Una deïtat emergeix d'una piscina termal durant les excavacions a Caldes de Montbui

BarcelonaAqua Calidae. Així era conegut Caldes de Montbui en època romana. No només es tracta d’un dels balnearis més ben conservats de la península Ibèrica -encara avui l’aigua brolla a 72 graus a la font del Lleó-, sinó que les excavacions continuen descobrint noves restes. La darrera és un cap de marbre blanc de mida natural que es trobava en el rebliment d'una piscina que també s'ha descobert ara i que fa 9 metres per 15. "Pel tipus de marbre, que és molt fi i està molt ben acabat, podem dir que és una escultura d'importació, segurament d'una deïtat femenina associada a la guarició. Podria ser Salus [la deessa de la salut] o Apol·lo, perquè sovint també tenia faccions femenines", explica Pere Lluís Artigues, que ha dirigit l'excavació.

"Formava part d'un conjunt més gran i estava en una fornícola [un altar dins la piscina]; per tant, l'aigua sempre rajava per sobre i per això hi ha un costat més degradat", afegeix Artigues. Les excavacions, que van començar fa aproximadament un mes i acaben divendres que ve, han servit també per poder definir més curosament la cronologia de les termes i el seu perímetre. De moment, les excavacions han descobert la piscina on s'ha trobat el cap i tres piscines més, més petites.

Les antigues termes romanes de Caldes de Montbui han tingut una vida intensa: abandonades pels romans, van ser necròpolis, presó, safareig i actualment formen part del Museu Thermalia. A Caldes s’hi desplaçaven els ciutadans que formaven part de les elits de Tàrraco i Bàrcino per rebre-hi tractaments. Per als romans, l’aigua no només guaria per les seves propietats, sinó també perquè tenia components divins, era màgica. Per això els que es curaven agraïen amb altars i pedestals haver-se recuperat. A Caldes s’hi han trobat set altars. La majoria estan dedicats al déu Apol·lo i entre els devots hi ha alguns dels homes més poderosos de Tàrraco, com L. Vibius Alcinou.