ART
Cultura 11/02/2017

“No pens en el que he fet, sinó en el que encara he de fer”

A 91 anys, Erwin Bechtold presenta una selecció de les seves darreres obres a la galeria Altair de Palma

i
Cristina Ros
4 min
“No pens en el que he fet, sinó en el que encara he de fer”

Palma“Sempre havia pensat que, amb l’edat, tindria més temps i més tranquil·litat. I ara resulta que he de fer els 92 anys i de cada dia tinc més coses a fer: exposicions, encàrrecs, una feinada”. Erwin Bechtold riu, parla fort i fa grans gestos per expressar-se. Quan el veus venir pel carrer de Sant Jaume de Palma, amb unes passes tan llargues com proporcionades a la seva alçada, dirigint-se a la galeria Altair, on divendres va inaugurar una exposició de la seva obra recent, mai no pensaries que té els 91 anys molt avançats. Li demanes per la seva companya de sempre, Christina, i ell diu: “Ara ve. L’he deixada pel camí perquè no puc suportar caminar a poc a poc. Ella s’atura a cada mostrador”.

El degà dels artistes

Nascut a Colònia el 12 d’abril de 1925 i establert a l’illa d’Eivissa des del 1954, Erwin Bechtold és “el degà” dels artistes en actiu de les Illes i un dels estrangers que introduïren, via Eivissa, els llenguatges de l’art contemporani a les Illes. No debades, en el currículum de Bechtold hi ha el fet de ser un dels principals impulsors del grup Ibiza 59. Les obres que ara exhibeix a la galeria Altair, on exposa regularment des de fa més de dues dècades, són una selecció de les teles i els papers realitzats els darrers anys a l’estudi que té a la seva finca de Sant Carles, on viu des de 1958. “No puc deixar de fer feina”, diu.

La pintura d’Erwin Bechtold, com es comprova també en aquesta exposició, es manté fidel al llenguatge que treballa, podríem dir, des de sempre. Ell ho explica així: “Cada dia, quan t’hi poses, comences per fer coses que no has fet anteriorment i, curiosament, acabes fent una obra que s’assembla molt a tu mateix”.

En el seu abecedari es troba la sobrietat del color, molt de blanc i negre, grisos i colors terrosos. A l’actual exposició, a més de teles de gran format i també de mitjancer, que parlen de la simplificació formal que sempre ha duit a terme, s’hi mostra un panell de petits papers de color viu: vermells, blaus, grocs... “Em varen provocar perquè treballàs el color i ho vaig fer en aquesta sèrie de paperets. Els mir i són macos. Estan bastant bé, però per a mi el color sempre ha estat com una concessió a allò que és bonic. I les coses de les quals es diu que són boniques és el que més odii del món. Jo cerc la bellesa, la de les vertaderes emocions, no cerc fer coses maques. M’interessa la profunditat i no som capaç de trobar-la en el color”, confessa el pintor.

Quan li suggereixes si aquesta mena de rebuig és determinat per la necessitat d’allunyar-se d’un ofici de dissenyador gràfic, al qual es va dedicar amb un èxit més que notable en les dècades primeres de la seva trajectòria, quan encara no podia viure de la pintura, Bechtold diu que potser és aquest el motiu. “A vegades, si en acabar un quadre em sembla maco, el torn a treballar, el canvii per cercar la reducció, l’essència de la forma. No m’interessa l’aspecte lúdic de la pintura. No vull que la meva obra sigui bonica, vull que sigui essencial”.

En sèries

En entrar a la galeria Altair, Erwin Bechtold fa una mirada ràpida a l’exposició. A l’esquerra de la porta d’entrada, una tela vertical blanca mostra un gest rectilini negre amb un angle marcat a la part de dalt. “Aquest quadre forma part d’una sèrie de tres dels darrers que he pintat. No vaig voler fer cap concessió, són tres quadres durs i vaig pensar que serien per a mi perquè creia que ningú no hi voldria conviure. Mirau com són les coses que ja només he pogut exposar aquest. Els altres dos ja són d’un col·leccionista”, diu el pintor manifestant sorpresa i satisfacció alhora.

Erwin Bechtold s’acosta a la taula on s’exhibeix el catàleg raonat de totes les teles que ha pintat en la seva vida, que acaba de publicar l’editorial alemanya Walther König, líder del sector dels llibres d’art. Mostra les altres dues teles de la sèrie de tres a les quals acaba de fer referència. Sempre ha treballat en sèries. “Aquesta manera de fer feina, en sèries, em permet desenvolupar una idea a fons, investigar-ne les possibilitats, veure què em permet fer, per quins camins em du i fins a on és possible arribar”.

A l’exposició, a més del conjunt de papers de colors i d’un díptic immens en blanc, negre i grisos, es pot contemplar una sèrie de teles en format quadrat que, mitjançant l’ocre i el negre, dibuixen geometries imperfectes i sempre incissives, en la recerca de la profunditat des de la raó sense deixar de banda les emocions. Cadascuna és diferent i totes s’assemblen. Bechtold afirma que “no hi ha canvis fonamentals” en la seva obra. “Si un artista treballa des de la seva veritat, que és l’única manera de treballar que puc entendre, va configurant un llenguatge propi, un alfabet al qual, sense adonar-se’n, torna una vegada i una altra perquè és la seva manera d’expressar-se, més enllà dels camins que pugui explorar”.

Ara que té el seu catàleg raonat a les mans i passa pàgines comentant les obres i èpoques successives, Erwin Bechtold confessa que és la primera vegada que pot veure tota la seva obra reunida, des del començament i fins a les darreres peces. “Això és nou per a mi, una sensació estranya i feliç alhora. Jo mai no pens en el que he fet, sinó en el que encara he de fer. Mai no he mirat al passat, no em revís. A mi el que m’ha preocupat sempre i el que manté actiu el meu pensament -també el patiment- és el que pintaré demà”.

“Quan, com en aquests darrers anys amb la preparació del catàleg raonat, revises tota la teva obra, et sorprens del que has fet. Et sorprèn en el sentit positiu i -vius!- també en el negatiu. S’ha de tenir en compte que, inevitablement, has anat canviant, han evolucionat les teves idees i fins i tot la percepció de la pròpia feina. Així, en veure obres pintades fa dècades o fa només un parell llarg d’anys, les mires amb els ulls i el pensament d’avui i et demanes per què no vas fer allò o allò altre. També perceps coses que podries haver fet millor. De tota manera, et dius ‘mare meva, tot això he pintat jo?”.

stats