ART
Cultura 30/03/2017

El llibre que Miró va convertir en una escultura

El pintor va dir que un llibre s’havia de fer “amb l’exactitud i la precisió d’un mecanisme de rellotgeria”

Antoni Ribas Tur
2 min
Portada de la Maqueta Miró d’À toute épreuve.

BarcelonaJoan Miró va dir que un llibre s’havia de fer “amb l’exactitud i la precisió d’un mecanisme de rellotgeria”. L’expert mironià i comissari Christopher Green li ha fet cas i s’ha posat al mateix nivell que l’artista en la nova exposició que ha obert la Fundació Joan Miró: Green ha abordat un dels grans llibres d’artista mironians, À toute épreuve (1958), amb text de Paul Éluard, amb la precisió d’un cirurgià. I amb la seva minuciositat tots dos aconsegueixen revelar la poesia tant de l’obra, que Miró va concebre més com una escultura que com un llibre, com del procés de creació.

La primera edició d’À toute épreuve, en què el poeta va abocar la seva ruptura amb Gala, consistia en un llibre de poques pàgines que cabia dins la mà, i Joan Miró el va convertir, com diu Green, en “una gran experiència visual”: “El llibre desplegat està exposat com si fos un fris, i l’impacte del seu color et colpeix”, afegeix. A més de l’obra acabada, la mostra inclou cinc de les sis maquetes conservades i 75 de les 233 matrius de boix que Miró va fer servir per imprimir els seus treballs. “La fusta es converteix gairebé en un tema del llibre, en un fil conductor”, subratlla Green. A més de ser un element recurrent, la fusta també reflecteix l’afany experimental de Miró: “El resultat és paradoxal, perquè va aconseguir donar brillantor a les seves obres fent incisions a la fusta”.

Un dels plats forts de l’exposició, que porta per títol Éluard, Cramer, Miró - «À toute épreuve», més que un llibre, és la maqueta que rep el nom de l’artista, la Maqueta Miró, en què es poden veure les capes de paper que va anar afegint per fer correccions a les figures que anaven ocupant els espais que li havia deixat el poeta. Dir que són il·lustracions és delicat, perquè Miró mai no es va plantejar posar imatges als versos del seu amic. “Als anys 80 es va fer l’assumpció que Miró havia respost de manera directa als versos d’Éluard, que els havia creat una atmosfera. Però no hi estic d’acord: À toute épreuve es pot veure com un collage, com dos mons que es troben d’una manera inesperada”, explica el comissari.

El tercer actor de la història d’ À toute épreuve és l’editor Gérald Cramer: en una de les maquetes exposades es pot veure com va copiar uns dibuixos de Miró dels quals no es coneixen els originals.

stats