TEATRE
Misc 22/03/2017

‘Vides privades’, un laboratori explosiu sobre la parella

"Arrenca, en concret, a Begur, que és on l’exmatrimoni format per l’Amanda i l’Eduard"

i
Laura Serra
2 min
David Selvas i Marta Marco interpreten un exmatrimoni.

BarcelonaQuè uneix una parella i què els pot arribar a separar? Com es poden canviar les inèrcies tòxiques? Què manté viva una relació? El dramaturg anglès Noël Coward plantejava ja el 1930 els grans misteris de les relacions amoroses a l’obra Vides privades, una comèdia romàntica en tres actes que es va convertir automàticament en un èxit i una obra de repertori. Un segle després l’autor madrileny Juan Cavestany reprèn aquell mateix text en una nova versió, encarregada per la productora La Brutal, que se situa a la Barcelona del segle XXI. La nova Vides privades -que es pot veure a partir de dissabte al Teatre Borràs- arrenca, en concret, a Begur, que és on l’exmatrimoni format per l’Amanda i l’Eduard (Marta Marco i David Selvas) es troba per sorpresa al mateix hotel amb encant, compartint cap de setmana romàntic amb les seves noves parelles, tots dos força més joves que ells (Mima Riera i Javier Beltrán).

La incòmoda trobada farà reactivar la química que hi havia hagut entre ells, però també els gasos tòxics. I mentre la parella s’entesta a reviure els motius pels quals estaven junts, el públic s’adona del que els va portar a separar-se: “Les relacions de parella són dos àcids convulsos que reaccionen en un tub d’assaig massa petit”, afirma David Selvas, recordant un passatge del text de Coward. L’obra permet “veure una parella per un forat i sentir-se reconegut en el que els passa”, afegeix. El mateix Selvas ha codirigit l’espectacle juntament amb Norbert Martínez, que descriu el muntatge com “un laboratori de proves sobre la parella”: “Posem el focus en l’amor, el desig, el sexe, tot el que hi ha en el nucli d’una relació de parella. Al capdavall és una anàlisi de les relacions humanes, però la química fa que les coses vagin més lluny, és un quartet que explota dalt de l’escenari”.

Selvas destaca l’“alta comèdia” i “l’orfebreria teatral” de l’original, però també admet que ha quedat desfasat en alguns aspectes. El que més ha hagut de reconstruir Cavestany -expert autor de comèdia, guionista de cinema i dramaturg d’Animalario, autor de l’obra Urtain o de la pel·lícula Gente en sitios - són els secundaris, que Coward havia deixat en arquetips molt simples. En aquest Vides privades els han fet un gir de 180 graus. Les noves parelles de l’exmatrimoni no tan sols són joves, guapos i desitjables, sinó que també “porten les motxilles menys carregades” i “viuen d’una manera més lliure i transparent” una relació amb algú amb qui hi ha quinze anys de diferència, explica Mima Riera. Cadascun dels personatges té les seves raons per actuar com ho fa, però la inseguretat i la por a la soledat hi tenen molt a veure. “Al tercer acte veiem que els joves són més capaços de portar les històries cap a un lloc on els més grans no són capaços d’anar. Ells han fet un viratge. Hi ha esperança”, apunta Selvas.

Com que la versió de Cavestany és en castellà (traduïda per Cristina Genebat), Vides privades podria oferir a La Brutal la possibilitat de portar el seu primer espectacle en temporada a Madrid, després d’aixecar una desena de muntatges.

stats