Barcelona‘Ivànov’ TEATRE LLIURE 28 D’ABRIL
Certament, per parlar de la infelicitat no hi ha res com acostar-se a Txékhov i, especialment, a una de les seves primeres obres, Ivànov. El protagonista passa una llarga crisi d’angoixa que el fa fugir de tothom, fins i tot de la seva dona, tísica i a les portes de la mort, mentre és incapaç de rebutjar l’amor juvenil de la filla d’un amic, amb la qual està a punt de casar-se, abans de disparar-se un tret al cap.
El problema amb Txékhov, quan es fuig del realisme a la recerca de la contemporaneïtat, és connectar amb l’ànima dels personatges despullats dels seus costums, de la seva idiosincràsia, per fer reals les seves inquietuds, frustracions i ànsies. La proposta d’Àlex Rigola els despulla fins i tot del seu nom, substituït pel dels actors i les actrius, als quals ha convidat a vestir-se fins i tot amb roba del seu armari, segurament a la recerca de la identificació.
La versió conserva la major part de la narració i tots els magnífics monòlegs. La posada en escena tira dels elements característics del nou teatre en els termes que Thomas Ostermeier parodiava en la seva última creació vista a Temporada Alta, justament una versió de La gavina : pantalles i gravació en directe, una guitarra i música rockera, micròfons de peu i de mà. Només hi falta algú amb calçotets, però hi ha un munt dels simpàtics gats xinesos de la felicitat per trencar i els personatges jugant a futbol per combatre el tedi. Llevat d’aquests elements de dubtosa utilitat dramatúrgica, la versió resulta entretinguda, formalment atractiva i dinàmica, en un conjunt d’impressionisme emocional adornat amb alguns efectes brillants. S’entén i és de remarcar l’exercici de contenció que Rigola imposa als intèrprets. Una contenció que lliga amb la desimboltura de la proposta però que, en general, dilueix la densitat de les emocions i desdibuixa els trets anímics dels personatges. Tot el repartiment juga a la perfecció la proposta del director, però és Joan Carreras/Ivànov qui destil·la amb més profunditat el seu turment interior i Nao Albet/doctor Lvov el que hi posa més passió.
