L'ANY DE LA INSTITUCIÓ DE LES LLETRES CATALANES
Cultura 15/04/2011

Maragall en un bosc de poesia

Dins del programa d'activitats de l'Any Maragall, la Institució de les Lletres Catalanes organitza l'exposició La paraula il·luminada , un seguiment de la vida i obra del poeta, que al setembre viatja a Madrid.

Josep Lambies
2 min
Periodista i poeta L'exposició té en compte tant la cara literària de Maragall com la cívica.

Barcelona.El 10 d'octubre del 2010 es commemoraven els 150 anys del naixement del poeta i periodista barceloní Joan Maragall i Gorina, redactor de L'Avenç i autor de poemes tan recitats com La vaca cega i La fageda d'en Jordà . Poc després s'encetava oficialment un 2011 consagrat a aquest il·lustre escriptor, en una celebració que culminarà el 20 de desembre, quan s'hagi complert el primer segle des de la seva mort. Si bé és cert que el nom de Maragall forma part de qualsevol programa d'ensenyament secundari a Catalunya, cal ficar-se al cap que l'educació no acaba a l'escola. Aquesta és l'ocasió de recuperar una figura tan imponent per a la literatura catalana i, de passada, fer un repàs de la seva obra.

Amb aquest propòsit s'han organitzat actes, xerrades i rutes literàries. I, també per aquesta raó, el Palau Moja acull des d'ahir l'exposició La paraula il·luminada , organitzada per la Institució de les Lletres Catalanes. La mostra fa un exhaustiu seguiment de la vida i obra de l'escriptor, que es podrà veure des d'ara fins a mitjan juliol. Al setembre aquesta exposició viatjarà a Madrid, gràcies a la col·laboració d'Acción Cultural Española, i s'instal·larà a la Sala Hipòstila de la Biblioteca Nacional des del setembre fins al novembre.

El comissari de l'exposició, Jordi Castellanos, catedràtic de filologia catalana de la UAB, ja hi té la mà trencada en aquest tipus d'afers. Abans havia estat al càrrec d'exposicions sobre Joan Brossa, Salvador Espriu i Mercè Rodoreda, així que sap perfectament com se serveixen aquests monstruosos monogràfics. En aquest cas ha optat per una immersió de cos sencer. La sala d'exposicions del Palau Moja s'ha convertit en un bosc que espera l'arribada de tota classe d'excursionistes. Però en aquesta arbreda no hi ha roures, ni faigs, sinó pilastres que suporten sobre els seus ciments el pes de la bibliografia de l'homenatjat.

Xat amb Miguel de Unamuno

Al baixant de cada columna hi ha transcrit un poema, el fragment d'un article o d'una carta, que donen fe de l'activitat literària de l'autor, del seu fervent compromís amb les causes cíviques i socials i, esclar, de la seva vida personal. Joan Maragall va créixer com l'hereu d'una família benestant d'industrials, destinat a encarregar-se de l'empresa pairal. Però des del principi va deixar clar que l'afany burgès de fer calers li interessava molt menys que la literatura. Goethe i Nietzsche van posar les primeres pedres del seu camí, avivat sempre pel poder de la llengua. Tant és així que el recorregut s'obre amb un grapat de versos de Dimecres de cendra : "De dins la boirina del massa pensar / salta una paraula / tota il·luminada / amb un sentit nou: la boira es desfà. / Tot el pensament reprèn l'arrencada". D'aquí el concepte de "paraula il·luminada" amb què Castellanos titula l'exposició.

Entre els poemes de Visions i cants -de fra Garí en amunt-, els articles publicats al tombant de segle, les discussions epistolars amb Miguel de Unamuno -lúdicament adaptades a una conversa de xat- i, fins i tot, un escrit dedicat a Cambó arran dels esdeveniments de la Setmana Tràgica, s'hi albira la imatge de l'heroi. L'exposició acaba, com havia començat, amb els versos de Dimecres de cendra , perquè la llum de les paraules faci de candela al viatger durant tota la ruta.

stats