VINYÒVOL
Cultura 24/09/2016

Temps de fideus de vermar

Andreu Majoral
4 min
Temps de fideus de vermar Vi recomanat Albaflor Rosat, de Vins Nadal (Binissalem)

Enòleg“El vi és superdivertit”, ens deia diumenge Margalida Ripoll, directora de Vadevi.cat, en aquesta secció del diari. Una afirmació ben encertada i que defineix de manera ben clara el que significa el vi per a molts de nosaltres. I com a exemple, una petita anècdota d’aquesta setmana: una bona amiga, que sempre hem diu que no entén de vi però a qui li agrada beure’n una mica, va venir al celler a comprar una botella. M’explicà que era per dur a la seva nova feina, ja que cada divendres, a darrera hora, un company prepara una petita picada i tasten un vi per passar junts la darrera hora de feina de la setmana. D’aquesta manera, poden partir cap a casa amb un somriure a la cara. Es una manera de sortir de la rutina, de gaudir, de fer pinya, de poder conversar relaxadament i independentment de les fílies i fòbies que tingueu amb cadascun d’ells. El vi té aquesta capacitat de reconvertir la sala de reunions en un lloc de descans, distensió i plaer.

Un pèl exagerat? Idò ja ho sabeu, proveu-ho. Per als que estam de verema i ja fa moltes setmanes que treballam 10 i 12 hores amb poals, caixes, estisores (els trinxets no són gaire pràctics) per collir raïms, o que treballam al celler amb dipòsits, bótes, bombes, taules de selecció, mànegues, remuntats i un llarg etcètera, el moment de plaer i distensió amb els companys és quan anam a berenar. I és aquí quan un gaudeix de bon de veres de la feina: moltes llesques de pa, un bon raig d’oli extra verge, tomàtigues acabades de collir, olives arbequines, sal, formatge menorquí i sobrassada de les matances de casa, la gran delícia extreta del porc que es diu camallot. I tot barrejat amb un bon tassó de vi, de pinya mallorquina o mesclant les dues coses, si ens ve de gust.

El bon menjar i el bon vi són dos elements essencials que ens ajunten com a poble i aporten felicitat a la nostra vida. A Binissalem ho saben prou bé, i durant tot el mes de setembre, el moment més laboriós als cellers i quan el poble bull de feina i de most fermentant, han sabut organitzar unes magnífiques festes. Enguany és la 52a edició de la Festa del Vermar i s’han organitzat una gran quantitat d’actes: exposicions, tasts de vins, representacions teatrals, sopars a la fresca, concursos, cursa, ballada popular, revetla i moltes més activitats en les quals el vi i la gastronomia en són els protagonistes. Un únic emperò és la batalla de raïms, no m’han agradat mai les festes en què es tiren aliments els uns contra els altres, ja sigui la tomatina de Bunyol, la batalla del vi d’Haro o la batalla de les taronges d’Ibrea. De ben petit m’ensenyaren que amb el menjar no s’hi juga i que tampoc no s’ha de tudar. Em poden dir que és divertit, que tanmateix són excedents que no es venen, però, en el fons, és una manera d’infravalorar la feina que s’ha fet, i de nous rics que creuen viure en l’abundància.

Però el gran protagonista, tant de la Festa del Veremar com de les veremades a casa meva, són els fideus de veremar. Un menjar que no us podeu perdre, per això us en vull oferir una recepta. L’anomèn la recepta de Son Roig d’Algaida i, alerta, que és per a 100 persones que hagin veremat tot el matí.

Per fer el brou: Els ossos d´una ovella bessiva, 2 cebes grosses fetes a trossos, 4 tomàtigues de ramellet a trossos, 4 pastanegons, 50 litres d’aigua i una mica de sal a gust del cuiner. Quan estigui a punt, ho poseu a bullir durant unes 2 hores.

Per al sofregit: Un bol gros de ceba tallada molt petita, un de tomàtiga de ramellet rallat, els braços i les cuixes del xot tallats a trossets petits, oli i pebres de cirereta. Es posa la carn en una paella grossa amb oli. Quan ha sofregit una mica, s’hi afegeix la ceba i llavors la tomàtiga (millor si l’hem torrada prèviament). S’hi posen pebres de cirereta, coents o no, sal i pebre bo. Quan és cuit, s’hi afegeix una mica de brou i que bulli una bona estona.

Per fer els fideus: 10 o 11 bosses de fideus de Porreres, del número 4. Es cola el brou i en retiram els ossos. Es posa en un recipient gros i es mescla amb el sofregit. S’hi afegeix l’aigua que calgui i els pebres coents. Es corregeix de sal i pebre bo.

Ha de bullir tot junt una bona estona. Quan arriba l’hora de dinar, s’hi tiren els fideus prèviament trossejats. Han de coure un quart d’hora i, abans de servir-los, és millor deixar-los reposar una estoneta.

Vi recomanat: Albaflor Rosat

Vins Nadal (Binissalem)

La gran majoria de gent sol triar un vi negre jove quan menja els fideus de vermar, però trob que combina molt bé amb el vi rosat. Si els fideus són ben coents, brolles de suor i el rosat et refresca la gola i la ment. Al capdavant de Vins Nadal hi trobam la rialla i l’optimisme d’Esperança Nadal, una de les moltes dones que han sabut capitanejar una nau en la qual, fins fa ben poc, només hi havia homes. El seu rosat és molt aromàtic, hi ha sensacions de fruites vermelles, fins i tot de llepolies, i aporta frescor i una suau acidesa a la boca, que calma la coentor dels fideus.

stats