb alls, llorer i fonoll. El deixam refredar. Reservam una mica del brou de cocció. Tallam el pop a bocins petits. Els fregim amb oli d’oliva ben calent. Retiram l’excés d’oli i començam un sofregit amb la ceba, els alls, la pastanaga, el llorer i el pebre coent. Al principi ho fem amb foc fort; i després, el reduïm. Si fa falta, afegim una mica del brou de cocció del pop, fins que tinguem el sofregit ben confitat. A continuació, afegim la colflori, el grell, els bolets i el fonoll. Els fem coure just un minut, per tal de no perdre la textura grenyal de la verdura. Fregim unes patatetes, amb baix contingut d’aigua i alt de fècula, tallades a daus petits i aromatitzades amb alls amb camisa. Ho barrejam tot i ho servim a taula ben calent. Bon profit!

Pop

Ceba

Pastanaga

Grell i fonoll

Alls i colflori

Llengua de bou

Trompeta de la mort

Esclata-sang

Patata

Llorer

Pebre coent

Oli d’oliva

Sal

Pebre bo