Cinema
Cultura 25/08/2016

La Pixar de l''stop-motion'

La pel·lícula 'Kubo y las dos cuerdas mágicas' consagra Laika com el nou referent de l’animació tradicional

Xavi Serra
3 min
El Kubo lluitarà per salvar la seva família amb l’ajuda dels seus amics Mona i Escarabajo.

BarcelonaTot i haver estat nominada a l’Oscar pels seus tres primers films, el gran públic no acaba de situar la productora Laika en el mapa de l’animació moderna. Kubo y las dos cuerdas màgicas, que avui arriba als cinemes, pot canviar aquesta situació: la quarta pel·lícula de Laika és una aventura fantàstica inspirada en la cultura japonesa i protagonitzada per un nen que intenta salvar la seva família d’un esperit venjatiu. Un conte que invoca l’esperit de Miyazaki i dels samurais de Kurosawa i que destaca per la seva originalitat en un estiu en què les grans estrenes animades han sigut seqüeles ( Ice Age: el gran cataclisme, Buscant la Dory ) o històries derivades (Mascotes calca l’argument de Toy Story ). Laika és també l’únic estudi nord-americà d’animació que planta cara a l’hegemonia del digital i que reivindica la tècnica de l’ stop-motion, que anima l’acció fotograma a fotograma, en els seus estudis de Portland. Com Pixar en l’inici, Laika és la nota discordant del sector, un reducte de romanticisme a contracorrent que es tradueix en obres singulars que contrasten amb la creixent homogeneïtat de l’animació mainstream actual.

Laika es va fundar el 2005 sobre les runes dels estudis d’animació s top-motion de Will Vinton. L’accionista principal, Phil Knight -cofundador de Nike-, va situar com a director executiu el seu propi fill, Travis Knight, que ja feia deu anys que hi treballava com a animador. Knight és, per tant, un director executiu més proper al John Lasseter de Pixar que al Jeffrey Katzenberg de DreamWorks. Un enamorat de l’animació forjat en la trinxera del treball manual i, alhora, un apassionat dels avançaments tecnològics. El primer llargmetratge que va produir, l’adaptació del llibre de Neil Gaiman Coraline (Henry Selick, 2009), va ser també la primera pel·lícula de stop-motion rodada en 3D, en què van haver de filmar cada fotograma des de dues posicions de càmera lleugerament diferents.

50 milions d’expressions

L’evolució de Laika demostra que la reverència a la tradició no està renyida amb la innovació. En el seu segon film, la comèdia sobrenatural d’esperit timburtonià L’al·lucinant món de Norman (Sam Fell i Chris Butler, 2012), l’estudi va adquirir una impressora 3D per crear independentment les expressions dels ninots, que després es col·locaven a les cares, per estalviar-se els milers d’hores que abans s’invertien a dibuixar a mà cada gest de la cara. Així, les prop de 200.000 expressions diferents que tenia la Coraline passen a ser 1,5 milions en el cas del Norman i 50 milions per al Kubo, de Kubo y las dos cuerdas mágicas. Per posar una mica de perspectiva: a Malson abans de Nadal, Jack Skellington només exhibeix 800 expressions al llarg de tot el film.

Tot i la reivindicació de l’animació tradicional, Laika no és al·lèrgica a les eines digitals. Les seves pel·lícules estan plenes d’efectes creats amb l’ordinador i, fins i tot, d’alguns elements i personatges digitals, que faciliten la tasca dels animadors. La tercera pel·lícula de Laika, Els boxtrolls (G. Annable i A. Stacchi, 2014), marca un punt d’inflexió pel que fa a la barreja de tècniques digitals i tradicionals, una tendència que es manté a Kubo y las dos cuerdas mágicas, el projecte més gran de l’encara curta història de Laika. Amb tot d’escenaris diferents i molts exteriors, el film presentava el repte afegit d’escenes aquàtiques: l’element líquid sempre ha sigut un maldecap a l’hora d’animar en stop-motion.

Si un daltabaix a la taquilla de Kubo y las dos cuerdas mágicas no ho impedeix, el futur de Laika passa per augmentar el ritme de producció a una pel·lícula anual i ampliar el seu univers de ficció als adults (fins ara totes les seves pel·lícules han tingut protagonisme infantil), però sense renunciar a l’ stop-motion ni a la seva condició de rara avis en el panorama de l’animació americana. De fet, Travis Knight manté que l’estudi no farà mai seqüeles dels seus èxits i que el seu gran somni és produir una pel·lícula d’animació tradicional dibuixada en 2D.

stats