30/11/2016

Un Quixot poliglot cavalca per Barcelona

2 min
Santi Vila, Alberto Blecua i Albert Serra durant l’acte d’homenatge a El Quixot.

BarcelonaMalament rai si cal cap excusa per celebrar el llegat de Miguel de Cervantes. Tot i així, ahir el conseller de Cultura, Santi Vila, va sentir la necessitat de fer una excusatio non petita. “Seria un exercici retòric haver de justificar gaire per què el Govern havia de fer aquesta commemoració”, va dir Vila durant l’acte celebrat a la Reial Acadèmia de les Bones Lletres en què es volia recordar el quart centenari de la publicació d’ El Quixot. ¿Davant de qui s’havia de justificar per dedicar un parell d’hores a lloar una de les obres fonamentals de la literatura universal? Per cert, val a dir que l’edició conjunta de les dues parts de la novel·la va ser el 1617, a Barcelona, i que el que el calendari commemora enguany és el quart centenari de la mort de Cervantes.

En qualsevol cas, un centenar de persones es van aplegar en una de les sales del Palau de Requesens, al Barri Gòtic de Barcelona, per escoltar les paraules de Cervantes llegides en una dotzena de llengües. Per exemple, el director de l’Institut Ramon Llull va llegir en hebreu; el traductor Marc Ruiz-Zorrilla, en rus; el president de l’IEC, Joandomènec Ros, en català, i Najat El Hachmi, en amazic, una llengua en la qual no existeix cap traducció d’ El Quixot. De fet, va ser ella mateixa qui en va traduir el fragment que va llegir.

A més, l’acte va incloure els breus però sucosos parlaments d’Alberto Blecua, Sergio Vilasanjuan i Albert Serra. L’eix de tot plegat eren els capítols barcelonins d’ El Quixot, i per tant la relació de Cervantes amb la ciutat que va descriure com “l’arxiu de la cortesia”. Blecua, després d’homenatjar el seu mestre Martí de Riquer, va recordar amb entusiasme que el 1841 Aribau i Rivadeneyra van posar en marxa la Biblioteca de Autores Españoles, una col·lecció de 82 volums que es va inaugurar amb El Quixot. “Una col·lecció esplèndida”, va exclamar abans de fer cinc cèntims dels capítols barcelonins de l’obra. “No em doneu les gràcies pel que he dit, sinó pel que he deixat de dir”, va fer broma, obligat a sintetitzar en pocs minuts el seu inabastable coneixement.

Vilasanjuan, que també va llegir en castellà el fragment de la visita del Quixot a una impremta barcelonina, va destacar que Cervantes va inaugurar “el gènere de la novel·la de Barcelona”, perquè va convertir “la Ciutat Comtal en escenari literari”. I, aprofitant que tenia al costat el conseller Vila, va recordar que la casa al passeig Colom on Cervantes va viure el 1610 segueix sense tenir cap reconeixement institucional.

Serra, en canvi, va fugir del guió barceloní per explicar “l’aventura d’una narració” en què va convertir la seva pel·lícula Honor de cavalleria, segons ell, “la millor adaptació que s’ha fet mai de l’obra de Cervantes en cinema”. Més enllà de la modèstia, Serra va demostrar una gran lucidesa quan va descriure l’idealisme del Quixot com “l’èpica d’anar sempre endavant”.

stats