31/01/2017

Les llibretes de Rosa Novell entren al museu

2 min
Les llibretes de Rosa Novell entren al museu

Barcelona“És la millor Winnie que he vist i veuré mai”, exclama la directora de l’Institut del Teatre, Magda Puyo, en admirar les fotografies de Rosa Novell mig enterrada en un turó, interpretant la protagonista d’ Oh! Els bons dies en el muntatge de José Sanchis Sinisterra de l’any 1984. La família de l’actriu, que va morir fa dos anys, ha fet entrega de tot el seu llegat professional al Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre. Hi ha 36 caixes de documentació, 23 cartells i 6 premis com la Creu de Sant Jordi del 2007 o dos Butaca per La noche de Molly Bloom i La plaça dels herois. Remenant papers i fotografies, l’actor -i avui regidor i diputat de Cultura- Juanjo Puigcorbé fins i tot troba proves de quan va compartir amb Rosa Novell El príncep d’Homburg dirigida per Ricard Salvat el 1982.

Repassar caixa per caixa és resseguir tota la trajectòria de Novell, cronològicament, des que va entrar a l’Institut del Teatre -després de treure’s la llicenciatura de literatura catalana-. Era una persona molt meticulosa: tenia documentació de totes les obres arxivades per carpetes i, a més de guions, programes de mà, cartells i fotografies, guardava fins i tot tiquets de dietes i factures. El 1984, durant la gira en castellà de Qué hermosos días,van llogar una furgoneta per anar a Olot que els va costar 7.000 pessetes, i ella en va guanyar 55.800 de catxet. “Llavors es pagava tot!”, ironitza el germà de l’actriu, el també actor Queco Novell, en referència al discurs de Josep Maria Pou a la gala dels premis Gaudí.

El que més ha sorprès la família és que Novell reescrivia els textos de cap a peus en una llibreta, probablement com a mètode per aprendre’s el paper. “És exagerada la quantitat de material que tenia -explica Queco Novell-. Ens faria pena tenir-ho guardat en un traster. Aquí al museu es podrà consultar i estudiar, i pot ser un material valuós per a la gent que estudia teatre, per exemple per veure com es va preparar un paper primerenc com el d’Ofèlia [Hamlet, 1979]”.

Un museu en ‘standby’

La presidenta de la Diputació de Barcelona i, per tant, presidenta de l’Institut del Teatre, Mercè Conesa, afirma que “preservar la memòria dels que han fet que la institució sigui gran” és un deure: “Empodera les institucions que volem que siguin referents del país”, diu. Però falta aconseguir que aquest Museu de les Arts Escèniques, que està ocult en un soterrani, vegi la llum en un nou espai museístic. “Ho estem intentant”, afirma. Després de descartar espais com la Casa de la Premsa i el Teatre Arnau, esperen que l’Ajuntament de Barcelona mogui peça i cedeixi un espai generós per museitzar-lo.

stats