PATRIMONI
Cultura 04/03/2011

Les Tres Bessones es queden a Catalunya

Ni els ha volgut vendre ni vol que marxin del país. La il·lustradora Roser Capdevila ha donat 2.300 dibuixos a la Biblioteca Nacional de Catalunya. Benet i Jornet també ha decidit donar el seu llegat.

Sílvia Marimon
2 min
La il·lustradora Roser Capdevila davant alguns dels 2.300 dibuixos que ha volgut donar ella mateixa a la Biblioteca de Catalunya.

Barcelona.Roser Capdevila, la vivaç autora de les tres entremaliades bessones que han fet la volta al món -la sèrie d'animació s'ha pogut veure en 158 països-, fa un any va prendre una decisió. Volia donar personalment i en vida els seus 2.300 dibuixos. I anhelava que es quedessin a Catalunya. Quan el gener de l'any passat va visitar la Biblioteca de Catalunya, va deixar escrit a mà en un paper quin volia que fos el seu destí concret: "Demano un racó en aquest paradís". Ahir, durant la presentació de la donació del seu llegat a la Sala Caritat de la Biblioteca, la creadora d'un dels productes culturals catalans més exportats va demostrar que siguin quines siguin les circumstàncies no perd ni l'alegria ni el sentit de l'humor: "A mi m'agrada fer això en vida, i crec que ja només me'n queden dues, com que m'he estat a punt de morir tantes vegades..."

Capdevila deixa a la Biblioteca de Catalunya la pràctica totalitat de les obres originals que va crear entre el 1983 i el 2003. Alguns dels originals que falten o bé els va regalar o no li han estat retornats. L'autora de Barbamec, el pirata sense barba i La cosidora es va encarregar d'inventariar-los, classificar-los i dipositar-los en carpetes decorades amb els seus dibuixos.

A les lleixes de la Biblioteca hi haurà, entre moltes altres històries, Som les tres bessones , la primera història sobre els tres personatges inspirats en les tres filles de l'autora, editada el 1983 per Planeta, La rosa de sant Jordi , que durant tres anys va ser el llibre més venut, i Sol i lluna , premi Serra d'Or.

Capdevila, però, espera que la Biblioteca de Catalunya no sigui un "nínxol". Pot estar tranquil·la, les seves criatures fresques i dinàmiques no descansaran en pau. La directora de la Biblioteca, Dolors Lamarca, va anunciar la seva intenció de fer una exposició amb els seus dibuixos.

En contra dels híbrids

A la il·lustradora, premiada en nombrosíssimes ocasions, no li agraden els "híbrids": "Una vegada vaig dibuixar una masia amb mosques enganxades, m'enrecordo que Planeta va dir que allò s'havia de vendre al Canadà i que no colaria, però als canadencs els hi va agradar molt i ho van comprar. Si dibuixes un híbrid pensant que ha d'arribar a tothom estàs condemnat al fracàs".

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, que últimament ha estat força crític amb la política del ministeri de Cultura del govern espanyol de fer servir el talonari per comprar patrimoni, va assegurar que "és natural que el patrimoni nacional es quedi a la Biblioteca nacional de Catalunya". "En temps de debat -va continuar- ella ha tingut clar que havia d'enriquir el nostre patrimoni i és modèlic com ha portat aquesta història".

Mascarell va deixar clara la seva admiració per l'autora de les Tres Bessones, a qui va arribar a declarar "patrimoni nacional", amb els següents arguments: "És patrimoni per la feina que ha fet, és indiscutible que és part substancial del nostre imaginari. És difícil imaginar els últims trenta anys sense la referència creativa de Roser Capdevila".

A més, va afegir el conseller, "ha tingut un reconeixement internacional extraordinari". La segona raó per declarar la il·lustradora barcelonina patrimoni nacional, argumenta Mascarell, és perquè "hi ha poques persones tan generoses i tan extraordinàriament alegres com ella".

stats