Les editorials de les Illes sumen traduccions d’altres llengües al català

PalmaL’edició a les Illes de traduccions al català d’obres escrites en altres llengües ha augmentat en els darrers anys i tot apunta que continuarà en progressió creixent també aquest 2017. “Si volem una cultura de primer ordre, hem de valorar la traducció i poder conèixer en català les obres de la literatura universal”, afirma Gracià Sánchez, president de l’Associació d’Editors de Balears i editor d’El Gall, un segell que, des de fa molts anys, aposta per incorporar dues o tres traduccions al català a les seves col·leccions de narrativa i un o dos títols a la de poesia. “Ho feim perquè hi creim, amb ajuda institucional o sense, tot i els costos addicionals de tota traducció”, hi afegeix .

Aquest dijous passat, els editors de les Illes es varen reunir amb la consellera de Cultura, Ruth Mateu, qui, segons els representants de l’associació, “veu amb bons ulls obrir una línia de subvencions a les traduccions al català de llibres escrits en altres llengües. Ens va assegurar que estudiaran aquesta possibilitat”. A les Balears, ara per ara, no existeix cap línia d’ajuts en aquest sentit. Illenc (fins al desembre, Institut d’Estudis Baleàrics) té una partida per a traduccions, però només del català a altres llengües, com a via de promoció exterior dels autors de les Balears.

Amb ajut o sense

En aquests moments, els únics suports als quals es poden acollir editors i/o traductors per a la publicació d’obres traduïdes d’altres llengües al català són els que provenen d’institucions catalanes, dependents de la Generalitat. Catalunya té obertes tres línies d’ajut amb la finalitat d’incorporar a la cultura catalana títols d’interès que sorgeixen d’altres països. Aquestes línies estan obertes a tot l’àmbit de parla catalana.

Així, els editors de les Illes solen optar als ajuts que atorga la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) o també els que obre anualment Política Lingüística de la Generalitat, la qual cosa no vol dir que sempre s’aconsegueixin ni que el fet de no obtenir-los suposi que l’edició no es realitzi.

És el cas de l’editorial menorquina Arrela, que la passada tardor publicà el seu primer llibre traduït al català. Es tracta de La Terra Santa, obra d’Alda Merini (Milan 1931 - 2009), escriptora diverses vegades candidata als Nobel de Literatura, mai no traduïda al català. Amb aquest llibre, traduït i prologat per Nora Albert, l’editorial Arrela ha obert la col·lecció ‘Ús de fruit’, dedicada a les traduccions. “Hem publicat el llibre de Merini sense cap ajut. No arribàrem a temps a la subvenció de la ILC i no va ser possible aconseguir la de l’Istituto Italiano di Cultura. Era una anomalia que Alda Merini no existís en català, així que ho hem volgut tirar endavant. En tot cas, massa vegades relacionam l’ajuda institucional amb el suport econòmic i hi ha molts altres camins, com el de la difusió”, afirma Guillem Alfocea, d’Arrela. Igualment, entre d’altres sense ajuts, l’editorial Documenta ha publicat l’ Antologia Poètica de Giuseppe Conte, a càrrec d’Irene Baccarini i Lluís Servera. Lleonard Muntaner Editor ha publicat el 2016 Per què ens estimem les dones?, de Mircea Catarescu i amb traducció de Xavier Montoliu, mentre que la mateixa editorial, per a El paradís són els altres, de Valter Hugo Mae i amb traducció de Gabriel de S.T. Sampol i il·lustracions de Joan Miró, té un ajut de l’Instituto Camoes. De l’Institut de Cultura Romanès prové l’ajuda que ha tingut Adia Edicions per a la traducció per part de Montoliu d’ Assedegats, dels poetes Ion Mureşan i Ioan Es. Pop.

La ILC i els ajuts a traductors

La línia d’ajuts que té la ILC va directa als traductors i creix en dotació. Es valora, entre d’altres, l’interès d’incorporar l’obra al panorama literari català, la qualitat del traductor i que aquest tingui un compromís previ amb una editorial. Com a condició es posa que l’editorial pagui un mínim de 6 euros per pàgina al traductor, un preu mínim pactat amb el gremi. Les associacions d’escriptors vetlen pels drets dels traductors i els mateixos editors, a més de donar protagonisme als traductors, s’han adonat que pagar una traducció dolenta no serveix de res.

Segons Laura Borràs, directora de la ILC, “és ben sabut que la traducció d’obres cabdals de la literatura universal és un dels factors més determinants en el procés de normalització d’una llengua. Per això, el 2013, vam engegar unes línies d’ajuts en aquest sentit”. En aquests anys, la ILC ha vist augmentar la participació i les traduccions al català, a la vegada que s’ha aconseguit consolidar el planter de traductors catalans i donar dignitat a l’ofici. D’aquest ajut es beneficiaren, entre d’altres, Lucia Pietrelli i Pau Vadell fa uns anys per passar al català l’obra La mel de Tonino Guerra, que traurà aquest 2017 Adia Edicions.

Per al 2017

Les editorials de les Illes ja tenen preparat un bon nombre d’obres traduïdes al català per publicar durant aquest 2017. Documenta Balear té les memòries de Jack Bilbo, que als anys 30 tenia un bar a Cala Rajada, a més d’una petita obra d’Alexandre Dumas que ha traduït Antoni Nadal. L’editorial Ensiola treballa en El prometeu encadenat d’André Gide, en una traducció que féu Rosselló-Pòrcel i edició a cura de Maria Antònia Perelló. El Gall Editor continuarà amb altres obres de Thomas Bernhard, a més d’altres títols amb els quals està treballant ara mateix. Lleonard Muntaner té previst treure una obra de teatre, una de narrativa i dos títols de poesia, un dels quals és Com elles. Una antologia de poetes del segle XX, a cura de Mireia Vidal-Conte. I Arrela, que encara no ha tancat els drets de la traducció que publicarà, assegura que La Terra Santa ha fet que els arribin propostes per a properes traduccions al català.