27/05/2016

El Prado convoca tots els dimonis del Bosch

4 min
El Prado convoca tots els dimonis del Bosch

MadridAhir no era un bon dia per visitar el Prado. Ni per als turistes ni tampoc per als que formen part del club de visitants que no poden anar-se’n del museu sense donar un cop d’ull a El jardí de les delícies, l’obra més emblemàtica -amb perdó de Las Meninas - del centre madrileny. No, fins dimarts els visitants no podran veure cap de les obres del Bosch que conserva el museu però, a partir d’aquest dia i fins a l’11 de setembre, el festí boschià els farà saltar i donar voltes com si haguessin entrat al carrusel màgic d’aquest tríptic de les meravelles.

El Prado ha convocat tots els dimonis del Bosch, i també els seus àngels, sants, ermitans, nimfes, rodamons, elefants, monstres i pecadors. En total, 21 de les 24 obres que es conserven de l’artista flamenc i vuit dels seus 20 dibuixos originals. Més obres, i sobretot més importants, que les que es van poder veure fa uns mesos a la ciutat natal del Bosch, l’avui holandesa 's-Hertogenbosch, que en canvi va mostrar més obres dels artistes del seu entorn.

Com que gairebé no se sap res del cert del Bosch, nascut Hyeronymus van Aken (1450-1516), l’exposició no s’organitza de manera cronològica sinó temàtica. És a dir, encara que entre els estudiosos hi ha més o menys acord a considerar una certa evolució estilística del seu treball -El jardí de les delícies seria de les primeres i, en canvi, Les temptacions de sant Antoni, a Lisboa, de les últimes- el muntatge es divideix en àmbits iconogràfics. Amb una petita introducció dedicada a la seva ciutat natal, el sobri muntatge de parets immaculadament blanques comença i acaba amb Crist, una manera de recalcar el caràcter religiós i moralista d’un artista que, de manera paradoxal, es delia més per mostrar els pecats que les virtuts.

El primer àmbit, dedicat a la infància de Jesús, pivota a l’entorn de l’Adoració dels Reis, obra del Prado que ha sigut restaurada per a l’ocasió i que, assenyala la comissària Pilar Silva, és la més ben conservada de totes, cosa que fa que sigui clau per entendre el seu estil. Com la majoria de tríptics, s’exhibeix sobre una pedestal corb -un gest de complicitat amb les construccions fantasioses del Bosch que no acaba de funcionar- perquè es pugui veure també el revers de l’obra.

L’àmbit dedicat als sants és el més nombrós. Aquí, a més del Sant Cristòfol, arribat de Rotterdam, i El tríptic de santa Wilgefortis, de Venècia, destaca per damunt de tots el famós tríptic Les temptacions de sant Antoni, que es conserva a Lisboa. Un autèntic festival de dimonis i dimoniets que competeix amb meravelles amb els grans tríptics del Prado i que, com passa en gran part de les obres del Bosch, hipnotitza el visitant de manera que un no s’acaba de decidir mai a deixar de mirar per por de perdre’s un nou detall. Pot ser un turment, la visita, si hi ha massa gent a les sales, perquè els embussos seran antològics.

El recorregut porta després a les sales centrades en El Judici Final. En va pintar molts i de diverses maneres, cada una més imaginativa. I sí, aquí hi ha també el tríptic Al·legoria del carro de fenc, també del Prado, una bacanal del que suposadament no s’ha de fer si no és vol acabar a l’ala dreta, un infern en construcció. Impressionen les quatre taules de les Visions del més enllà,provinents de Venècia, amb el sempre sorprenent túnel de llum al qual els àngels porten les ànimes salvades, i també el trípticd’ El Judici Final de Bruges. Tot i que forma part del mateix simbolisme, el trípticd’ El jardí de les delícies té una sala a part, acompanyat d’un deliciós dibuix de L’home-arbre, provinent de Viena, que amb El niu del mussol són meravelles que certifiquen el que diu la comissària: que el Bosch pinta quan dibuixa i dibuixa quan pinta.

Passem després al món dels pecadors que tant li agradava descriure, amb tot un seguit d’obres profanes en les quals la luxúria, la gola o l’avarícia queden plenament retratades. I, evidentment, acabem de nou amb Crist, sempre a punt de ser crucificat pels pecats dels homes i que el mira compassiu en obres com la Corona d’espines,de Londres, o el Crist camí del calvari, d’El Escorial, un fet remarcable, ja que Patrimoni Nacional ha cedit l’obra tot i que es disputa els Boschs amb el Prado. Ahir, a la presentació, només va faltar que els fessin reverències de tants agraïments com els van donar.

L’exposició, patrocinada per la Fundació BBVA, la inauguraran dilluns els reis i s’obrirà al públic dimarts amb un horari ampliat, ja que el museu, que preveu rebre més de 250.000 visitants, obrirà cada dia, i de divendres a diumenge ho farà durant dues hores més de l’habitual.

stats