Ofegar les penes al 'Paradise' (un prostíbul)

BarcelonaDesprés de produir, rodar i protagonitzar la websèrie Nico & Sunset, els actors Oriol Vila i Raquel Salvador s’han llançat a escriure i dirigir el seu primer projecte teatral. Paradise ha crescut a poc a poc, des d’una història de microteatre, passant pel club de la sala Barts, ascendint al festival d’humor Singlot i acabant, gràcies a la coproducció d’El Terrat i El Tricicle, en un teatre gran com el Poliorama -on es podrà veure només quatre dies, els dimarts del 20 de desembre al 10 de gener-. El resultat d’aquesta evolució és una comèdia formada per tres històries que tenen com a fil conductor un espai suggerent i un personatge femení: el prostíbul Paradise i la prostituta-narradora Veroshka (Elisabet Casanovas). El més sorprenent, però, és que són joves postadolescents -posem en una tendra vintena- els qui apareixen en aquest sòrdid indret. I encara més sorprenent: tres d’aquests cinc joves són els actors que fins fa una setmana interpretaven els alumnes d’institut de Merlí a la televisió.

De les aules al prostíbul hi va un salt. Però no ens esverem: “L’obra no parla de prostitució, ni obre cap debat. El decorat és una mena de terra de ningú on el conscient i l’inconscient es barregen. Tots els personatges creuen que vénen a buscar sexe però busquen alguna cosa més profunda i inconscient”, afirma Oriol Vila. En un cas, l’equilibri familiar. En un altre, trencar tabús. En el tercer, companyia. “Algú que em doni la mà el dia que em mori, això busco”, diu un dels personatges de l’obra. “La base del muntatge és dramàtica però el plantejament és còmic”, afirma Vila. “El públic més jove en surt amb una visió més excitant, i el públic més adult en fa una interpretació més trista, per la sordidesa del lloc”, explica Adrian Grösser, un dels actors al costat d’Albert Baró, Artur Busquets, Albert Salazar i l’esmentada Casanovas.

Oriol Vila va descobrir els intèrprets a l’estudi d’actors de Laura Jou, on imparteix tallers. De fet, va ser un encàrrec dels mateixos actors el que va originar el primer text. La majoria havia vist la websèrie de Nico & Sunset i els entusiasmava. “Érem fans de la sèrie, una gamberrada amb un humor amb el qual connectem molt”, afirma Artur Busquets ( Cites ). També els va ajudar a l’hora d’encarar el to de la comèdia, ja que Vila afirma que els protagonistes han sorgit del seu “pessebre de personatges”, del seu “imaginari”. Paradise podrien ser tres capítols d’una nova sèrie sobre el paradís perdut.

En el primer, tres germans van al Paradise perquè tingui relacions per primera vegada un d’ells, que té una discapacitat psíquica (Albert Baró, La fortuna de Sílvia ). En el segon, hi ha una trobada gairebé espiritual. I en el tercer, més estripat, un pijo burgès amb casa a Cadaqués s’enamora d’una transsexual. “És un cant a la llibertat”, diu Vila, que volia parlar de temes com la família, la soledat i l’amor “des de l’honestedat i fugint de la frivolitat”.

Tots els membres de la companyia són conscients que la força de Merlí pot atreure públic jove, tot i que l’espectacle no és recomanat per a menors de 14 anys. “Segur -admet Grösser-. Sortir a la tele et fa més popular. Però es tracta d’aprofitar-ho i oferir una història que no té res a veure amb Merlí ”.