LA CULTURA ALS MUNICIPIS
Cultura 04/04/2011

"Els ajuntaments han aprofitat les eleccions per programar-ho tot"

Sistema "La biblioteca provincial de Barcelona serà la capçalera del sistema" Fons "Hi haurà un únic catàleg nacional" 'E-préstec' "Estem dissenyant la descàrega d''e-books' de préstec des de casa"

Laura Serra
3 min
Norbert Tomàs (Barcelona, 1962) és fotògraf de professió.

Un dels seus reptes és clar: podrà completar el mapa de biblioteques de 380 centres el 2014?

No hi haurà una última biblioteca, perquè si la població va creixent el mapa canvia, però ens acostarem als estàndards ideals. En tenim 352 i estem jugant amb 100 actuacions en biblioteques diferents. Així que segurament que sí.

Com s'unificarà la xarxa de bi- blioteques?

És un tema pendent que hem de dissenyar bé. Tindrem les quatre biblioteques provincials de l'Estat que s'han de traspassar a la Generalitat i la de Barcelona hauria de fer de capçalera del sistema de biblioteques de Catalunya. Les obres no estaran abans de quatre anys, però ja podem avançar: hem de tenir un sistema de servei i catàleg únic. L'any passat vam passar de cinc a dos. Ara hi ha una comissió per crear no un únic catàleg públic sinó un únic catàleg nacional: perquè puguis entrar en una interfície i saber si un llibre és a la Universitat de Girona, a la municipal de Tortosa o en una d'especialitzada. El repte és realment ambiciós.

I en aquest mapa, quina funció tindrà la Biblioteca de Catalunya?

La provincial de Barcelona serà una biblioteca de cara a l'usuari. La de Catalunya serà una biblioteca d'Estat, patrimonial i de mirall de tota la producció del país i sobre el país. A més, té problemes d'espai i amb el dipòsit legal, que és molt costós.

Hi haurà una digitalització més potent de les biblioteca?

Primer s'han de digitalitzar els fons propis i antics. A la Biblioteca de Catalunya és bàsic: té 12 milions de documents que no es consultarien ni en 5 anys, però si estan digitalitzats és més fàcil i assequible a tot el món. Després, els llibres que no vulneren drets d'autor i, després, les novetats editorials de manera que no lesionem els drets d'autor. Estem dissenyant la implementació del préstec a l' e-book : hi haurà la possibilitat de descarregar-te llibres al teu e-reader des de casa o des de la biblioteca identificant-te com a usuari.

Amb el nou govern, Cooperació Cultural torna a fer-se càrrec dels equipaments culturals. Amb la situació econòmica actual, és una patata calenta?

Fins ara només s'ha pensat a fer equipaments i ara cal dotar-los de continguts, sí. Els equipaments són cars i els hem d'amortitzar. I a Catalunya, que és un país petit i ha de tenir diverses infraestructures nacionals, això pesa molt. Hem de ser exigents, pràctics i periodificar esforços.

Les subvencions són la solució?

Hem d'ajudar els municipis més petits, els grans ja s'autogestionen. Ara vol constituir-se una xarxa estable de grans auditoris de Catalunya -i si els donem suport ho faran oficial- per treure'n més rendiment: muntar gires entre ells, buscar el millor preu, negociar amb les companyies...

El sector es queixa que els municipis han tancat l'aixeta dels bolos.

Per ser justos, el primer semestre ha estat molt bo. Els ajuntaments han aprofitat que hi ha municipals per programar-ho tot: en el primer semestre han programat el 80% del que es va programar en tot l'any passat.

El ploricó del sector té raó de ser?

Bé, el nostre programa de Cultura en Gira és només un 30% de tot el que es programa. El 70% ho fan els espais de manera autònoma i és cert que ha baixat la programació i les possibilitats tant nostres com dels municipis. El país està com està. Nosaltres, més que retallar, ens trobem amb una manca de liquiditat. I no vull fer la bola del crèdit més grossa. Hi ha subvencions del 2009 i 2010 no liquidades, i hi ha compromisos plurianuals en tema d'obres que van caient. I això eixuga molt la capacitat de liquiditat.

Quins són els seus deures en difusió cultural?

Hem d'incidir en dues potes: treball territorial -tenim zones desèrtiques, com les Terres de l'Ebre i Lleida- i treball amb artistes. Cal exportar talent, a Espanya i a fora.

stats