Una caixa mostra les relacions perilloses de l’òpera ‘Quartett’
BarcelonaÀlex Ollé (La Fura dels Baus) situa l’òpera Quartett en una caixa de dues tones que penjarà suspesa per cables sobre l’escenari del Liceu durant les cinc representacions que s’hi faran els dies 22, 26 i 27 de febrer i 2 i 3 de març. Tanmateix, l’obra del compositor Luca Francesconi sembla més un joc de nines russes. En el nivell més profund hi ha la novel·la Les relacions perilloses (1782) de Pierre Chorderlos de Laclos, i en els altres l’obra de teatre Quartett (1981) de Heiner Müller, la pel·lícula Les amistats perilloses (1988) de Stephen Frears i la lectura de tot plegat que en fan Francesconi i Ollé durant una hora i mitja.
La caixa, que segons Ollé funciona com un “búnquer”, és l’espai que acull “una reflexió sobre una societat occidental en certa decadència”, en què els protagonistes són “una parella de classe alta que viu d’esquena al món mirant-se el melic”. De fet, són els únics protagonistes, perquè a Quartett, cantada en anglès, només hi ha dos intèrprets, tots dos escocesos: la mezzosoprano Allison Cook i el baríton Robin Adams. A més, des que es va estrenar a la Scala de Milà el 2011, Cook i Adams han sigut els únics que l’han interpretat, tant a Milà com a Viena, Amsterdam, Lilla, Lisboa i Buenos Aires. Com recorda Alfons Flores, responsable de l’escenografia, “és una cosa inusual que els dos cantants actors repeteixin la funció durant tants anys, però això li dona més profunditat a l’obra”. “En la societat actual s’està perdent l’empatia -diu Adams- i per a nosaltres dos dependre tant l’un de l’altre dins de la caixa ens fa conèixer els límits. Ens comportem com monstres sense empatia”.
Una finestra a l’òpera del futur
Quartett podria ser una òpera de cambra, però hi ha elements que li donen una altra dimensió. Ollé no tanca l’acció dins la caixa, sinó que fa servir tot el fons de l’escenari per projectar-hi els vídeos realitzats per Franc Aleu, que mostren la mateixa parella protagonista i diferents paisatges. “Hi ha tres nivells: la caixa és la quotidianitat de la parella, i la part de fora és l’espai mental dels protagonistes i també l’entorn natural on l’home és insignificant”, diu Ollé.
Musicalment, l’espectador del Liceu veurà l’orquestra del Liceu dirigida per Peter Rundel, però també sentirà el so que no surt del fossat sinó dels altaveus. L’obra es va estrenar a Milà amb dues orquestres. El so de la que estava darrere l’escenari es va enregistrar, i l’IRCAM en va fer l’edició, que també incorpora so electrònic. Així, després de Milà, les representacions de Quartett combinen el so orquestral en directe sense amplificar i el so enregistrat a la Scala. “És impressionant tot el que aporta la tecnologia. El caràcter multimèdia ens mostra el futur de l’òpera”, diu Cook.
Quartett va néixer com un encàrrec de la Scala de Milà. Francesconi va conèixer Ollé al Liceu, i poc després va proposar-li que en fes la direcció escènica. “Jo tenia molta feina. Estàvem fent Èdip per a Brussel·les i Tristany i Isolda per a Lió, però l’obra del Luca em va encantar”, recorda Ollé, que destaca la importància d’haver pogut treballar amb un compositor viu, perquè ha sigut “un procés molt enriquidor” del qual també han formar part els cantants.
D’acord amb el caràcter multimèdia de Quartett, el Liceu farà una prova pilot d’unes ulleres intel·ligents que permeten l’accés a diferent informació sobre l’obra durant la funció. N’hi haurà trenta a disposició del públic. El que no trobarà el públic és el teló de boca del teatre, que va caure el 13 de gener a causa d’una avaria en el sistema de barres de la maquinària de l’escenari. El Liceu va fer una actuació de seguretat els dies 3 i 4 de febrer, però està pendent d’una l’altra revisió a l’abril, prèvia a una renovació escènica més profunda a l’agost per a la qual hi ha prevista una inversió d’uns 800.000 euros.
