Amesura que avançava la gala, semblava que La xarxa social seria la gran guanyadora. L'avalava l'èxit als Globus d'Or i la sensació de ser la candidata més sòlida. A falta de comprovar qui s'enduria el premi gros, Origen , estrenada arreu com el blockbuster de l'estiu, triomfava en les categories més tècniques; mentrestant, La xarxa social apuntalava el seu domi ni amb el reconeixement al muntatge i al guió adaptat. El guionista Aaron Sorkin, creador de la sèrie El ala oeste de la Casa Blanca , no va dubtar a assenyalar, en els agraïments, l'autèntic artífex del film: el cineasta David Fincher. El discurs de Sorkin posava de manifest una idea que l'Acadèmia sembla haver oblidat: darrere de qualsevol aspecte individual s'imposa el treball del director. Potser per això, una de les grans injustícies de la nit era l'absència de Christopher Nolan en la categoria de millor director per Origen . Quatre premis tècnics i ni rastre de qui els aglutina en el film.
Entre els candidats al millor actor hi havia Jeff Bridges, que l'any passat ja s'havia endut l'estatueta per Cor rebel . Això ha fet minvar les seves opcions; però, com Messi amb la Pilota d'Or, mai està de més repetir premi quan un és, amb diferència, el millor. Ningú li feia ombra: ni James Franco, que a la gala es va revelar com un autèntic bluf; ni Javier Bardem, lluny de l'Oscar per un film, Biutiful , de parla no anglesa; ni Colin Firth, amb una interpretació tan vistosa com evident; ni Jesse Eisenberg, impecable en la seva mesurada interpretació del milionari Mark Zuckerberg, però massa subtil per als gustos de l'Acadèmia.
Ara bé, l'Oscar sí que va respondre a aquest últim cànon en el reconeixement a la millor actriu: a Cisne negro , Natalie Portman crea un personatge complex, incòmode, fràgil i amb un al·licient, el d'un imponent treball físic.
El discurs del rei va endur-se quatre premis: millor film, director, actor principal i guió original. Resulta fàcil treure'n conclusions. La millor pel·lícula només necessita un bon text i algú que l'interpreti amb correcció: dos elements que podrien pertànyer al teatre. Aspectes visuals o purament cinematogràfics com el muntatge, l'àudio o els efectes especials no tenen cap valor als Oscars. Tampoc en té la banda sonora, que enguany va suposar el guardó més radical en caure en mans de Trent Reznor i Atticus Ross per la música poc convencional de La xarxa social . Segons el repartiment dels guardons, Tom Hooper n'ha tingut prou amb la direcció d'actors. Al seu costat, un Nolan que a Origen ha sabut gestionar elements visuals i sonors de molta complexitat ni tan sols n'ha tingut l'opció.
Entre les candidates al millor muntatge tampoc hi havia Origen , un film que explora noves vies narratives. La seva escena culminant, en la qual el temps es dilata i s'accelera en tres nivells diferents, és essencialment una qüestió de muntatge i un dels moments cinematogràfics més brillants de l'any. La seqüència inaugural de La xarxa social , en què Fincher aguanta un trepidant diàleg de més de cinc minuts, també ho és; tot i que en un registre diferent. Tampoc cal oblidar que Toy Story 3 , en què Pixar renova (una vegada més) l'animació i el cinema en general amb una història que capgira a tot clixé, s'ha hagut de conformar amb el premi a la millor cinta animada.
Els Oscars deixen clar que l'Acadèmia no està preparada per a les complexitats narratives d' Origen , per a la subtilesa de La xarxa social o per a una animació, la de Toy Story 3 , que enlluerna tant els nens com els adults. Per sort, el cinema va un pas per davant dels premis.
