Michael Kenna, un gran paisatgista al llegat de Toni Catany

LlucmajorPaisatges isolats, paisatges que són memòria, que desprenen l’energia que contenen. Paisatges que són poesia, com un haiku japonès: més capacitat de suggestió que paraules. Paisatges on l’absència humana no evita, sinó que promou que en notem la presència. Michael Kenna, fotògraf anglès, resident als Estats Units, un dels paisatgistes més admirats de l’actualitat, assegura que ell fotografia allò que, en certa mesura, no pot veure, però que es percep. “De qualsevol lloc, me n’interessa l’atmosfera, la història i allò ignot. Jo no vull tenir les respostes, vull que la fotografia, els paisatges o les persones facin que m’interrogui. Els interrogants són sempre fascinants, les respostes no”, confessa en parlar de la seva obra.

Des d’aquest divendres i fins al 13 d’agost es pot visitar l’exposició Michael Kenna, el paisatge del sentiment al Claustre de Sant Bonaventura de Llucmajor. És la primera mostra que fa a les Illes aquest artista nascut a Anglaterra i resident de fa dècades als EUA. Organitzada per la Fundació Toni Catany (FTC), amb la col·laboració de l’Ajuntament de Llucmajor, l’exposició s’inclou dins el cicle Els fotògrafs de la col·lecció de Toni Catany, com a anticipació de la línia que es podrà desenvolupar si es fa realitat el Centre Internacional de Fotografia.

Fora de les modes

A la mostra, s’exhibeixen dues fotografies realitzades per Michael Kenna a Venècia que Toni Catany va decidir fer-se seves quan va descobrir el paral·lelisme que hi havia amb els propis treballs a la ciutat italiana. En tot cas, l’actitud i els processos de l’anglès i del llucmajorer són diferents. Segons es llegeix en un text a la sala, Kenna és més contemplatiu que no Catany, però ambdós, com remarca el galerista belga Alain d’Hooghe, vicepresident de la FTC, fan un camí singular, allunyats “de les tendències i dels dictats del mercat de l’art”.

Per començar, en l’era digital i dels formats immensos per a la fotografia que s’arriba a pagar a preus astronòmics, Michael Kenna treballa l’analògica, en un blanc i negre carregat de matisos; positiva les pròpies fotos i les manté en un format petit, humà, que permet una relació directa i íntima amb la imatge. Així són totes i cadascuna de les fotos que s’inclouen a l’exposició Michael Kenna, el paisatge del sentiment, una mostra que inclou obres d’èpoques distants, de geografies ben diferents i fruit de processos tècnics diversos i que, tot i això, és d’una unitat extraordinària, que és la que li dona el fotògraf mateix.

El Japó, Corea, la Xina, l’Índia i Venècia són només alguns dels escenaris de les fotografies de Michael Kenna que es reuneixen a l’exposició. “He fet moltes altres coses que no són paisatges”, assegura el fotògraf abans d’afegir, tot seguit, que “tanmateix, al cap i a la fi, tot són paisatges”. Els fa seus, tant si ens ofereix la imatge d’una illeta sencera que es veu a l’horitzó com si és una simple filera d’arbres o un seguit de pals com a únics rastres humans en un paisatge envaït per la neu. La capacitat de reduir a la mínima expressió un escenari tan ampli es deu a exposicions llarguíssimes, que poden anar des d’un seguit de minuts fins a les deu hores. No té pressa i això es tradueix en cada una de les sèries que han estat seleccionades en petites mostres a l’exposició de Llucmajor. Hi són algunes de les fotos més representatives de Kenna, amb la qual cosa una exposició com aquesta, de format mitjà, esdevé una ocasió per poder fer un tast de prop de la seva dilatada trajectòria.

Mentrestant, els propers mesos, Michael Kenna veurà publicats cinc nous llibres de distintes sèries del seu treball. Mentre els qui vagin a Llucmajor podran contemplar una exquisida selecció de les fotografies més significatives que ha fet els darrers 40 anys, l’artista recorrerà l’illa de Mallorca amb la càmera i el trípode, per si d’aquest viatge impulsat per la Fundació Toni Catany poden sorgir treballs nous. Paisatges diferents, una llum distinta, però el Michael Kenna de sempre.