27/05/2017

Strindberg i el sadomasoquisme

2 min
Strindberg i el sadomasoquisme

Barcelona‘Dansa de mort’, Sala Muntaner, 19 de maig

August Strindberg es va casar tres cops, amb poca sort, i va passar d’insinuar un cert sentit feminista a la seva joventut a l’antifeminisme. D’aquí que a les seves obres el matrimoni no sigui mai una institució per a individus feliços sinó tot el contrari i que les dones mostrin comportaments poc comprensibles. Però és a Dansa de mort on l’escriptor suec descarrega tota la fel acumulada retratant amb violència la impossibilitat del vincle matrimonial, una presó tant per a l’home com per a la dona però on ella n’és la víctima. I certament que el Ricard, el militar frustrat, i la seva dona, l’Alícia, que va deixar una incipient carrera d’actriu per estar junts, viuen en un infern sentimental en una casa aïllada de tot en una illa sense ànima. Un joc de poder entre uns personatges que s’arrosseguen entre el caràcter autoritari i la por a la mort d’ell i l’odi profund d’ella. Una relació frustrada de la qual només queda un inquietant joc que adquirirà dimensions sadomasoquistes amb l’arribada d’un cosí divorciat i temorós, l’Oriol. Serà ell qui es convertirà en víctima propiciatòria de la confrontació entre el vell Ricard i l’espantada Alícia pocs dies abans de les seves bodes d’argent.

Jordi Casanovas firma una interessant versió que ha traslladat l’acció a l’Espanya del cop d’estat de Tejero, en el qual el Ricard estaria presumptament implicat. Una mínima operació dramatúrgica que no afecta el text original però que contextualitza bé el caràcter totalitari i l’exagerat egoisme del militar. Es tracta d’una proposta de teatre íntim amb escenari central i amb tres grans intèrprets: Mercè Arànega, Lluís Soler i Carles Martínez serveixen amb eficàcia aquesta història vestida amb atmosferes de pel·lícules de por de sèrie B, que escauen al classicisme de la intriga i a l’èpica amb què Strindberg descriu la guerra de sexes.

stats