‘L’holandès errant’ desembarca en una biblioteca

BarcelonaUna biblioteca i una gran pintura romàntica són els elements escènics amb què el cineasta alemany Philipp Stölzl fixa la seva lectura de l’òpera L’holandès errant de Wagner, de la qual es faran vuit funcions al Liceu del 2 al 28 de maig. La biblioteca és el refugi on Senta, la tràgica protagonista d’aquest drama musical, llegeix un conte sobre el vaixell fantasma condemnat a navegar eternament després d’haver desafiat Déu, i el quadre és l’espai on ella fa volar la imaginació.

“ L’holandès errant és una de les òperes més accessibles de Wagner, i per tant la ideal per tenir un primer contacte amb ell”, diu Mara Kurotschka, codirectora d’aquesta producció de la Staatsoper Unter den Linden de Berlín estrenada a Basilea el 2009. Wagner la va compondre entre el 1840 i el 1842 inspirat per la lectura del llibre De les memòries del senyor Von Schnabelewopski (1834), en què Heine recollia el relat de L’holandès errant, una llegenda del segle XVII que s’ha fet un lloc en la cultura popular. Treu el cap fins i tot en la saga cinematogràfica Pirates del Carib. Al Liceu arriba amb Albert Dohmen i Egils Silins com l’holandès i Elena Popovskaya i Anja Kampe com a Senta, i amb la ucraïnesa Oksana Lyniv com a directora musical. “És la primera vegada que una dona dirigeix Wagner a Espanya, una falta que calia corregir”, diu la directora artística del Liceu, Christina Scheppelmann. “L’Oksana té un do. La seva energia ens enlaira”, elogia Popovskaya, la soprano russa que també debuta al Liceu.

La posada en escena de Stölzl, amb dos nivells i un dels escenaris a quinze metres del fossat, comporta una dificultat extra per als cantants que interpreten el rol de l’holandès. “És una feina molt dura, perquè has de trobar la distància adequada, sobretot en les parts més líriques i fràgils, que intento cantar gairebé com si fos un lied”, explica Dohmen, content de tornar al Liceu. “Vinc de fer Els mestres cantaires de Nuremberg a la Scala de Milà, i allà la reacció del públic és freda, esnob, res a veure amb la de Barcelona. Per a mi és molt especial ser al Liceu, perquè hi vaig cantar Mathis der Maler dos dies abans de l’incendi del 1994. Estic content que el Liceu segueixi endavant i que hagi superat les dificultats financeres. Nosaltres hi hem col·laborat abaixant-nos el caixet”, recorda el baix-baríton alemany.

“L’obra reflecteix la pulsió de la mort i la destrucció que es vivia en la societat alemanya d’aquella època”, diu Kurotschka. Per interpretar l’obra hi havia dues opcions: “Identificar-se amb l’holandès”, l’home que només pot trobar la pau, la mort, a través de l’amor, o “centrar-se en Senta”, la dona que projecta l’anhel de llibertat en la figura tràgica de l’holandès i que “manifesta la seva rebel·lia anant a la biblioteca a llegir llibres prohibits”. Stölzl, director de pel·lícules com El metge i Goethe, va triar Senta com a eix per mostrar com de restrictiva era aquella època per a les dones, “relegades a filar i netejar”. “La repressió provoca una deformació psicològica, i Senta acaba desenvolupant una neurosi i confonent somni i realitat”, explica Kurotschka.

La lectura, infectada de romanticisme, és prou agra: Senta vista com una adolescent que es refugia en el món dels somnis perquè no vol acceptar el rol que li assignen. “Avui dia també hi ha gent que viu immersa en un món virtual sense tocar de peus a terra”, diu Popovskaya.