27/12/2016

Leia, eterna i valenta, història del cinema

2 min

BarcelonaA Hannah i les seves germanes (1986) April (Carrie Fisher) i Holly (Dianne Wiest), dues amigues d’allò més tòtiles, pugnen per lligar-se el mateix home, l’interessant i culte David (Sam Waterston), i un dia queden els tres per anar a veure exposicions plegats. Quan arriba el final de la cita, totes dues desitgen el mateix: que en David acompanyi primer l’altra amb el seu cotxe i així poder-se quedar a soles amb ell. Guanya l’April, i la seva amiga, drogoaddicta i depressiva, es queda feta pols. He pensat de seguida en aquesta escena del film de Woody Allen, importantíssim tractat sobre l’ànima humana, en saber que Carrie Fisher havia abandonat aquest món. Serà sempre per a tothom la valenta princesa Leia de la saga galàctica de George Lucas, que li va proporcionar fama i addiccions que ella mateixa relata als seus diversos llibres autobiogràfics. És curiós i paradoxal que hagi mort pocs dies després d’haver-la vist en recreació digital a Rogue one i enmig del nou filó de la saga, que estava fent reverdir la llum de la seva tènue estrella. Pensar en Carrie Fisher és pensar immediatament en Leia, però també en la terrenal i capritxosa April -estic segur que Woody Allen no la va escollir perquè sí- i en Meryl Streep, esclar, que va interpretar-la a Postals des de Hollywood (1990), film abrupte i desencisat sobre la seva vida i la tempestuosa relació amb la seva mare, Debbie Reynolds, a qui donava vida Shirley McLaine.

Mai va tenir reserves per reconèixer que no va saber domesticar la fama sobtada que li va arribar amb tan sols vint anys. No sabia tampoc que allò que estava començant llavors esdevindria un mite de la cultura moderna, un camp semàntic fèrtil, habitat de connotacions filosòfiques i milions de seguidors a tot el món. La història del cinema documentarà que, per a la immensa majoria de públic, ha sigut actriu d’un sol paper -i quin paper!-, exactament igual que el seu company de repartiment Mark Hamill. Té alguna cosa de fatalista i misteriós. Mor Carrie Fisher i penso en el pas del temps incrustat per sempre en una pel·lícula eterna.

stats